L’amo en Xalestret, l’amo Empentet i madò Finestreta

Conten que hi havia un jove menorquí, més ben dit, panxa rotja, que era de nom Xalestret, que tenia uns amics, un poc cabildos ells, que ell era de nom Empentet i ella Finestreta. Idò bé, en Xalestret era l’amo de Sa Terra Rotja i n’Empentet i na Finestreta eren l’amo i madona des lloc de Santa Galdana. Entre aquests dos llocs hi havia un bon tros i en es temps que corrien encara no hi havia ni cotxos ni motos. Voleu sebre què feia l’amo en Xalestret si volia anar a veure l’amo Empentet i madò Finestreta? Idò, agafava sa velo i xino xano enfilava es camí de Ciutadella a Maó, després atravessava es poble de Ferreries, passant pes Revolt des Cabrer i es Coll Llis, girava davant es cementeri, enfilava es barranc de Santa Galdana, travessava es torrent que arribava a la mar i ja només li quedava pujar una costeta fins arribar a ses cases de Santa Galdana.

Allà, com sempre, ajudava a l’amo i madona a acabar d’arreglar es bestiar i després sopava amb ells. Qualque vegada també els anaven a veure altres amics que estaven llogats a s’Hort de Binisaid. Feien unes vetlades de xauxa i festa! Ses al·lotetes eren un poc cridotes, com ses ciutadellenques i ses migjorneres, però açò encara feia més festa. En Xalestret, com que era es qui tenia es lloc més enfora, qualque vespre que s’havia posat a fer tormenta s’estimava més quedar a dormir en un camastre de ca n’Empentet i madò Finestreta, que amb molt de gust li oferien. Ell ho acceptava ben xalestre i ensoldemà matí, abans que sortís es sol, tornava agafar sa velo i cap a Sa Terra Rotja som partit, que prest serà hora d’arreglar es bestiar.