L’illa dels moneders

Hi va haver un temps en què l’argenteria era la principal font de riquesa de Menorca al costat del calçat. Més de 3.000 persones, entre qui es comptaven homes, dones i, fins i tot, fillets, van arribar a viure d’aquesta indústria que tenia en els preats moneders de malla la seva màxima expressió. Avui no queda res d’aquella florent indústria que durant més d’un segle va exportar aquests valuosos objectes, molt demandats per l’alta societat del moment, a España i Europa.

El primer moneder de malla del qual es té constància data de l’any 1840 i va ser realitzat a Maó per Puigserver. Eren dues les fàbriques més importants que operaven a l’Illa, la de Gomila-Riudavets i la Casa Coda. Des de 1840 a 1925 la producció i la demanda va anar creixent gradualment, sent el període que va de 1900 a 1925 el de major fabricació de moneders. El 1919, un dels anys de major producció, es van fabricar 600.000 moneders que costaven una mitjana de 12,50 pessetes. En aquella època una dona que treballés al sector cobrava gairebé aquesta quantitat per una setmana de feina (12 pessetes), mentre que els homes rebien 42 pessetes. El treball era minuciós i requeria una gran habilitat, ja que es realitzaven a mà, per la qual cosa també s’utilitzaven molts fillets. “Els moneders realitzats amb màquines eren molt diferents. No s’aconseguia la minuciositat dels que es feien a mà”, explica Caules.

El destí de la indústria va canviar dràsticament a partir de la crisi mundial de 1929. La producció va entrar en una situació de declivi de la qual no es va recuperar i la Guerra Civil i la II Guerra Mundial van contribuir en gran manera a la desaparició completa de la indústria a l’illa. Caules ha descobert que eren moltes les persones que en van arribar a treballar al sector, més de 3.000, entre les quals es trobaven famílies senceres. Avui, no queda ningú que recordi aquella tasca.

font: Margarita Caules. Monederos de malla
font: article de Concha Alcántara. Diari Menorca. Maó : Editorial Menorca, núm. 1540 (5 de maig de 2007)

Advertisements

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Contam coses. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’illa dels moneders

  1. Tèfal ha dit:

    un que passava, sí, eren de malla de color plata. qui no ha tingut un moneder de malla de plata en sa seva vida? tampoc no sé si devien posar “fets a Maó”

  2. Un que passava ha dit:

    Eren moneders de malla de plata? A casa els avis n’hi havia, que vés a saber on deu parar, ara. El que no sé és si era de Menorca.

  3. Tèfal ha dit:

    guasti, jo encara record, de petit, per ca meva, que hi havia moneders d’aquests blans, que fèiem servir per jugar, perquè me pens que ja no tenien es valor que devien haver tingut a sa seva època

  4. Guasti ha dit:

    Ma mare va començar fent açò justament, bosses de malla, i va anar creixent… abans ets fiets sabien que havien de tardar ben poc per anar a fer feina… sa vida, fa temps, apretava més que ara… encara que no ho sembli!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s