Nadal toca a la porta de cada casa i al cor de cada persona

Carlos Pons

Me mir sa Revista de Ferreries de Nadal 2010 (núm. 738, 17/12/2010) i trob una editorial reflexiva sobre què implica celebrar Nadal ara mateix. El text es titula com aquesta entrada i diu el següent:

Nada ja ve! Sí, Nadal ha tocat a les portes de tothom. Uns les obriran de bat a bat, d’altres hi posaran el pestell. Per molt que hi hagi unes fórmules tradicionals, el cert és que hi ha moltes maneres de celebrar i viure Nadal. Sembla com si de cada any, els preparatius s’avancin més i més sobre el calendari. Publicitat, llums, comerços, entitats i associacions. Tot ens parla, de mil maneres diverses, de Nadal i fàcilment perdem de vista la profunditat del missatge nadalenc, el missatge d’algú que al llarg de dos mil anys cerca un lloc per néixer. I no n’hi ha. Les portes romanen tancades; però, el qui ha de venir ve de totes maneres, de la manera més humil i precària que un es pugui imaginar. És un bon moment per a recordar tots els fillets i filletes que, a glòria i llaor d’un malentès progressisme, no naixeran. És un bon moment per a entendre i reflexionar que la vida és progrés i no ho és, en canvi, la cultura de la mort dels més dèbils i indefensos. Les imatges d’una vida fàcil, lleugera, irresponsable i sense compromisos, se superposen a aquelles altres que també se’ns mostren aquests dies: la il·lusió de tornar casa; l’emoció de rebre al qui torna; la gent que s’ocupa i es preocupa per les soledats i les misèries que ofeguen tanta, tanta gent. En paraules del Papa Benet XVI “Jesús i la Família de Natzaret, per les dificultats de la vida i per no trobar hospitalitat es veuen obligats a emigrar. En aquest moment de dificultats econòmiques, tots hem de ser testimonis d’esperança i fer enfora les temptacions d’un egoisme que només dóna tristesa i alegries fugisseres i deixa els cors buits!” (revistaferreries@rotgersl.com)

Un bon amic, n’Antoni, em felicitava Nadal recordant-me que “l’encarnació és un dels misteris més vivificadors del cristianisme. I cal contemplar-lo silenciosament, sense tanta llum i colorets. I el més fotut: cal viure’l! i viure’l significa comprendre de debò que l’encarnació va de bracet amb la mort i resurrecció!”. En la meva felicitació de Nadal he desitjat un Nadal ple de llum. Aquesta llum deixa a la sombra moltes coses durant uns dies en què volem celebrar la joia, però a la que m’atur a pensar la vida em recorda que no tot són colorets i llum i les parts fosques continuen. No és possible separar la llum de la foscor perquè una sense l’altra no són. No és possible separar la vida de la mort perquè una sense l’altra no són. Tenir l’esperança d’una resurrecció després de la vida i de la mort pot donar sentit a moltes coses.

I al final de tot, el cor em porta a desitjar: Bon Nadal ple de llum!

Anuncis

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Escrits, Fe. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s