en versió beta

http://jutipiris.blogspot.com/

Venim d’aquesta direcció

S’accepten comentaris, suggeriments i agraïments

L’amo en Xalestret, l’amo Empentet i madò Finestreta

Conten que hi havia un jove menorquí, més ben dit, panxa rotja, que era de nom Xalestret, que tenia uns amics, un poc cabildos ells, que ell era de nom Empentet i ella Finestreta. Idò bé, en Xalestret era l’amo de Sa Terra Rotja i n’Empentet i na Finestreta eren l’amo i madona des lloc de Santa Galdana. Entre aquests dos llocs hi havia un bon tros i en es temps que corrien encara no hi havia ni cotxos ni motos. Voleu sebre què feia l’amo en Xalestret si volia anar a veure l’amo Empentet i madò Finestreta? Idò, agafava sa velo i xino xano enfilava es camí de Ciutadella a Maó, després atravessava es poble de Ferreries, passant pes Revolt des Cabrer i es Coll Llis, girava davant es cementeri, enfilava es barranc de Santa Galdana, travessava es torrent que arribava a la mar i ja només li quedava pujar una costeta fins arribar a ses cases de Santa Galdana.Allà, com sempre, ajudava a l’amo i madona a acabar d’arreglar es bestiar i després sopava amb ells. Qualque vegada també els anaven a veure altres amics que estaven llogats a s’Hort de Binisaid. Feien unes vetlades de xauxa i festa! Ses al·lotetes eren un poc cridotes, com ses ciutadellenques i ses migjorneres, però açò encara feia més festa. En Xalestret, com que era es qui tenia es lloc més enfora, qualque vespre que s’havia posat a fer tormenta s’estimava més quedar a dormir en un camastre de ca n’Empentet i madò Finestreta, que amb molt de gust li oferien. Ell ho acceptava ben xalestre i ensoldemà matí, abans que sortís es sol, tornava agafar sa velo i cap a Sa Terra Rotja som partit, que prest serà hora d’arreglar es bestiar.

Dites cetesqueres IV

*** (19/05/2006)

La joventud és una malaltia que es cura amb el pas dels anys. EVC

El respecte no es té, es guanya. EVC

*** (18/05/2006)

Menjar, menjaràs glòria,

però cagar, cagaràs merda. MGG

*** (10/05/2006)

Bon jornal fa de bon suar. EVC

*** (10/05/2006)

Avis murris
porten els nuvis a Gràcia
amb òmnibus gratis.
L'àvia sua. EVC

*** (05/05/2006)

Ai els pits!
Elles tan grossos
i jo tan petits! EVC

*** (05/05/2006)

Té por del vent de l'oreneta. EVC

*** (25/04/2006)

Ets una Paula. MGG

*** (25/04/2006)

Sempre has de ser mascarat per paelles brutes. EVC

*** (25/04/2006)

Ets un fotaire. MOP

*** (20/04/2006)

Això és posar la tirita abans de fer la ferida. EVC

*** (06/04/2006)

El temps dóna la raó i la treu. MMM

*** (07/03/2006)

Tal faràs
tal trobaràs.MMM

*** (07/03/2006)

Qui dia passa
any empeny. MMM

*** (07/03/2006)

Ojos que no ven
corazón que no siente. MMM

*** (07/03/2006)

L'estúlticia humana és infinita. EVC

Dites cetesqueres III

Idò, llavò…

Sa tia Maria me conta unes quantes coses, quan llavò…

Es venedor català de sabates

Un dia anava dins es correu cap es Mercadal i dins va veure que hi havia un venedor de sabades català. Ell se va atracar a dues dones de Ferreries i els hi mostra unes sabates per vendre-lis. Elles li diuen que no en volen cap de sabates, que elles ja tenen una fàbrica i que ja en fan de sabates. I encara més empipades li amollen: “es català, si no te l’ha feta te la farà”. I ell mig empixonat els hi contesta: “de menorquins i bona gent, no se’n poden fiar gens”.

