Jutipiris, signes d’un temps [sic]

Moltes coses han succeit des que vaig començar aquest bloc, prest farà 2 anys. Una d’elles és es canvi de blogspot a wordpress i una altra és que hi ha un altre blog amb aquest mateix nom: jutipiris. I com que a ses Balears es polítics no se cansen de dir que s’ha de diversificar es producte, si no començam per diversificar-lo noltros mateixos no mos el diversificarà ningú (collonades!). És a dir, que com que es altres (posteriors) no canvien de nom ja ho faig jo i, de pas, aprofit s’ocació per tornar als orígens i reformular es bons propòsits inicials meus adaptant-los as canvis esdevinguts. D’altra banda, ses facilitats que podia trobar a wordpress ara també les trob a blogspot.

Una part de nostàlgia per llavò, per allò passat, per allò d’antany, per allò d’aquell temps m’empeny a tornar a fer jutipiris a:

qualque cosa canvia…

“Fa poc, una de les meves filles jugava amb els seus amics davall un alzinar. Havien construït una petita casa amb branques i pedres. Aquella caseta tenia, segons ells, tot el necessari per viure. Els fillets reproduïen escenes del seu entorn familiar. Un d’ells era el pare, l’altre la mare. Un joc de tota la vida.

N’hi havia dos, però, que jo no sabia ben bé què feien. Estaven davant d’un munt de pedres estratègicament col·locades.

- A què jugau? -els vaig demanar.
- Hem construït un ordinador i estem rallant per Messenger.

Realment alguna cosa va canviant.”

Àngels Pons Sans, mestra d’Educació Infantil. “Alguna cosa va canviant…”. Diari Menorca 27/09/2006

tardor

“En otoño hay pueblos enstrañables por tantas cosas en la memoria del narrador, como mi recordado Ferrerias, que empezará a oler a humo de chimenea familiar, que al estar Ferrerias como si Menorca fuera una mano, instalado en el cuenco del centro de su palma, recoge unos instantes el exhalar humeante que rebosa por las chimeneas de los troncos de encina que arden primerizos en los primeros fríos de la otoñada, cuando las becadas llegan viajeras trayendo con su presencia la alegría a los becassiers menorquines”.

José María Pons Muñoz. “Otoño”. Diari Menorca 27/09/2006

Imatge: camiseta estampada per Paco Piris, Ferreries

sms II

Maria: i que devalli, i que mos renovi, i que mos faixi estimar més, i que mos doni més amor perquè el posem on més mos costa.

Nena: pens en tu. te duc en el cor. veig es camí teu. t’admir. me fa sentir. aprenc. déu m’escolta. jesús m’ensenya. es pares t’estimen. vius i perquè sents, vius més. i jo aprenc a estimar-te més.

Maria: a poc a poc a qui mos envolten se’ls veu es peu que calcen. tot es dia he pensat en sa religió popular versus s’aprofundida. cada vegada he de menester més llum per ser més sal. què mos té preparat?

Ders: he pensat en tu durant es dia percebent es 25 anys de vivències, que són 25.000m gràcies as pares nostros per donar-mos sa vida, que mos la volen plena en tots es sentits. na Marta diu: 25 més i 50!

Carme: no ham rebut un esperit d’esclaus, sinó de fills. cada vegada entenc més sa nostra fe i sent més comunió amb tu i amb qui estim.

Ritetes: només som digne d’agrair-vos tot lo que feis pes meus i per jo estimant-vos. no té preu.

Maria: perquè és un déu de vius i no de morts vivim en Ell. i allò que se mos presenta ho ham de viure encara que sigui un camí difícil. ho podem fer perquè tenim un déu de vius.

Sus: quants estius viscuts! ets de ses que no oblida i açò t’acompanyarà i t’ajudarà tota sa vida. estima’t a tu i as teus. tot arribarà.

Pare: veniu beneïts del meu Pare, rebeu en herència el regne que ell us tenia preparat des de la creació del món (Mt 25, 34).

Bepis: sa pregària d’avui és: Senyor, que te descobreixi en jo perquè trobi pau i comprengui millor sa riquesa que s’amaga en ses persones i en sa vida.

Maria: assaboresc des de ca meva tot allò que visc aquests dies. me costa entendre es detalls de P i de G. desig que ells també se renovin de l’Esperit Sant.

Nena: què fas? el cel d’avui està gris però no s’immuta. sa ciutat va a ritme diari, bufa es vent i m’arriba s’alè de s’esperit teu que compartim en Jesús. me fas viure, pens en tu.

Nena: tenc amics que no perceben com tu aquests moments. tens uns dons especials i ses estrelles t’ho diuen. brillen per tu, brilles per a elles. NO VOS APAGUEU MAI!

