Música, poesia, Mallorca en boca de Maria del Mar Bonet

Cap als deu anys vaig entrar a fer part d’un cor, l’Stella Maris. El seu director, Llorenç Galmés, era musicòleg i pianista menorquí. Allà vaig aprendre cançons menorquines i mallorquines.

Vaig decidir unir la música a la meva vida. El llenguatge musical és fascinant i misteriós, ens arriba a l’ànima de la manera més directa, pot arrencar-nos una gran alegria, emocions profundes i fer-nos plorar sense trobar-ne una raó. És un llenguatge revolucionari, universal, curatiu. El vaig fer company de vida.

Comprenia que tota la poesia i música popular de Mallorca estava influenciada per tota la Mediterrània. […] A cada pas que feia en el coneixement de les cançons i els intèrprets de música popular d’aquests països m’adonava de tantes de coses que ens agermanen que vaig decidir que havia d’anar a beure de les influències d’aquesta mar feta de mestissatges culturals.

Sempre he cantat en català, i no com un afany de lluita, sinó, perquè crec que la llengua pròpia neix a l’ànima, i jo no voldria separar el cant de l’esperit, perquè crec que ha d’anar junt, per ser de veritat.

Va costar molts d’anys tornar la llengua catalana al lloc que li pertocava, però la violència política d’aquests governants franquistes centralistes, que desconeixen o volen ignorar el que significaria per a l’estat espanyol haver reconegut, com cal, les diferents llengües i cultures que hi viuen ens ha fet retrocedir a unes etapes que tots voldríem oblidar. Em deman si veuen la riquesa cultural que ha perdut l’estat espanyol amb aquesta pobresa de mires. El que si saben, en una teoria apresa de l’època franquista, la del divideix i venceràs, és que, als Països Catalans, sense la llengua pròpia, la catalana, no són res. A les Illes, durant aquests darrers anys el Govern Balear ha demostrat una servitud tan gran al govern central que l’ha portat a atacar allò que es troba al centre exacte de la nostra essència. Només la ignorància i la falta de sentit comú poden trobar-se darrere aquesta suposada estratègia cap a qui sap on.

Hi ha una frase que m’agrada molt de Gabriel García Marquez: ‘La poesia és l’única prova concreta de l’existència de l’home sobre la terra.’

Vull contemplar immutable i sense destrosses la nostra serra de Tramuntana. Vull continuar sentint com es parla aquí la nostra llengua, la catalana, esponerosa i portadora de bellesa ara i sempre. Vull veure com surten d’aquesta universitat noves generacions de ciutadans ben formats per mantenir viva i cohesionada la nostra societat.

Maria del Mar Bonet i Verdaguer. Discurs íntegre d’investidura de Maria del Mar Bonet com a doctora ‘honoris causa’ de la UIB, Son Lledó, 19 de febrer de 2015

Anuncis

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada s'ha publicat en Escrits i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s