since 1950 all for your senses

S’altra setmana consultant sa premsa me vaig trobar amb dos fets curiosos i semblants que me van atreure visualment, i després vaig sebre a què se devien. Ara estan de moda es logotips que juguen amb es text i no posen imatge.

motiu: marca per a la comercialització dels productes turístics de Menorca explicació: “fil conductor capaç d’aglutinar tots els productes turístics de Menorca” amb “la seva identitat diferent i sostenible” “accentuant la seva identitat i els trets més característics de la indústria de l’oci” per “produir més repeticions de destí dels turistes”. “una idea de diversificació de l’oferta turística, variada i extensa. Es persegueix indicar que en arribar a l’illa es pot disfrutar de tot, amb una satisfacció garantida per a tots els sentits”. “una marca jove, alegre, fresca, divertida, colorista, distintiva i fàcilment memoritzable”. “Cada lletra presenta una tipografia diferent per a expressar la varietat de productes”. es vol promocionar la “gastronomia, el submarinisme, el cicloturisme, el golf, la tradició i la història” lema: “All for your senses” (”tot per als teus sentits”) per remarcar que a l’illa es poden trobar tot tipus d’experiències i sensacions”. “la lletra “o” en forma de sol radiant i la linea blava de l’horitzó que subratlla la marca indiquen clarament que el sol i la platja són els principals atractius pel turisme de temporada” autors: equip de 6 autors que han fet feina durant un mes, Josep M. Galí i Jordi Balcells de les empreses Axis Consulting i Tabasco Creative Co. promotor: Fundació Turisme Menorca presentació: Es Mercadal, 10 d’octubre de 2006 font: Diari Menorca 11/10/2006, Revista de Ferreries, núm. 577 (13/10/2006)

motiu: 50è anirversari del Tractat de Roma explicació: “En la línia del Pla D de la Comissió (Democràcia, Debat, Diàleg) aquest logo dóna una interpretació gràfica a la veu de tots els europeus, especialment les generacions noves. Aquests europeus busquen la pau, l’estabilitat i la prosperitat sense prendre’ls els seus drets d’individualitat i diversitat. La paraula “junt” expressa d’una manera simple i immediata el què originalment lligava la idea d’Europa: no només política, o diners, o límits geogràfics, sinó també la cooperació i la solidaritat. Les lletres diferents, que utilitzen tipografies diferents, expressen la diversitat en la història europea i la cultura i estan “juntes” pel significat de la mateixa paraula. La ironia inspirada en els diferents modes gràfics s’adapta bé a una gran activitat com la celebració del 50è aniversari.” lema: “La sublínia “DES DE 1957″ és una part essencial d’aquesta ironia, i molt important pel lligam amb el Tractat de Roma.” autor: Szymon Skrzypczak, Polònia promotor: Comissió Europea presentació: Brussel·les, 17 d’octubre de 2006 font: European Commission, UE logo competition

Sant Carles Luanga i es seus companys màrtirs, 1885-1887

Santoral, 3 de juny

Devers el 1878, es pares Blancs des Cardenal Lavigerie van començar a fer missions a Uganda (Àfrica). Es cap de sa nació, de nom Mwanga de Bugunda, mantenia relacions homosexuals. Quan es cap des personal de missatgers de palau, Josep Mkasa, es va convertir as catolicisme li va fer saber que sa Bíblia condemnava i prohibia totalment s'homosexualitat i que l'anomena una "aberració", que va contra de sa Llei Divina i que és totalment impròpia de sa persona humana; es Llibre Sagrat diu que "s'homosexualitat és un pecat mereixedor de sa mort" (Levític 1 i "que va en contra de sa naturalesa (Rm 1, 26) i qui la practiqui no posseirà el Regne de Déu (1Co 6, 10). Açò va indignar tant al rei, que va ordenar assassinar a Josep Mkasa dia 15 de novembre de 1885 (Sant Josep Mkasa). Una altra de ses causes de s'assassinat de Josep va ser haver recriminat al rei s'assassinat de dos missioners.

En saber aquesta terrible notícia, es altres catòlics que feien feina a palau com a missatgers o empleats, en comptes d'acovardir-se, se van armar de força i van preferir morir abans que ofendre a Déu.

Sa segona víctima va ser un petit missatger de nom Denis Sebugawo. Mwanga va voler mantenir relacions amb un jove de nom Mwafa, però aquest li va dir que es seu cos era un temple de l'Esperit Sant, i que ell se faria respectar costés el que costés. El rei va esbrinar qui li havia ensenyat as fillet aquelles doctrines i li van dir que era s'altre missatger, Denis. Assassinat Denis, se va convertir en es segon màrtir. Abans de matar-lo, el rei li va demanar: "ets cristià?" i es fillet va contestar: "sí, som cristià i ho seré fins a sa mort".

