Moltes coses han succeit des que vaig començar aquest bloc, prest farà 2 anys. Una d’elles és es canvi de blogspot a wordpress i una altra és que hi ha un altre blog amb aquest mateix nom: jutipiris. I com que a ses Balears es polítics no se cansen de dir que s’ha de diversificar es producte, si no començam per diversificar-lo noltros mateixos no mos el diversificarà ningú (collonades!). És a dir, que com que es altres (posteriors) no canvien de nom ja ho faig jo i, de pas, aprofit s’ocació per tornar als orígens i reformular es bons propòsits inicials meus adaptant-los as canvis esdevinguts. D’altra banda, ses facilitats que podia trobar a wordpress ara també les trob a blogspot.

Una part de nostàlgia per llavò, per allò passat, per allò d’antany, per allò d’aquell temps m’empeny a tornar a fer jutipiris a:

S’altra setmana consultant sa premsa me vaig trobar amb dos fets curiosos i semblants que me van atreure visualment, i després vaig sebre a què se devien. Ara estan de moda es logotips que juguen amb es text i no posen imatge.

motiu: marca per a la comercialització dels productes turístics de Menorca explicació: “fil conductor capaç d’aglutinar tots els productes turístics de Menorca” amb “la seva identitat diferent i sostenible” “accentuant la seva identitat i els trets més característics de la indústria de l’oci” per “produir més repeticions de destí dels turistes”. “una idea de diversificació de l’oferta turística, variada i extensa. Es persegueix indicar que en arribar a l’illa es pot disfrutar de tot, amb una satisfacció garantida per a tots els sentits”. “una marca jove, alegre, fresca, divertida, colorista, distintiva i fàcilment memoritzable”. “Cada lletra presenta una tipografia diferent per a expressar la varietat de productes”. es vol promocionar la “gastronomia, el submarinisme, el cicloturisme, el golf, la tradició i la història” lema: “All for your senses” (”tot per als teus sentits”) per remarcar que a l’illa es poden trobar tot tipus d’experiències i sensacions”. “la lletra “o” en forma de sol radiant i la linea blava de l’horitzó que subratlla la marca indiquen clarament que el sol i la platja són els principals atractius pel turisme de temporada” autors: equip de 6 autors que han fet feina durant un mes, Josep M. Galí i Jordi Balcells de les empreses Axis Consulting i Tabasco Creative Co. promotor: Fundació Turisme Menorca presentació: Es Mercadal, 10 d’octubre de 2006 font: Diari Menorca 11/10/2006, Revista de Ferreries, núm. 577 (13/10/2006)

motiu: 50è anirversari del Tractat de Roma explicació: “En la línia del Pla D de la Comissió (Democràcia, Debat, Diàleg) aquest logo dóna una interpretació gràfica a la veu de tots els europeus, especialment les generacions noves. Aquests europeus busquen la pau, l’estabilitat i la prosperitat sense prendre’ls els seus drets d’individualitat i diversitat. La paraula “junt” expressa d’una manera simple i immediata el què originalment lligava la idea d’Europa: no només política, o diners, o límits geogràfics, sinó també la cooperació i la solidaritat. Les lletres diferents, que utilitzen tipografies diferents, expressen la diversitat en la història europea i la cultura i estan “juntes” pel significat de la mateixa paraula. La ironia inspirada en els diferents modes gràfics s’adapta bé a una gran activitat com la celebració del 50è aniversari.” lema: “La sublínia “DES DE 1957″ és una part essencial d’aquesta ironia, i molt important pel lligam amb el Tractat de Roma.” autor: Szymon Skrzypczak, Polònia promotor: Comissió Europea presentació: Brussel·les, 17 d’octubre de 2006 font: European Commission, UE logo competition

