Coses per no perdre

Moltes de ses tradicions des poble tenen un origen religiós, ses altres, simplement, es poble se les ha inventat per divertir-se.

Durant s’any:

  • Es darrer dia (08/02/2005). Es darrer dia és es darrer dimarts abans de començar sa Quaresma, és a dir, es dia abans des Dimecres de Cendra. A Ferreries, a Ciutadella i a Es Mercadal sa gent acaba de fer feina es migdia i se’n van a torrar sobrassada a s’hort o al camp. Es Mercadal té es privilegi que es senyor des lloc de xxx obra es camí per anar a sa platja i tota sa gent pot anar amb cotxo, una vegada en s’any, a sa platja de xxx a torrar sobrassada. Aquest dia se torra sobrassada, butifarró o carn i se menja dins un coc o coca blanca. És es dia de ses greixeres de formatge, de munyaco, coques de brussat, d’ametla, de suquet. Aquest dia s’aprofitava per menjar tot açò perquè durant set setmanes, sa Quaresme, s’havia de fer dejuni i abstinència.
  • S’àvia Corema (09/02/2005). S’àvia Corema és es dibuix d’una vella amb set peus que representa sa Quaresma, és a dir, ses set setmanes que dura. Sempre se la dibuixa amb un vestit amb falda i un devantal posat. En es cap duu un monyo o un mocador. A sa mà duu un satrí d’oli, a s’altra mà un bacallà, i en es davantal li pengen unes espinces de torrar carn. Hi ha s’àvies coremes més afavorides, altres no tant, unes amb un nas de bruixa i una berruga i altres ben finetes elles.
  • Es caramel·ler (19/03/2005). Durant sa setmana anterior a el Ram a ses cases se sembra una arbre o una branca i cada dia, es fillets, el reguen de sucre, aigua i sucre, pells de fruita, etc. perquè es dia del Ram s’abre faixi caramel·los. Es dissabte del Ram a vespre es pares, de nit, se dediquen, amb santa paciència, a fermar es caramel·los a ses branques de s’abre i així, ensoldemà matí, quan es fillets s’aixequen troben s’abre ben florit de caramel·los. A més a més, es fillets mengen es caramel·lo llarg (de rosella?), com cada any. Com que vegades és molt gros s’ha de fer trossos i anar xupant a trossos. Aquests caramel·los poden durar dies i dies, però són una delícia.
  • Es cuc (24/12/2005). Es cuc és un joc que se juga a Ferreries es dissabte de Nadal, és a dir, dia 24 de desembre a vespre després des sopar de família i abans o després d’haver anat a sa missa des gall. Per jugar en es cuc només fan falta un joc de cartes espanyoles, una moneda per a cada jugador, un paper o cartolina (recomanable que sigui més grossa que un DIN-A3) i un boli o rotulador. Damunt sa cartolina se dibuiexen circumferències una dins s’altre deixant un espai entre cada línia des tamany d’una moneda. Es forat més petit que queda enmig és es pou i es primer que hi arriba és es qui perd. En començar es joc totes ses monedes (ses fitxes) estan defora de ses circumferències.Ses cartes han de ser correlatives i des mateix pal (si fan falta més cartes que ses dotze que té un pal s’han d’afegir correlativament dins sa sèrie de cada pal). Només hi pot haver un 10, que és la Cuca, i un 12, que és el Rei. Tots ets altres 10 i 12 no juguen. S’escartetja i es reparteix una carta per hom. Comença es qui té el Rei. Gira sa carta i diu: “El Rei mana que la Cuca canti”. Qui té la Cuca gira sa carta i diu: “La Cuca cantarà i es nombre x ho pagarà. Aquell que li han dit es nombre ha d’avançar sa seva moneda una circumferència en direcció as pou. Se recolleixen ses cartes, s’escartetgen i se’n torna repartir una per hom. Aquelles persones que ja han caigut en es pou, quan diuen es nombre seu han de dir: “Es x no té per pagar i ho pagarà es x”. I així fins que només hi queda una persona que no ha entrat en es pou. Aquesta persona és sa guanyadora i se queda totes ses monedes com a premi.
Anuncis

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Contam coses. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Coses per no perdre

  1. jutipiris ha dit:

    anonymous, coses per no perdre! i ara a tornar a celebrar es darrer dia!

  2. Anonymous ha dit:

    m, agardat trobarte.Els meus pares eren ciutadellencs, i jo vaig neixer a Mao. Encara jugam cada 24 desembre a es cuc, si be a ca nostra diem sa cuca. I pengo sa vella quarema cada any.

  3. jutipiris ha dit:

    Ha sortit un poc llarguet!

  4. Un que passava ha dit:

    I es cuc, que no ens l’expliques?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s