Mentrestant, en un saló de palau, es nou cap des missatgers, Carles Lwanga, de 21 anys i substituïa a Sant Josep Mkasa, reunia a tots es joves i els recordava el que ensenyava Sant Pau a sa Bíblia: "qui cometi es pecat de s'homosexualitat tindrà un càstig inevitable per haver-se perdut" (Rm 1, 1 i els recordava que "s'homosexualitat és sa tendència a cometre accions impures amb persones des mateix sexe", i que açò no és amor de caritat que cerca es bé de s'altra persona, sinó que és un "amor de concupiscència" per s'afecte que sent cap a persones ben semblants des mateix sexe, i que el que se cerca és satisfer es seus propis instints i inclinacions anormals cap a ses qualitats físiques de s'altre. I els narrava com ses ciutats de Sodoma i Gomorra van ser destruïdes per una pluja de foc per cometre aquest pecat, i com sa Bíblia anuncia càstigs grossos. Carles acabava ses seves xerrades recordant aquelles paraules de Jesús: "qui se declari a favor meu aquí, jo me declararé a favor seu en el cel".

Amb aquestes instruccions de Carles Lwanga, tots es joves missatgers i empleats des palau reial d'Uganda van quedar resolts a perdre sa seva vida abans que renunciar a ses seves creences catòliques o perdre sa puresa de sa seva ànima amb un pecat d'homosexualitat.

El rei tenia com a primer ministre es terrible bruixot Katikiro, qui estava disgustadíssim perquè tots es que se tornaven cristians catòlics ja no se deixaven enganyar per ses seves bruixeries. I llavors se va proposar convèncer al rei perquè matés a tots es que s'havien declarat cristians.

Mwanga va reunir tots es seus missatgers i empleats i els va dir: "a partir d'ara queda totalment prohibit ser cristià, aquí, en es meu regne. Qui deixi de resar as Déu des cristians, i deixi de practicar aquesta religió, quedarà lliure. Qui vulgui seguir sent cristià anirà a sa presó i morirà". I després els va donar una ordre: qui vulgui seguir sent cristià que faci una passa cap endavant. Immediatament, Carles Lwanga, cap de tots es empleats i missatgers de palau, va fer sa passa. El va seguir es més petit des missatgers, que era de nom Kisito. Tot d'una, 22 joves més van fer sa passa decisiva. Immediatament, entre cops i humiliacions, van ser duits tots a sa presó.

Es Pare missioner no havia arribat a batejar a qualcuns d'ells, i llavors, veient que sa mort era a prop, van demanar a Carles que els bategés. I allà, a sa fosca de sa presó Carles Lwanga va batejar a qui encara no havia estat batejat.

El rei els va tornar a reunir i els va demanar: "estau decidits a seguir sent cristians?". I ells van respondre tots junts: "cristians fins a sa mort". Llavors, per ordre des ministre Katikiro els van dur a sa presó de Namugongo, a 60 quilòmetres de distància. Pes camí van ser assassinats pes guàrdies.

Després d'haver-los tingut set dies a sa presó, enmig des més atroços sofriments, mentre reunien sa llenya per a s'holocaust, dia 3 de juny de l'any 1886, dia de l'Ascensió, els van embolicar en estores, a Carles Lwanga i a 13 companys més, i fent un immens munt de llenya seca els van cremar a tots.

Pes camí es botxins se van endur dos màrtirs més, ja majors d'edat. Un per haver convertit i batejat a uns fillets (Sant Maties Kurumba) i s'altre per haver fet que sa seva esposa se fes cristiana (Sant Andrés Kawa). En total, aquell any van morir 26 màrtirs catòlics per defensar sa seva fe i sa seva castedat.

Katikiro va ser afusellat i tirat as cans uns anys després en una revolució. El rei Mwanga va ser derrotat pes seus enemics i desterrat a acabar es seus dies en una illa solitària.

 

Carles Lwanga, Andrés Kagwa, i uns altres vint joves van ser beatificats el 1920. Dia 18 d'octubre de 1964, el Papa Pau VI va canonitzar es 22 màrtirs d'Uganda.

Traducció i adaptació de sa Xarxa Global Catòlica, Church Forum, sa Parroquia Sagrada Familia (Vigo) i ACI Digital.