Sa tia Maria me conta que el Bon Jesús li va demanar a Sant Pere que devallés al món a veure què feien.
Sant Pere devalla i veu a tothom que riu a les totes. Se’n torna cap amunt i li diu al Bon Jesús que tothom riu. Ell li contesta: “açò no està bé, avam, torna-hi!”.
Sant Pere torna devallar i se troba a tothom que plora. Se’n torna cap al Cel i li diu al Bon Jesús que tothom plora. El Bon Jesús li contesta: “açò no està bé, torna-hi!”.
Sant Pere se’n torna cap avall i quan arriba se troba amb sa gent, que n’hi ha que riuen i que n’hi ha que ploren.
Sant Pere se’n torna cap amunt i li conta que en el món n’hi ha que riuen i n’hi ha que ploren. El Bon Jesús li diu: “idò, ara, açò està bé!”.

Tia Maria, 19 d’octubre de 2006

“Fa poc, una de les meves filles jugava amb els seus amics davall un alzinar. Havien construït una petita casa amb branques i pedres. Aquella caseta tenia, segons ells, tot el necessari per viure. Els fillets reproduïen escenes del seu entorn familiar. Un d’ells era el pare, l’altre la mare. Un joc de tota la vida.

N’hi havia dos, però, que jo no sabia ben bé què feien. Estaven davant d’un munt de pedres estratègicament col·locades.

- A què jugau? -els vaig demanar.
- Hem construït un ordinador i estem rallant per Messenger.

Realment alguna cosa va canviant.”

Àngels Pons Sans, mestra d’Educació Infantil. “Alguna cosa va canviant…”. Diari Menorca 27/09/2006

“En otoño hay pueblos enstrañables por tantas cosas en la memoria del narrador, como mi recordado Ferrerias, que empezará a oler a humo de chimenea familiar, que al estar Ferrerias como si Menorca fuera una mano, instalado en el cuenco del centro de su palma, recoge unos instantes el exhalar humeante que rebosa por las chimeneas de los troncos de encina que arden primerizos en los primeros fríos de la otoñada, cuando las becadas llegan viajeras trayendo con su presencia la alegría a los becassiers menorquines”.

José María Pons Muñoz. “Otoño”. Diari Menorca 27/09/2006

Imatge: camiseta estampada per Paco Piris, Ferreries

*** (01/08/2006)

Ojos que no ven
merda que trepitgen. CSLl

Ojos que no ven
que vayan al oculista. FRR

Ojos que no ven
butifarra que t’endinyen. Anònim

Ojos que no ven
corazçon que no siente. CPF

*** (28/07/2006)

A la taula d’en Bernat qui no hi és
no hi és comptat. EVC

*** (27/07/2006)

A la taula i al llit
al primer crit. EVC

*** (12/07/2006)

Porque dice que es agnóstica, porque sino diría que el cinismo es pecado. ARJ

*** (04/07/2006)

Advocats i procuradors
a l’infern de dos en dos. EVC

Professor dirigint-se als seus alumnes de dret:
- Nunca acepteis pleitos de las tres P: putas, parientes y pobres. ARJ

*** (29/06/2006)

La que se levanta tarde
ni oye misa ni come carne. EVC

Yo soy el divino,
quien osa molestarme? EVC

*** (22/06/2006)

No toca vores. CSL

Tocar més quarts que hores. (repapieja) CSL

*** (22/06/2006)

- Ai, el francès! La llengua de l’amor!
- Abans es menja un rosco un italià que un francès. PCC

- Ja no hi pensava!
- Ah, ja no hi pensaves? Hagués aparegut com la veu de la consciència! YSY

*** (19/06/2006)

Ja se sap, et venen sempre duros per quatre pessetes, però la intenció era bona. NEM (Satiago Russinyol, amb un ranxet d’amics, per passar el temps, es van posar vendre duros a quatre pessetes per les Rambles. La gent ho va saber s’ho va fer passar de boca en boca)

