Antología poética / Silvia Villalonga

Llegesc as suplement Xoc des Diari Menorca de dia 16 de novembre de 2005 aquestes poesies que m’agraden i que reproduesc aquí. Si accediu a sa versió electrònica veureu que no se distingeixen ses unes de ses altres.
A mi querida madre

En tu vientre me engendré
y de tus comidas me alimenté,
a tu vera maduré
y con tu ayuda envejeceré.
Me enseñaste todo lo que sé
y gracias a ti estoy aquí,
aunque muchas veces mal te conteste,
lo eres todo para mí.
Haces todo lo que puedes por mi
a cambio de nada,
perdóname por ser así
porque he pasado una mala temporada.
No me gusta que me achuches mucho,
¡pero que le voy a hacer si soy hija única!
Prefiero que se lo hagas al “chucho”
y a mí me dejes un poco más “sueltita”
Aún así eres lo más importante,
como yo lo soy por ti
y aunque no llegue a amarte,
te quiero muy dentro de mí.

Amistad verdadera

Amiga que te quiere,
Más que tu propia madre,
Ilusión de todo adolescente,
Satisfacción de todo hombre.
Tren que sigue,
Amistad verdadera, tiene
Dignidad y es inconsciente.
Verdad que no se esconde,
Enemistad que no se consigue,
Realidad que aparece,
Dinero, con lo que no se consigue.
Amistad que crece.
De ella se refiere,
Este poema, presente,
Realidad que poco existe,
Amistad de la que la gente carece.

Silvia Villalonga · (Afrodita) · 2n ESO · IES Josep Miquel Guàrdia · Segon premi de poesia de la categoria de primer cicle

Advertisements

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Escrits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Antología poética / Silvia Villalonga

  1. jutipiris ha dit:

    esperanceta, jo seria incapaç d’escriure una cosa com “No me gusta que me achuches mucho,/ ¡pero que le voy a hacer si soy hija única!/ Prefiero que se lo hagas al “chucho”/
    y a mí me dejes un poco más “sueltita”
    ” però ho vaig trobar fantàstic en una poeta tant jova, i vaig interpretar que no era res més que sa seva edat sa que li permetia escriure açò. per açò la vaig triar

    Amistad verdadera” la vaig triar simplement perquè me va agradar es joc de jugar amb ses inicials de cada vers

    i en castellà? està escrit així i a jo me va doldre que guanyés es premi una poesia en castellà (comencem primer, però, pes govern balear que tampoc fa res a favor des nostros dialectes) però un des principis que me planteig en aquest blog no és altre que reflectir allò menorquí i aquests versos ho són. que sona pitjor? talvegada mos ho ham de fer mirar. som en un país molt divers ja. si a menorca escriuren en àrab o en ecuatorià me tindré que conformar. som bastant reaci a allò que sona a s’espanya de madrid, però s’espanya de madrid no inclou a tothom. i supòs que a tots mos sona millor una llengua que una altra

    sa finalitat de sa reproducció d’aquests dos poemes no era res més que donar a conèixer una part més de menorca

  2. No sé… m’agradaria entendre perquè aquests poemes tan infantils, com primitius, t’agraden. En castellà ses paraules són com més rodones i plenes i agafen massa volum i se molesten ses unes a ses altres. Tan guapo com és fer jutipiris… No és una crítica, de ver, és voler entendre. Potser he fet tantes capes damunt sa meva sensibilitat que som com una ceba i només se plorar quan me xapen de dalt a baix…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s