 

Sant Isidre

Dia 15 de maig és es dia de Sant Isidre, patró de sa pagesia. Per açò cada any ses cooperatives de Menorca reuneixen es pagesos per celebrar sa festivitat:

• Cooperativa Sant Guillem i Santa Escolàstica. Ciutadella
• Cooperativa de Sant Bartomeu. Ferreries
• Cooperativa de Sant Llorenç. Alaior
• Cooperativa de Sant Martí. Es Mercadal

“El campo pide mayor apoyo público, después de un año muy complicado”. Menorca.info : edición digital del diario insular. Maó : editorial Menorca, 16 de maig de 2005.
http://www.menorca.info/20050516/insular/1insular.html

Andreu Murillo, 1930-

Biografia

Premi Taula d’Or Maria Lluïsa Serra, 2005. Consell Insular de Menorca, Comissió del Patrimoni.
Medalla d’Or, 2003, per ser membre de la Comissió dels Onze. Govern de les Illes Balears.
Premi Ramon Llull, 2002. Govern de les Illes Balears.
Membre de s’Institut Menorquí d’Estudis, Secció d’Història i Arqueologia.
Dedicat a sa investigació històrica menorquina, expert en es segles XVI, XVII i XIX, Guerra Civil i sa postguerra.
Va formar part de sa Comissió dels Onze, encarregada de redactar es projecte de s’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
Exdirigent des Partit Socialista de Menorca (PSM).
Conseller de Cultura des Consell Insular de Menorca, 1979-1983.
Professor durant 38 anys, des de 1953.
Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per sa Universitat de Barcelona.

Sa història

• “En general, la història local ha estat menyspreada durant molt de temps”.
• “Naturalment, la memòria històrica no existeix amb tot rigor”. “Però no la podem reconstruir amb els mites amb què l’hem construïda”.

Sa cultura

• “Quan vaig ser conseller intentàrem crear una xarxa de biblioteques a Menorca però a la fi no férem res”. “Però sí que començàrem una tasca d’organització, de fet, aconseguírem que el Govern creés una biblioteca as Migjorn i que Ciutadella disposés d’una Casa de la Cultura”.
• “No tenia massa bon record de l’escola”.
• “Durant el règim franquista l’educació es va ressentir moltíssim”.
• Ara per ara, el nivell del professorat d’Educació primària a l’Illa és excel·lent.
• Els centres de Secundària menorquins són “factors de despoblament”, ja que la major part dels estudiants de l’illa cursen els estudis superiors a Barcelona on, generalment, desenvolupen, després, la seva carrera professional. “Menorca sempre ha tingut emigrants intel·lectuals”. “Som exportadors de cervells”.

Sa família

• Actualment, existeix “una problemàtica social seriosa”. “El binomi família-mestre no funciona”. Degut al “canvi de la funció social de la família”, i, en concret, el procés d’independència de les dones. “La dona no ha de fer feina fora de casa, únicament per ajudar econòmicament la família, sinó, per formar i reforçar la seva personalitat”.

S’Estatut d’Autonomia

• La redacció del projecte “durà nou mesos, el mateix que dura el procés de gestació”, però el resultat no fou tan productiu. “Quedaren moltes coses per determinar, una d’elles la funció dels consells insulars”. “Tot fou una farsa, nosaltres lluitàrem per l’autonomia en tots els sentits i al final quedàrem sotmesos a Mallorca”. Amb el temps “s’han corregit certes coses, encara que el poder del Consell continua sent bàsicament administratiu”.
• “Tothom sap que la llei necessita un canvi, però quina reforma faran” ara? “Hi ha voluntat de canvi, però sobretot per reformar l’economia terciària i l’especulació del sòl”.
• Reconeixement de la unitat lingüística. “Des del punt de vista científic és irrefutable i, en aquells moments, no hi havia una resistència política forta”.

“En general, la història local ha estat menyspreada durant molt de temps”. Menorca.info : edición digital del diario insular. Maó : editorial Menorca, 29 de març de 2005.
http://www.menorca.info/20050329/insular/4insular.html

Es Molí des Racó

No és que m’agradi fer propaganda de botigues, restaurants, etc. però és que vegades hi ha puestos que no perden sa seva essència menorquina. Dissabte a vespre vaig anar a sopar amb una molt bona amiga a Es Molí des Racó a Es Mercadal.

Mira que hi havia jugat vegades en aquell restaurant mentres mon pare feia de camarer o hi anàvem a sopar amb ets amics seus. Jo i es germà meu jugàvem defora perquè dins podíem molestar a sa gent i sempre menjàvem un plat de calamar a la planxa. Sa xemenia de foc donava prou escalfor com per sortir ben vermell d’Es Molí. Aquelles patates frites i aquells tres trossos de calamar estaven boníssims. Ara s’han reduït a dos, però allà tots es plats tenen es gust tant a menorquí, que sa veritat val la pena anar a menjar-hi.

Si a aquest bon gust hi afegeixes sa companyia d’una molt bona amiga sa vetlada ja és impressionant. I si, a més a més, acabes es vespre contemplant la mar, ses estrelles, sa lluna i es paisatge des de dalt sa torre de Fornells sa nit ja és perfecte.

Hi ha gustos, olors, vistes, companyies… que no se poden pagar amb res. Val la pena morir-se de son es dos dies següents!