Dimecres de Cendra

Començ sa Quaresma amb sa benedicció i imposició de sa cendra com a senyal de penitència. Comença un temps de dejuni i abstinència autèntica. Sa cendra s’ha fet cremant ses palmes i es rams des Diumenge de Rams de l’any passat. Ara hi queden 40 dies per Pasqua. És hora de començar a llevar cames a s’àvia Corema.

“Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret”. “Tu, quan dejunis, renta’t la cara i posa’t perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t’ho recompensarà”. (Mt 6, 3.16-18)

A Menorca, es dia abans, es darrer dia (dimarts), per açò també anomenat “es darrer dimarts” anam a torrar sobrassada. Sa gent acaba de fer feina es migdia i se’n va amb sa família o es amics al camp. A Catalunya se fa s’enterrament de sa sardina, “que té s’origen en una festa carnavalesca madrilenya i que va entrar a Catalunya a mitjan segle XIX. Se feia una bereneta al camp i després se celebrava una cerimònia grotesca de caràcter anticlerical en què era enterrada entre plats de terrissa i molta barrila una sardina o una arengada, prolongació de s’antiga “sardina” castellana, que no volia significar cap peix sinó una espinada o canal des porc: així quedava enterrat el que era gras.” (1)

Fins es darrer dimarts dura es Carnaval (de s’italià carnelevare = “llevar sa carn, abstenir-se’n”) o Carnestoltes (des llatí carnes tollitas = “carns llevades”) (1). Es dies abans as començament de sa Corema se gent prepara menjars especialment greixosos ja que en aquell temps, per prescripció de s’Església Catòlica, en memòria des 40 dies que va dejunar Jesucrist al desert, no es podien menjar. Sa gent aprofitava aquests dies per menjar i fer xauxa i disfressar-se tot lo que podia. A Menorca, es Darrer Dia, se torra sobrassada, botifarró, se mengen greixeres de formatge, greixeres de monyaco, coques de brussat, coques de suquet, coca amb roes. A Catalunya, es Dijous Gras, 6 dies abans des Dimecres de Cendre, se mengen truites, botifarres, coques amb llardons (= roes).

———-
(1) Les festes tradicionals que no hem de perdre. Antoni Dalmau. Barcelona: Columna, 2005

Anuncis

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Contam coses. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s