London I

Estimada Maria,

Aquest cap de setmana passat he passejat per sa ciutat de London i aquest és es present que t’he duit.

Un tren, envoltats de maletes, mos ha duit a Liverpool Station. Allà mos esperava es nostro bon amic Tòfol. És una estació amb molta gent, cap aquí i cap allà. Està en ple centre de Londres, amb una activitat, tot i ser divendres a vespre, moguda. S’homo teu, en Josep, i tu agafau, as mateix temps que noltros, un taxi, que enreda un peleu més en dur-vos as centre que a noltros. Encara hi ha un poc de trànsit en aquestes hores i es tren només fa una parada a mig camí. A s’hotel vos obren ses portes des taxi i vos agafen ses poques maletes que duis per un cap de setmana. Ja és tard i voleu descansar. Anau as llit de jorn. Noltros, en Biel, n’Isabel, na Sandra, en Tòfol i jo encara tenim ganes d’anar a fer una volta devora es riu. Na Sandra ho ha dit molt bé, es Thames és un riu ple de colors. Passejam tranquilament per damunt es ponts i devora s’aigua. Feim broma perquè na Sandra té por de pujar dalt un pont, però fins i tot allà damunt se veu amb cor de fer-mos una foto. Es temps passa tranquilament, vegent tots es llums des edificis de Londres, nous i antics. Deixam enrere sa Tate Galery i mos atracam a sa catedral de Saint Paul. És de nit i no està il·luminada. Fa un cert respecte. Just giram un cap de cantó, entram en un carrer peatonal molt poc il·luminat, igual que sa catedral. Hi ha una casa d’estil ben anglès i s’únic llum que fa claror és sa farola que hi ha damunt sa portalada amb tres escalons. És una imatge que no té preu. Aquest carrer se m’acaba de convertir en un somni fet realitat. Sa veritat és que no ho havia desitjat mai però aquest moment de pau i serenor me recorda moments de quan era petit i veia sa tele tranquilament a ca nostra. Voltros, un as costat de s’altre, ja dormiu, ensoldemà en Josep té una reunió curta però important de bon matí i vol estar ben desxondit. Noltros anam a fer un tec a qualque bar, però tot són senyals que mos diuen que val més tornar cap a casa perquè és tard i volen tancar. Tornam caminant i notam com es fred mos entra a poc a poc fins es ossos. Sa mateixa imatge d’abans, però ara amb una casa anglesa més grossa se mos repeteix. Na Sandra, ensoldemà li farà una foto. Mos n’anam a dormir. Dormim juntets perquè s’espai és limitat; tenim calefacció; es pis d’en Tòfol és nou i és un goig estar allà. S’habitació vostra tampoc no és freda; sa moqueta fa més calenta encara s’habitació del que aconsegueix sa calefacció. Me sent bé, tranquil, ben acompanyat. Sé que serà una nit tranquila i de pau.

Un petit fall d’horari mos fa despertar a les set des matí. Es despertador de na Sandra sona una hora abans del que tocava. Som es primer en aixecar-me i me vaig a dutxar. As mateix temps, s’homo teu, en Josep, també s’aixeca, mira a veure si dorms, se va a dutxar i a arreglar. A s’empresa seva són dematiners i puntualíssims. A les nou en punt comença sa reunió. Amb una hora i mitja abans en té prou per arreglar-se i fer un berenar estil mediterrani. Pocs són es que l’acompanyen en aquest primer menjar des dia. Te dóna un bes, se’n va a berenar i després, a peu, a sa reunió. Té temps i està as costat de s’hotel. Tu te quedes una estona més descansant. Quan ell comenci sa reunió ja t’aixecaràs. Noltros sortim a berenar. Ja mos ham dutxat i pentinat tots. En Tòfol mos suggereix un lloc as costat des seu apartament. És un berenar de feina estil anglès. Cafè amb llet, te o xocolati calent dins un got gros i tancat, una pasta o pa amb cosa. En Tòfol és alt, gros i fort i un berenar potent de mongetes, salsitxes i ou és lo que li va millor per començar es dia. És digne d’admirar. Asseguts, rallam de lo que volem fer durant es dia. Enviï un missatge as germà meu que també és a sa ciutat amb un amic de Terraroja per si vol venir amb noltros. Encara deu dormir, més tard ja li telefonaré. Tu també t’aixeques. Mentres t’arregles penses què faràs fins que torni en Josep. Berenes lo mateix que ell sense haver-vos posat d’acord. Es cambrer s’hi fixa i li sembla que sou de sa terra des Mediterrani. Ho endevina i tu li somrius afablement.

London II

Advertisements

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Viatges Excursions Visites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a London I

  1. jutipiris ha dit:

    tot arriba, en aquesta vida, dietrich. he volgut escriure des del cor i no m’ha deixat fins avui. ara descansa una estona perquè es cap té gana. a veure si me deixa seguir prest. he viscut un cap de setmana molt agradable as costat vostro

  2. La Dietrich ha dit:

    tendre, en vull més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s