De Santiago Rusiñol diuen que venia duros a quatre pessetes. És una història que cada ciutat de Catalunya es fa seva i que els olotins situem un dilluns al Firal. Santiago Rusiñol va muntar una parada per comprovar si els pagesos de la Garrotxa es deixaven seduir per la venda del duro a quatre pessetes. Rusiñol va néixer el 1861 i l’anècdota se situa uns anys abans de la Segona República. Aquest polifacètic artista pintor, escultor i escriptor que cavalca entre el modernisme i noucentisme, tenia una fina ironia i era capaç d’organitzar espectacles per divertir-se i per divertir els amics. Va demostrar amb aquesta anècdota que els pagesos de la Garrotxa (si és cert que la història va passar realment a Olot) són malfiats. No va vendre ni un sol duro, tot i que la mercaderia i el preu que demanava proporcionaven guanys palpables. Era tan inversemblant que algú pogués vendre un duro a quatre pessetes, que només podia ser una estafa molt subtil que no podien veure, però sí intuir. Al llarg dels darrers anys han aparegut venedors de duros a quatre pessetes. Vendre uns productes a un nombre determinat de persones, les quals estan obligades a vendre’ls a uns altres perquè la seva inversió es multipliqui. És l’estafa de la piràmide. És una forma de recaptar diners que, fins i tot, ratlla la legalitat, però que a mesura que es fa gran en necessita molts més per a anar cobrir les despeses que la piràmide va generant. El mateix procés l’han posat en marxa empreses o simples empleats de bancs que han volgut jugar amb els diners captats per tal de pagar més interessos dels que les regles del joc permeten. En el moment en què la cadena es debilita, es trenca tot l’engranatge i apareixen l’estafa i els estafadors.

http://www.lacomarca.info/opinio.htm

En el cielo manda Dios
en la tierra manda el juez
y en mi casa mando yo cuando no está mi mujer. FRR

En el cielo manda Dios
en el pueblo manda el alcalde
en la iglesia el señor cura
pero en mí no manda nadie. EVC

*** (16/06/2006)

Una organització no funciona gràcies a una persona
sinó quan funciona malgrat no ser-hi aquesta persona. CPF

Beber y comer
buen pasatiempo es. EVC

El que de joven come las sardina
de viejo caga las espinas. FRR

*** (15/06/2006)

Si no t’agrada
t’hi poses fulles. EVC

Estic al·lucinant pepinillos. EVC

*** (14/06/2006)

Agua que no has de beber
déjala correr. MMC

Camarón que se duerme
se lo lleva la corriente. MMC

Burro grande ande o no ande. EVC

Algo tiene el agua cuando la bendicen. EVC

*** (08/06/2006)

La indiferència és la mare de la ciència. CPF

Abans hi havia caos
ara n’hi ha més. IPP

*** (02/06/2006)

Lo que no se llevan los ratones,
aparece por los rincones. EVC

*** (19/05/2006)

Sí, lávate pato que mañana te mato. MMC

Una nit calurosa de juliol, un cel estrellat i es Teatre Principal il·luminat, ple de gent. S’Escolania de Ciutadella, prop de 80 fillets, vestits de beig i negre, amb sa seva directora i acompanyats des piano comencen es concert.

Les Petits Chanteurs de Saint-Marc. Intèrprets de sa pel·lícula “Los chicos del coro”. Amb sa col·laboració de s’Escolania de Ciutadella.

Foto: Última Hora Menorca

Després de dues cançons entren les petit chanteurs. Se nota que es pobres al·lotets ja han fet un concert a les 19h, a les 22h tenen juguera. Tenen s’agenda molt apretada i van d’aquí a allà com sa coa de s’ase.