—————

Es solpàs

Quan encara estava a Son Bell-lloch, en es anys 1950, hi va anar es solpàs. Devia ser poc després de Pasqua. En aquell temps es rector de Ferreries era el senyor Bartomeuet. Lo normal era que quan anaven a qualque lloc l’amo i madona els hi donessin qualque cosa perquè s’hi havien aturat. Idò, se veu que es solpàs venien de Santa Magdalena i l’amo d’allà els hi va dir que ses fogasses havien tornat petites i que els hi donava una fogasseta d’aquestes. Quan van anar a Son Bell-lloch, el senyor Bartomeuet ho va contar a l’amo i li va dir que si hi arriben a anar un mes o dos més tard ja no en troben de fogassa, ni de petita ni de grossa.

—————

El senyor Bernardí

També llavò, en es anys 1950, un capvespre va anar a veure s’escolà de l’església de Santa Maria de Maó, que sempre era as soterrani. Amb ell hi havia un ranxo de joves que feien xauxa. Arriba el senyor Bernardí i li demana a sa tia Maria: “i tu davont ets?”. “De Ferreries”, li contesta ella. I li diu: “ara ja te conec”. I tot d’una se gira cap es joves i els hi diu: “ara ja la conec”. I tal com va entrar, el senyor Bernardí, també se’n va anar. Era molt de la broma.

—————

El senyor Bernardí

Un altre dia, el senyor Bernardí, entra en un casino de Maó on es qui el regentaven no anaven a missa. S’atraca a sa barra i li demana a sa casinera un bòtil buit. Sa gent que hi havia allà dins se va espantar. No sabien què venia a fer aquell capellà en aquell bar. Sa casinera entra dins sa cuina i torna sortir amb una olla a sa mà perquè li ompli d’aigua beneïda per poder fer es dinar.

Sa pasta de ses coques salades

03/07/1997

Ingredients

• 50 gr de llevat
• 1 got de llet
• 6 o 7 cullerades d’oli
• 1 blanc d’ou
• 1/2 kg de farina
• 1/2 cullerada de sucre
• 1/2 cullerada de sal

Com se fa

Primer de tot se posa sa llet amb es llevat i se remena fins que estigui ben mesclat. Després s’hi afegeix tot lo altre manco sa farina. Quan tot torna estar ben mesclat s’hi va posant sa farina i se remena i més tard se pasta fins que sa massa ja no s’aferra. Se deixa tovar un poc. S’unta una palangrana de forn d’oli o de mantequilla i pa ratllat i damunt s’hi col·loca sa pasta. Se torna deixar tovar. Després, damunt, ja s’hi pot posar lo que es vulgui per fer sa coca.

Flam de llet condensada

Ahir vaig anar a comprar i com que feia molta estona que no menjava llet condensada en vaig comprar. Me vaig enrecordar quan na Nina i na Rita coien sa llet condensada, és a dir, la bullien 15 minuts i la feien servir per fer trufes, per fer coques de congret rellenes, pastelets, etc. Jo, a ca meva, solia agafar es tub i xupant xupant me l’acabava. Els hi vaig telefonar perquè me donessin una recepta per fer servir sa llet condensada:

Ingredients

• 5 ous sencers rementats
• 1 pot de llet condensada
• 1 litre de llet desnatada
• 100 gr de sucre per fer es caramel

Com se fa

Se mesclen es 5 ous remenats, sa llet condensada i sa llet. Se fon sa sucre i se posa dins sa palangrana, feta caramel. S’ aboca sa mescla damunt es caramel tot d’una perquè no tengui temps de refredar-se. Se posa al bany maria dins es forn durant 1 hora.