Maria: sa família des amics me fa sentir coma a ca nostra. intent prendre temps necessari per a cadascú. el reialme de la mort no és de la terra. un dia més de vivències i compartir.

Aurora: quan somiis guarda’t una part dels teus somnis en el cor perquè se faixin realitat. segur que un dia podrem compartir un estoneta i xerrar. qui se sent amic teu.

Llorenç: he pensat en tu quan llegia es fets des patró des poble teu, Sant Lluis, que va deixar sa riquesa i va morir per malaltia des malalts que cuidava. desig que estiguis bé.

Marta: són 25 anys plens de vivències. són 25.000 gràcies as pares per dar-mos sa Vida. encara que no mos faixin l’ullet mos procuren una vida plena en tots es sentits. moltes felicitats!

Pare: avui l’Església celebra Sant Josep: Josep, t’admir perquè vas viure situacions molt difícils i vas dubtar; ajuda’m a confiar sempre en Déu i implicar-me en el projecte de salvació.

Maria: amistat, bon tracte, companyia, sentiments expressats, detalls, fe, persones estimades. mos ajuden a conrear sa terra nostra. són misteris de sa vida que mos animen a viure-la!

Isabel: Santa Isabel, reina de la pau. coneixeran que som deixebles del Senyor per s’estimació que mos tenim. sigues portadora de pau sempre. jo ho vull ser. moltes felicitats en es dia teu!

Pare: cada dia intent llegir s’evangeli i pregar: Jesús, que te faixi conèixer; que t’estimi i te faixi estimar i que estimi sincerament tots es germans meus. estima sempre!

Maria: ahir mos donava sa pregària. fent menjar menorquí festiu a ca meva sentia fer un camí bo i tranquil per compartir amb amistats. talvegada després vindran “es altres”.

Maria: tenim una societat de déus desconeguts, com es grecs, i Déu desconegut els passa desapercebut. esperam l’Esperit. es cristians vivim amb esperança.

Empentet: carrer de Ca’l Bisbe; renou de talons; una botiga amb llum entre ses reixes que se reflexe enterra; fanals d’antany; edificis centenaris. me sent segles enrere. quina ciutat! tornant a ca casa acompanyat.

Maria: Lorca devia viure plenament ses amistat seves. ple de coneixements sentia lo que vivia i escrivia. Déu mos concedeix enteniment per fer es bé o es mal. amb amor mos perdona i mos obra es ulls.

Lluna: don tantes gràcies per haver conegut s’amor de Déu encara que vegades me costi! me sap greu per es amics nostros que se van quedar amb allò que se veu! vull créixer en aquest amor!

Pare: me costa assimilar sa Setmana Santa de Lorca. crec en un Jesús humil, una fe senzilla. tenc esperança posada en aqeuesta Pasqua!

Nena: mon cor no t’oblida mai i aquí sempre te recordam. treballar el cor no acaba mai i fer-ho té una recompensa tan grossa! Déu mos demana estimar. es passat també es sa vida nostra. VIU!!!

Ritetes: acab de conèixer a J. només puc pregar perquè G creixi com a persona humana i faixi camí amb qui estimi. jo també vull estimar a tothom.

Cisca: eis, Cisca! encantat de saludar-te. na Joaneta i na Tonieta m’han dit que li diran de tu a donya Margalida. Sigues bona i grana sa brutícia. ara te telefonaré des de mon palau. adéu siau!

Maria: tot un poble clama al Sant Pare. no me veig enmig d’aquesta multitud però desig que sigui un bon pare per a totes ses famílies. tots tenim dret a una família.

Ses Delícies

Ahir xerrava amb un amic de Ses Delícies, a Ferreries. I ell me contestava:

Ses Delícies sempre han estat ubicades part damunt de la costa de ses Barreres, al costat de les tres boques (on comença la travessera que va cap a Es Migjorn). Per si les mosques i com que no acabam d’estar segurs que l’altra vida, més enllà de la mort, sigui una delícia, convé que abans d’arribar al cementeri, sobretot si hi hem de fer una llarga estada, hàgim pogut gaudir de les delícies en vida terrenal i en cos present. No ho trobes? JC

