El secreto de Vera Drake

Título original: Vera Drake
Año: 2004
Duración: 124 min.
Nacionalidad: Reino Unido, Francia
Género: Drama
Reparto: Imelda Staunton (Vera)
Dirección: Mike Leigh
Fotografía: Dick Pope
Guión: Mike Leigh
Música:Andrew Dickson
Sipnosis: Londres, 1950: Vera Drake vive con su marido Stan y sus hijos, ya mayores, Sid y Ethel. No son ricos pero sí una familia unida y feliz. Vera limpia casas, Stan es mecánico en el taller de su hermano, Sid trabaja para un sastre y Ethel en una fábrica probando bombillas.
La desinteresada Vera tiene un secreto: sin que lo sepa nadie de su entorno ayuda a jóvenes mujeres, sin aceptar dinero a cambio, a poner fin a embarazos no deseados. Cuando una de estas chicas tiene que ir corriendo al hospital después de abortar, las investigaciones policiales llegan hasta Vera y su mundo se desmorona ante ella.
http://www.regmurcia.com/

Comentari

S’actriu fa molt bé es paper. Sa cara de Vera Drake és d’una mirada fixa, discapacitada?. Una mirada fixa que no deixa de plorar des que es detinguda. Sa seva família s’estima. Té un matrimoni feliç. Ajuda i vol ajudar a n’ets altres. “Ajuda” a ses al·lotes que volen abortar. Ho fa gratuïtament. Quan entra s’ètica? Fins a quin punt allò que fa és bo? És bo? Per què no ho és? Tenim dret a jutjar allò que fan ets altres quan el que fan és “ajudar”?

Article

En es Diari Menorca na Margarita Caules mos conta com era sa vida com a comara a Menorca, a través de sa vida de na Catalina Rotger Torrandell a:

“Catalina Rotger Torrandell (6) : peripecias de una comadrona”. Menorca : diario insular. Maó : Editorial Menorca, 16 de maig de 2005.

  • Moltes famílies eren pobres i sa paga per s’ajuda rebuda consistia en “… moltes gràcies, no li podré pagar mai lo que ha fet per noltros“.
  • Ses coses que havia de menester eren: una bata blanca, un davantal d’hule, guants que ses monges de s’hospital li esterilitzaven degudament guardats en un pot esterilitzat recoberts de pólvores de talc i cotó, un sèrum fisiològic i un altre glucosat, gotes Argidol per as ulls, es tub de mucositat amb sa pera corresponent, una bombona de gases estèrils per as llombrígols, ingectables, agulles, xeringues que abans d’emprar bullia, un pot d’alcohol i un orinal pla de porcellana que abans d’emprar flamejava per desinfectar-lo.
  • Confessa que quan se veia apurada davant qualsevol eventualitat no posava sa mà a sa bossa, sinó que dirigia sa seva mirada damunt es capçal des llit de sa partera, on en quasi totes ses cases hi havia un crucifix, o un quadre de la Verge, demanant-li des del més fons del seu cor… “Bon Jesuset, Maredeueta, ajudau-me“.
Advertisements

Quant a jutipiris

menorca ferreries biblioteques libraries
Aquesta entrada ha esta publicada en Espectacles. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s