Per sa panxa

Quan era petit i tenia mal de panxa, anava a s’excusat més de lo normal o tenia vòmits a ca meva me feien règim, que consistia en menjar:

Sa tia Maria me feia pa torrat amb oli i sal

o també petxuga de pollastre a la planxa

Arròs bullit
– a ca meva lleven es suc de bullir
– a Barcelona diuen que ajuda més si se fa un arròs caldoset i també se menja es suc
– n’Inma se fa un arròs bullit un poc més caldós: hi posa un poc més d’aigua perquè quedi com una sopa; ho bull amb un all, un poc de juliverd i un ratxolí d’oli

Quan érem petits, a ca na Marga Pons i en Josep Petit, dos amics d’EGB, vaig veure que sa mare els donava coca-cola

Na Nina i na Rita me preparaven un litro d’aigua amb:
– suc d’una llimona
– un pessic de carbonat (bicarbonat)
– un pessic de sal
– sucre segons es gust (sense exagerar)

Na Maria Dolors diu que també va bé peix al vapor:
– un peix suau (lluç, per exemple)
– una branqueta de tem
– un all sense pelar
Se posa es peix dins un trianet amb es culet tapat d’aigua. S’hi posa sa branqueta de tem i s’all. Se deixa coure uns 15 minuts. Després talvegada no fa falta menjar-se es suc que fa.

Poma o poma bullida, encara millor
– se pela i se talla sa poma a trossos. Se posa dins una olla amb sa poma tapada d’aigua i se bull uns 10-15 minuts

I ale, açò durant una setmana o lo que faixi falta.

Advertisements

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Receptes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Per sa panxa

  1. Esperanceta Trinquis ha dit:

    Estimada a ningú li cau be un atac, i menys quan no pots comunicar-te ni poc ni molt amb qui t’ataca… Les persones boges sempre ens fan por, potser por de tornar-nos-hi i no saber-ho… Per això, per fugit de la por a la ciutat ens tornam com autòmates i caminen maquinalment sense mirar ni veure tot dret de la feina a casa i de casa al bar i del bar a la feina…Passejar, badar, flaner ens ensenya coses noves, i n’hi ha de bones i n’hi ha de dolentes…Ànims, al·lotets, que sou joves i wapos!

  2. La Dietrich ha dit:

    jutis, al barri hi ha una al·lota amb alguna deficiència, ven dibuixos per treure uns doblers, baixant amb una amiga cap al metro li vam dir que no volíem res, i al cap d’uns minuts, quan jo tornava a casa, aquesta mateixa al·lota va tornar-me a demanar si volia un dibuix, vaig fer el gest de que no en volia i va agafar-me el braç pessigant-me’l molt fort i cridant encara més fort “DISCULPI” i amb cara de molt molt pocs amics, i vaig espantar-me tant que vaig quedar blanqueta i vaig anar cap a casa al llit tot d’una… res, que darrerament estic susceptible o sensible, i cap atac me cau bé…

  3. Esperanceta Trinquis ha dit:

    Quina alegria trobar-vos junts, Na Dietrich i En Jutipiris! Una besada a cada un! Me sap greu que tingueu es ventrell remenat, fa tronya! A jo me va millor s’arrós bollit i també tir s’aigo… es dematí però unes torradetes amb oli i sal o sucre són meravelloses!Dec estar ben malalte, avui tot ho trob d’allò més bé…Ala i doncs, que us milloreu i que pogueu tornar a menjar de tot i molt. Salut

  4. jutipiris ha dit:

    sí, intent cuidar-me. se pot saber quin va ser es susto?

  5. La Dietrich ha dit:

    En prenc nota perquè darrerament hi ha passa, com diu tothom… jo l’altre dia vaig tenir un ensurt tan gros -i tan tontet en el fons- que va fer que me trobés malament tota una tarda… o qui sap si va ser el dinar, tot i l’aagradable companyia. Cuida’t

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s