El señor Ibrahim y las flores del Corán

Director: François Dupeyron
Lloc i any: França, 2003
Duració: 95′

Durant el començament dels 60, París, com gran part d’Europa, era una explosió de vida. Tot estava canviant i la ciutat es va omplir d’una energia que prometia canvis culturals i socials. En aquest rerafons, en un veïnat de classe obrera, es coneixen un jove jueu, Momo i un vell musulmà, Ibrahim. Momo és un orfe que té com a únics amics les prostitutes del carrer, les quals el tracten amb un genuí afecte. Momo compra els queviures a la tenda del senyor Ibrahim, un silenciós i exòtic home que veu i sap més del que diu. Ibrahim es converteix en el millor amic del jove i junts comencen un viatge que canviarà les seves vides per sempre.

CINEMA A LA FRESCA: COTXERES DE SANTS


Comentari

neutral a jo me va donar sa sensació més de tristesa, perquè sa vida no deixa de donar una bufetada i una altra as pobre al·lot: sa mare els devia abandonar en algun moment, es germà gros se’n va anar de ca seva (escapant des pare?), son pare l’abandona i mor… *si no voleu sebre es final no seguiu llegint* i as final, per més inri, sa persona que semblava que l’havia de cuidar a partir d’ara se mor (n’Ibrahim sembla que torna as seu poble per morir, egoista)

Anuncis

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Espectacles. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El señor Ibrahim y las flores del Corán

  1. jutipiris ha dit:

    … i encara hi ha persones que ho donen tot per un fill que no és el seu, guasteví,…

  2. Guas ha dit:

    Tot cert, el millor de tot és tenir bons companys de viatge, però el més important és saber caminar sols. A jo la pel·lícula me va agradar molt, per la relació tan estreta que hi ha malgrat la diferència generacional, i perquè encar ahi ha gent que dóna sense esperar res a canvi, contràriament al que dius, jutipiris, el senyor Ibrahim ho dóna tot per un fill que no és el seu…

  3. jutipiris ha dit:

    Sí, una història molt polida, UqP, en el món hi ha gent que ham trobat persones així, que mos duen de sa seva mà fins que poden. Després, hi ha un moment de sa nostra vida que mos deixen volar tot sols, i me pens que açò costa molt, per açò, egoista tampoc crec que ho sigui: “estima aquell qui deixa que els altres vagin ensumant la seva llibertat” (J. Bosco Faner. Panthalassa).

  4. Un que passava ha dit:

    Egoïsta? L’Ibrahim? No ho crec pas, ell fa tot el que pot pel nano, sense tenir-hi res a veure. És una pel·lícula molt bonica.Ferran

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s