25 anys

Són 25 anys de camí fet des que no renec de cap, ni tan sols de s’any que se va endur sa Mamà, s’àvia Isabel, ses ties Generes, etc. Tenc un àngel que me duu damunt sa mà i me basta. Talvegada tenc un deute amb sa tia Maria, amb na Nina, amb na Marga, amb sor Carmen, amb na Rita, amb na Pili, amb ses monges, i per gust estic as costat seu. Ningú ha substituït mo mare mai ni ho farà ningú, i ho tenc molt clar. Ella me va regalar un germà i m’ha deixat un pare que m’estima per damunt de tot. Sa família meva no només està feta de sang.He volgut arribar as 25 anys sense celebracions, sense regals (impossible!), només compartint moments sentits, tranquils, acollidors, quotidians, tradicionals. Ha estat així amb sor Carmen a Mallorca: una bona xerrada amb ses monges de Lluc, entre elles una ferrerienca, dimonis a Mancor, una gran fogueró i una bona torrada de carn, una visita a ses monges de sa Colònia de Sant Pere i a Ca los Cans. Tot acompanyat amb sa música d’Anegats.

No m’havia aturat, no me volia aturar a pensar que tenia qualque cosa a celebrar. I sortosament m’he donat compte que sí que tenc cosa a celebrar: 25 anys de vida que me va regalar mo Mare i mon Pare, un germà, tota sa família meva i tot allò que he après i viscut creixent i fent-me. No renec de res. Val més estar content de lo bo.

Ara, amb una amiga molt estimada repetesc:

Sóc vostre perquè sou mon Creador,
perquè des de tota l’eternitat meu portat en el si
com una criatura és portada per la mare.
M’heu anat teixint com un brodat
en les entranyes de la meva estimada terra mediterrània….
Sempre enmig de tants bons amics…
M’esteu modelant com l’argila en mans del terrisser…
M’esteu fent com un arbre frondós
a l’ombra del qual molts s’acolliran
i s’endinsaran en el misteri d’amor i de salvació.
Que el vostre esperit no em deixi mai,
per discernir el camí,
allà on senti la vostra crida,
amb pau
i sense córrer…