Tenim entrades as galliner, dalt de tot, però així i tot es so de ses veus que entren dins ses orelles meves és boni bé glòria. Puc tancar es ulls i sentir com aquestes veus tendres s’eleven fins allà on som noltros i no tenen res que envejar as millors cantants adults. Es dos al·lots que fan ses veus totes soles tenen sa força de conmoure el cor. De posat senzill i humil canten allò que han après i que segur que estan cansats de repetir, però una vegada més mos ho regalen as públic menorquí. No els fa falta fer-se veure altius, ni molt manco. S’edat seva els deixa ser plenament naturals. Es de darrere juguen dissimuladament i as mateix temps segueixen cantant. Un d’ells ha d’abandonar s’escenari en moments determinats perquè se veu que no acaba d’afinar. Ho accepta amb plena naturalitat per poder-mos oferir un concert esplèndit a tots.

Maria: i que devalli, i que mos renovi, i que mos faixi estimar més, i que mos doni més amor perquè el posem on més mos costa.

Nena: pens en tu. te duc en el cor. veig es camí teu. t’admir. me fa sentir. aprenc. déu m’escolta. jesús m’ensenya. es pares t’estimen. vius i perquè sents, vius més. i jo aprenc a estimar-te més.

Maria: a poc a poc a qui mos envolten se’ls veu es peu que calcen. tot es dia he pensat en sa religió popular versus s’aprofundida. cada vegada he de menester més llum per ser més sal. què mos té preparat?

Ders: he pensat en tu durant es dia percebent es 25 anys de vivències, que són 25.000m gràcies as pares nostros per donar-mos sa vida, que mos la volen plena en tots es sentits. na Marta diu: 25 més i 50!

Carme: no ham rebut un esperit d’esclaus, sinó de fills. cada vegada entenc més sa nostra fe i sent més comunió amb tu i amb qui estim.

Ritetes: només som digne d’agrair-vos tot lo que feis pes meus i per jo estimant-vos. no té preu.

Maria: perquè és un déu de vius i no de morts vivim en Ell. i allò que se mos presenta ho ham de viure encara que sigui un camí difícil. ho podem fer perquè tenim un déu de vius.

Sus: quants estius viscuts! ets de ses que no oblida i açò t’acompanyarà i t’ajudarà tota sa vida. estima’t a tu i as teus. tot arribarà.

Pare: veniu beneïts del meu Pare, rebeu en herència el regne que ell us tenia preparat des de la creació del món (Mt 25, 34).

Bepis: sa pregària d’avui és: Senyor, que te descobreixi en jo perquè trobi pau i comprengui millor sa riquesa que s’amaga en ses persones i en sa vida.

Maria: assaboresc des de ca meva tot allò que visc aquests dies. me costa entendre es detalls de P i de G. desig que ells també se renovin de l’Esperit Sant.

Nena: què fas? el cel d’avui està gris però no s’immuta. sa ciutat va a ritme diari, bufa es vent i m’arriba s’alè de s’esperit teu que compartim en Jesús. me fas viure, pens en tu.

Nena: tenc amics que no perceben com tu aquests moments. tens uns dons especials i ses estrelles t’ho diuen. brillen per tu, brilles per a elles. NO VOS APAGUEU MAI!

Maria: sa família des amics me fa sentir coma a ca nostra. intent prendre temps necessari per a cadascú. el reialme de la mort no és de la terra. un dia més de vivències i compartir.

Aurora: quan somiis guarda’t una part dels teus somnis en el cor perquè se faixin realitat. segur que un dia podrem compartir un estoneta i xerrar. qui se sent amic teu.

Llorenç: he pensat en tu quan llegia es fets des patró des poble teu, Sant Lluis, que va deixar sa riquesa i va morir per malaltia des malalts que cuidava. desig que estiguis bé.

Marta: són 25 anys plens de vivències. són 25.000 gràcies as pares per dar-mos sa Vida. encara que no mos faixin l’ullet mos procuren una vida plena en tots es sentits. moltes felicitats!

Pare: avui l’Església celebra Sant Josep: Josep, t’admir perquè vas viure situacions molt difícils i vas dubtar; ajuda’m a confiar sempre en Déu i implicar-me en el projecte de salvació.

