No aconseguíem aprehendre de debò la terra d’acollida

Per tant, així Pilar com jo mateix,
abans de l’edat en què hom s’arma de raciocini,
vam tastar el grop del desarrelament del solar natal
-la pura pàtria de la infantesa encara en fase tova.
Un i altra, ens vérem, idò, traslladats a Barcelona,
simplement arrencats de la terra.
Aleshores, l’illa d’Ítaca que portàvem al cor
es convertí en un retorn per a les vacances, res més.
A tots dos, però, la Menorca plena se’ns esmunyia entre els dits;
i, a la vegada, no aconseguíem aprehendre de debò la terra d’acollida.
En conseqüència, ella, na Pilar, passà una llarga etapa de llimbs,
perquè ja no era menorquina a Menorca,
però tampoc, ai!, catalana a Barcelona.
A mi em passà exactament igual,
un tràngol del mateix biaix, d’aquells que et deixen perplex i confós,
nedant potser en una mena d’aigües mortes,
on les braçades resulten impracticables,
com si anessin solidificant-se a cada intent.

“Relat d’unes vides paral·leles”. Miquel Àngel Limón. dbalears. cat, 12/01/2009

Anuncis

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Frases Paraules. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s