Per sa panxa

Quan era petit i tenia mal de panxa, anava a s’excusat més de lo normal o tenia vòmits a ca meva me feien règim, que consistia en menjar:

Sa tia Maria me feia pa torrat amb oli i sal

o també petxuga de pollastre a la planxa

Arròs bullit
- a ca meva lleven es suc de bullir
- a Barcelona diuen que ajuda més si se fa un arròs caldoset i també se menja es suc
- n’Inma se fa un arròs bullit un poc més caldós: hi posa un poc més d’aigua perquè quedi com una sopa; ho bull amb un all, un poc de juliverd i un ratxolí d’oli

Quan érem petits, a ca na Marga Pons i en Josep Petit, dos amics d’EGB, vaig veure que sa mare els donava coca-cola

Na Nina i na Rita me preparaven un litro d’aigua amb:
- suc d’una llimona
- un pessic de carbonat (bicarbonat)
- un pessic de sal
- sucre segons es gust (sense exagerar)

Na Maria Dolors diu que també va bé peix al vapor:
- un peix suau (lluç, per exemple)
- una branqueta de tem
- un all sense pelar
Se posa es peix dins un trianet amb es culet tapat d’aigua. S’hi posa sa branqueta de tem i s’all. Se deixa coure uns 15 minuts. Després talvegada no fa falta menjar-se es suc que fa.

Poma o poma bullida, encara millor
- se pela i se talla sa poma a trossos. Se posa dins una olla amb sa poma tapada d’aigua i se bull uns 10-15 minuts

I ale, açò durant una setmana o lo que faixi falta.

Brossat

Es brossat se fa des serigot. Es serigot se posa a coure a sa caldera i se remena per sa part de baix sense que arribi a bullir mai. Quan és ben calent se fa baix i ell tot sol puja fins dalt. Amb un colador se recolleix i s’escórrer es suc.

A Menorca no totes ses terrres són bones perquè se faixi brossat. Segons es terreno, des serigot pot sortir més o manco brossat. Sa tia Maria diu que “a Son Bell-Lloc, sa tia Càndida ho va voler provar, però es conco’n Joan ja li deia que no faria res. I és vera, no va pagar la pena sa feina que vam fer pes poc brossat que vam treure” (27/02/2006).

Greixera de monyaco

Recepta de na Nina i na Rita (21/02/2006)

Ingredients:

• 1 i 1/4 kg de monyaco pelat
• 1/4 de brossat
• 1/4 kg de sucre
• 1 sobre de Royal
• 5 ous sencers
• 1/2 coc de pa dur
• 1 clovella de llimona o de mandarina
• 1 culleradeta de canyella en pols
• 100 g de panses

Com se fa:

Se posen en remull ses panses, just tapades d’aigua. Es mig coc se fa llesques primes i se posa dins una escudella en remull amb llet, que quedi tapat. Es monyaco se fa trossets i se posa a bullir. Se ratlla sa clovella de sa llimona. Quan es monyaco està bullit se mescla tot junt, manco ses panses. De ses llesques de pa no s’hi tira sa llet, només ses sopes. Se pot remenar amb es turmis. Quan està ben mesclat s’hi tiren ses panses enfarinades perquè no se’n vagin a pico dins sa massa mentres cou.

S’unta sa palangrana (millor que no sigui d’alumini perquè pot quedar un poc crua) de mantega i pa ratllat perquè no s’aferri. A dins s’hi aboca sa massa mesclada amb ses panses. Se posa as forn, una hora segura, fins que es palillo surti eixut. Quan està cuit damunt s’hi pot posar floreti. Hi havia gent que hi posava sucre.

* Sa greixera tradicional no duu brossat.

Greixera de formatge

Recepta de na Nina i na Rita (07/02/2005)

Ingredients:

• 1 kg de formatge tendre sense sal
• 8 ous
• 2 alls
• 2 cullerades de pa ratllat o de farina

Com se fa:

Se ratlla es formatge. S’aixafen es alls. Se mescla tot junt. No fa falta turmis perquè després dins es forn es formatge se fon i queda una massa homogènia.

S’unten ses palangranes d’alumini de mantega i pa ratllat perquè no s’aferri. A dins s’hi aboca sa massa mesclada. Se cou as forn amb foc dalt i baix, més aprop de baix que de dalt, fins que es damunt ha agafat un color torradet, uns 45 minuts.