London II

London I

Sortim a passejar, és un dia fred però s’escalforeta des sol mos espera. Després de berenar tornes a s’habitació. Escrius quatre lletres, una carta per a una persona de Terraroja amb sa que vas rallar sa darrera vegada que hi vas anar. Saps que li anirà bé el que li dius encara que ella no te contesti. Telefon as germanet ara que ja està aixecat i me diu que amb s’amic seu han decidit anar a fer una volta per una altra banda de sa ciutat i que es vespre aniran a veure un musical. Li dic què volem fer noltros, que ensoldemà matí ja li diré que feim i li dic adéu amb un ai al cor. Mos n’anam a peu, devora es Thames, cap as Tower Bridge. De camí mos aturam per fer-mos una foto, i una ingleseta amb es seu boyfriend –suposam- se preocupa més que noltros perquè sa foto surti bé. Ho agraïm perquè quan mos miram ses fotos a casa veim que si no mos hagués dit res ara tindríem una foto fosca. Caminam tranquilament i fixant-mos amb molts detalls anglesos. Tu ja has acabat d’escriure sa carta i devalles a s’entrada de s’hotel. T’entretens fullejant qualque informació de sa ciutat. Guaites as carrer a veure què tenen a ses botigues de més aprop.

Just abans d’arribar as London Bridge mos trobam una exposició d’imatges del món a l’aire lliure. Mos hi aturam i contemplam lo minúscules que són ses persones en paisatges immensos d’arreu del món, uns verges i altres fruit de sa mà de s’homo. En Josep ja ha arribat i te besa. Li demanes com li ha anat i te diu que ho han tingut bo d’aclarir i que ha estat ràpid. Tornau pujar a s’habitació i amb poc temps decidiu que fareu ses pròximes hores. Som, davant, davall, entre, passam es Tower Bridge i mos feim fotos. En Biel me conta que quan era més petit amb es germà seu se van fer una foto davall es cartell que posa “Tower Bridge”. Llavors es caps seus no hi arribaven. Se la vol tornar fer amb jo. Jo, encantat. Ara tots dos som bastant alts i arribam a mig cartell. Cap des dos no esteim tan robustos com en Tòfol. Ell entrecreua ses cames, tots dos mos posam ses mans dins ses butxaques i posam bona cara a na Sandra que és sa qui mos fa sa foto. Li ho agraïm. Mos fa senyal que molt bé. No som es únics que mos feim fotos en un lloc tan emblemàtic com aquest. En Tòfol ralla poc, però tots esteim pendents d’ell i en el fons li agraïm ses estones que comparteix amb noltros. Reim tots junts i caminam un as costat de s’altre, només na Sandra i jo som es qui agafam iniciativa i, vegades un, vegades s’altre, caminam més envant que es altres. En Tòfol i na Sandra senyalen es corbs que hi ha devora sa Tower of London. Mengen qualque cosa d’en terra, tots junts. N’Isabel llegeix a sa guia sa llegenda que diu que si qualque dia se’n van es corbs de sa Tower of London s’acabarà sa monarquia.

En Josep te diu que te vol fer un regalet per donar-te les gràcies per tot lo que li dones cada dia. Te duu a un restaurant que li han recomanat es companys de s’empresa on fa tants anys que fa feina. Li dius que no té per què gastar-se tants doblers. Ell te mira amb cara propera i saps que s’homo teu no fa ses coses perquè sí, simplement perquè ho vol compartir amb tu. Encantada l’agafes de braceti i anau cap allà. Noltros arribam amb es tube a Candem Town. Tenim es ulls esglaiats, reim, miram, no deixam de mirar, veim, observam… punks, cools, gòtics, rockers, motoristes, hiphoperos, heavies, frikis, neohippies, mods, lolailos, pijos, pavos, neoba-kalas, indies, immigrants, pachangueros, solidaris, cutrefamosos, teddy boys, skins, guiris… hi som tots? No sabem quins som quins. Pes cap me passen totes aquelles sèries traduïdes as català que veiem a sa tele fa anys, gravades a Anglaterra. Ara entenc que allò només era sa realitat. Pens que és a ses grans ciutats on neix i creix sa gran varietat de tribus urbanes. Què poden fer si no? Ets qualcú en sa mesura que te pots diferenciar des altres. Te crees un estil. Tens uns amics. Vas a uns llocs amb es teu tipus de gent. En es pobles si ets diferent te sents rar i a banda. Descobrim un poc més sa vida anglesa. Davall un pont des tren hi ha més botiguetes i xinos, indis, mexicans, pakistanesos, etc. que t’oferixen una paroleta de menjar per tres lliures o tres i mitja. Tenim gana, i com es altres, drets devora una papera, mos menjam lo que ham comprat. Na Sandra i en Tòfol mos conten que mentres compraven es menjar una rata ha botat per damunt es taulell i s’ha amagat dins sa cuina una altra vegada. Mentres tant, sa que els venia es menjar només se’ls ha pogut mirar i quedar-se quieta un moment. Després ha cobrat ses tres lliures i mitja a cadascun. Voltros seis en es restaurant. Te sembla que allò no és ben bé per a tu, i tots dos sabeu que no és per cap de voltros dos, però vos ho han recomanat uns companys d’en Josep i així els podreu comentar què vos ha semblat. S’ambient és agradable, es cambrers són molt educats. S’homo teu se’n cuida de demanar ses coses. Te sents molt bé davant seu i per una estona deixes de pensar amb ses feines de s’escola. Són dos dies vostros.

London III

Anuncis

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Viatges Excursions Visites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a London II

  1. Guasteví ha dit:

    Jutipiris, tenc alguna coseta d’en Terenci (quasi bé tot, vaja), per exemple les seves memòries crec que t’agradarien si no se te fan pesades, a jo no se m’hi van fer… igualment, un dia d’aquests prenem un cafè i te faig un préstec… un dels més importants va ser el llibre El Dia que va morir Marilyn, i aquest te’l puc regalar que en tenc còpia… igual que el Crónicas italianas, per si mai se t’acud fer estada a Itàlia…

  2. jutipiris ha dit:

    no he llegit terenci moix, però tenc amics que en xerren i me fa ganes llegir-lo. a veure quan m’anim i amb quin començ

  3. Un text tan bell com es teu mereix un comentari, encara que sigui d’una pobre vella com jo. Es teu text m’ha recordat algun fragment de ses memòries d’En Terenci Moix quan era a London, també. Jo hi estat vàries vegades, però mai no he pogut fer de turista; sempre congressos i seminaris i anar ràpid d’una banda a l’altra, però mai no oblidaré un passeig pel Bloomsbury, amb els fantasmes de la Woolf i de Milton Keynes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s