Maria: amistat, bon tracte, companyia, sentiments expressats, detalls, fe, persones estimades. mos ajuden a conrear sa terra nostra. són misteris de sa vida que mos animen a viure-la!

Isabel: Santa Isabel, reina de la pau. coneixeran que som deixebles del Senyor per s’estimació que mos tenim. sigues portadora de pau sempre. jo ho vull ser. moltes felicitats en es dia teu!

Pare: cada dia intent llegir s’evangeli i pregar: Jesús, que te faixi conèixer; que t’estimi i te faixi estimar i que estimi sincerament tots es germans meus. estima sempre!

Maria: ahir mos donava sa pregària. fent menjar menorquí festiu a ca meva sentia fer un camí bo i tranquil per compartir amb amistats. talvegada després vindran “es altres”.

Maria: tenim una societat de déus desconeguts, com es grecs, i Déu desconegut els passa desapercebut. esperam l’Esperit. es cristians vivim amb esperança.

Empentet: carrer de Ca’l Bisbe; renou de talons; una botiga amb llum entre ses reixes que se reflexe enterra; fanals d’antany; edificis centenaris. me sent segles enrere. quina ciutat! tornant a ca casa acompanyat.

Maria: Lorca devia viure plenament ses amistat seves. ple de coneixements sentia lo que vivia i escrivia. Déu mos concedeix enteniment per fer es bé o es mal. amb amor mos perdona i mos obra es ulls.

Lluna: don tantes gràcies per haver conegut s’amor de Déu encara que vegades me costi! me sap greu per es amics nostros que se van quedar amb allò que se veu! vull créixer en aquest amor!

Pare: me costa assimilar sa Setmana Santa de Lorca. crec en un Jesús humil, una fe senzilla. tenc esperança posada en aqeuesta Pasqua!

Nena: mon cor no t’oblida mai i aquí sempre te recordam. treballar el cor no acaba mai i fer-ho té una recompensa tan grossa! Déu mos demana estimar. es passat també es sa vida nostra. VIU!!!

Ritetes: acab de conèixer a J. només puc pregar perquè G creixi com a persona humana i faixi camí amb qui estimi. jo també vull estimar a tothom.

Cisca: eis, Cisca! encantat de saludar-te. na Joaneta i na Tonieta m’han dit que li diran de tu a donya Margalida. Sigues bona i grana sa brutícia. ara te telefonaré des de mon palau. adéu siau!

Maria: tot un poble clama al Sant Pare. no me veig enmig d’aquesta multitud però desig que sigui un bon pare per a totes ses famílies. tots tenim dret a una família.

Dia 28 d’octubre de 2000 vaig anar a una visita guiada as cementeri de Montjuïc (Barcelona), organitzada per ses biblioteques de Barcelona. Aquell dia mos van destacar es epitafis següents:

• Aquí yace doña… Su marido no la olvida. Don Filemón…, inspector de 1ª enseñanza por oposición.
• Marianito nos dejaste a los cinco meses. Qué pronto empezaste a darnos disgustos.
• Aquí reposa Angelito Monsonís. Murió a los 2 años. Su afición fueron los libros y los clavos.
• Ella va dir-se Maria / nom de la Mare de Déu. / I ara a mi em sap molt greu / no haver-la fet retratar.
• Te espero. Junio de 1895 / Ya estoy aquí. Enero de 1925 / (creí que no venías)

Ahir xerrava amb un amic de Ses Delícies, a Ferreries. I ell me contestava:

Ses Delícies sempre han estat ubicades part damunt de la costa de ses Barreres, al costat de les tres boques (on comença la travessera que va cap a Es Migjorn). Per si les mosques i com que no acabam d’estar segurs que l’altra vida, més enllà de la mort, sigui una delícia, convé que abans d’arribar al cementeri, sobretot si hi hem de fer una llarga estada, hàgim pogut gaudir de les delícies en vida terrenal i en cos present. No ho trobes? JC