Andreu Murillo, 1930-


Biografia

Premi Taula d’Or Maria Lluïsa Serra, 2005. Consell Insular de Menorca, Comissió del Patrimoni.
Medalla d’Or, 2003, per ser membre de la Comissió dels Onze. Govern de les Illes Balears.
Premi Ramon Llull, 2002. Govern de les Illes Balears.
Membre de s’Institut Menorquí d’Estudis, Secció d’Història i Arqueologia.
Dedicat a sa investigació històrica menorquina, expert en es segles XVI, XVII i XIX, Guerra Civil i sa postguerra.
Va formar part de sa Comissió dels Onze, encarregada de redactar es projecte de s’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
Exdirigent des Partit Socialista de Menorca (PSM).
Conseller de Cultura des Consell Insular de Menorca, 1979-1983.
Professor durant 38 anys, des de 1953.
Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per sa Universitat de Barcelona.

Sa història

  • “En general, la història local ha estat menyspreada durant molt de temps”.
  • “Naturalment, la memòria històrica no existeix amb tot rigor”. “Però no la podem reconstruir amb els mites amb què l’hem construïda“.

Sa cultura

  • “Quan vaig ser conseller intentàrem crear una xarxa de biblioteques a Menorca però a la fi no férem res”. “Però sí que començàrem una tasca d’organització, de fet, aconseguírem que el Govern creés una biblioteca as Migjorn i que Ciutadella disposés d’una Casa de la Cultura”.
  • “No tenia massa bon record de l’escola”.
  • “Durant el règim franquista l’educació es va ressentir moltíssim”.
  • Ara per ara, el nivell del professorat d’Educació primària a l’Illa és excel·lent.
  • Els centres de Secundària menorquins són “factors de despoblament”, ja que la major part dels estudiants de l’illa cursen els estudis superiors a Barcelona on, generalment, desenvolupen, després, la seva carrera professional. “Menorca sempre ha tingut emigrants intel·lectuals”. “Som exportadors de cervells”.

Sa família

  • Actualment, existeix “una problemàtica social seriosa”. “El binomi família-mestre no funciona”. Degut al “canvi de la funció social de la família”, i, en concret, el procés d’independència de les dones. “La dona no ha de fer feina fora de casa, únicament per ajudar econòmicament la família, sinó, per formar i reforçar la seva personalitat”.

S’Estatut d’Autonomia

  • La redacció del projecte “durà nou mesos, el mateix que dura el procés de gestació”, però el resultat no fou tan productiu. “Quedaren moltes coses per determinar, una d’elles la funció dels consells insulars”. “Tot fou una farsa, nosaltres lluitàrem per l’autonomia en tots els sentits i al final quedàrem sotmesos a Mallorca“. Amb el temps “s’han corregit certes coses, encara que el poder del Consell continua sent bàsicament administratiu“.
  • “Tothom sap que la llei necessita un canvi, però quina reforma faran” ara? “Hi ha voluntat de canvi, però sobretot per reformar l’economia terciària i l’especulació del sòl“.
  • Reconeixement de la unitat lingüística. “Des del punt de vista científic és irrefutable i, en aquells moments, no hi havia una resistència política forta”.

“En general, la història local ha estat menyspreada durant molt de temps”. Menorca.info : edición digital del diario insular. Maó : editorial Menorca, 29 de març de 2005.
http://www.menorca.info/20050329/insular/4insular.html

Advertisements

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Gent Entitats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s