L’amo en Xalestret, l’amo Empentet i madò Finestreta

Conten que hi havia un jove menorquí, més ben dit, panxa rotja, que era de nom Xalestret, que tenia uns amics, un poc cabildos ells, que ell era de nom Empentet i ella Finestreta. Idò bé, en Xalestret era l’amo de Sa Terra Rotja i n’Empentet i na Finestreta eren l’amo i madona des lloc de Santa Galdana. Entre aquests dos llocs hi havia un bon tros i en es temps que corrien encara no hi havia ni cotxos ni motos. Voleu sebre què feia l’amo en Xalestret si volia anar a veure l’amo Empentet i madò Finestreta? Idò, agafava sa velo i xino xano enfilava es camí de Ciutadella a Maó, després atravessava es poble de Ferreries, passant pes Revolt des Cabrer i es Coll Llis, girava davant es cementeri, enfilava es barranc de Santa Galdana, travessava es torrent que arribava a la mar i ja només li quedava pujar una costeta fins arribar a ses cases de Santa Galdana.Allà, com sempre, ajudava a l’amo i madona a acabar d’arreglar es bestiar i després sopava amb ells. Qualque vegada també els anaven a veure altres amics que estaven llogats a s’Hort de Binisaid. Feien unes vetlades de xauxa i festa! Ses al·lotetes eren un poc cridotes, com ses ciutadellenques i ses migjorneres, però açò encara feia més festa. En Xalestret, com que era es qui tenia es lloc més enfora, qualque vespre que s’havia posat a fer tormenta s’estimava més quedar a dormir en un camastre de ca n’Empentet i madò Finestreta, que amb molt de gust li oferien. Ell ho acceptava ben xalestre i ensoldemà matí, abans que sortís es sol, tornava agafar sa velo i cap a Sa Terra Rotja som partit, que prest serà hora d’arreglar es bestiar.

25 anys

Són 25 anys de camí fet des que no renec de cap, ni tan sols de s’any que se va endur sa Mamà, s’àvia Isabel, ses ties Generes, etc. Tenc un àngel que me duu damunt sa mà i me basta. Talvegada tenc un deute amb sa tia Maria, amb na Nina, amb na Marga, amb sor Carmen, amb na Rita, amb na Pili, amb ses monges, i per gust estic as costat seu. Ningú ha substituït mo mare mai ni ho farà ningú, i ho tenc molt clar. Ella me va regalar un germà i m’ha deixat un pare que m’estima per damunt de tot. Sa família meva no només està feta de sang.He volgut arribar as 25 anys sense celebracions, sense regals (impossible!), només compartint moments sentits, tranquils, acollidors, quotidians, tradicionals. Ha estat així amb sor Carmen a Mallorca: una bona xerrada amb ses monges de Lluc, entre elles una ferrerienca, dimonis a Mancor, una gran fogueró i una bona torrada de carn, una visita a ses monges de sa Colònia de Sant Pere i a Ca los Cans. Tot acompanyat amb sa música d’Anegats.

No m’havia aturat, no me volia aturar a pensar que tenia qualque cosa a celebrar. I sortosament m’he donat compte que sí que tenc cosa a celebrar: 25 anys de vida que me va regalar mo Mare i mon Pare, un germà, tota sa família meva i tot allò que he après i viscut creixent i fent-me. No renec de res. Val més estar content de lo bo.

Ara, amb una amiga molt estimada repetesc:

Sóc vostre perquè sou mon Creador,
perquè des de tota l’eternitat meu portat en el si
com una criatura és portada per la mare.
M’heu anat teixint com un brodat
en les entranyes de la meva estimada terra mediterrània….
Sempre enmig de tants bons amics…
M’esteu modelant com l’argila en mans del terrisser…
M’esteu fent com un arbre frondós
a l’ombra del qual molts s’acolliran
i s’endinsaran en el misteri d’amor i de salvació.
Que el vostre esperit no em deixi mai,
per discernir el camí,
allà on senti la vostra crida,
amb pau
i sense córrer…

sms

de abc i lilla a jutipiris 11/12/2005 16:46h

carretera, carretera, por valencia, reus i narboneta. pins i avets i tarongers a l’esquerra i a la dreta. el pont ja s’ha acabat. a quin fadrí t’has arrambat?

de jutipiris a abc i lilla 11/12/2005 11:34h

som-hi nens, som-hi nois, fem de reus nostre destí i d’un fadrí nostre coixí. és terra de berga i en fem molta juerga, millor grossa que penosa… tortosa!

de abc i lilla a jutipiris 10/12/2005 11:08h

piña va, piña viene. estufita, estufita, enciéndete con alegría. el menú del día reza así: patitos en caldo para no defallir. veremos hoy garabatos en paredes. que xulo soy

de jutipiris a abc i lilla 10/12/2005 08:52h

manzanas doy, manzanas traigo, camino yo descalzo hasta el establo más cercano. soy hombre de poca fe pero de mucha leche. a tí te digo, tómame contigo… boñigo!

de jutipiris a abc i lilla 09/12/2005 12:46h

mis enseres traigo, con mis enseres voy, no soy hombre de agravio pero sí de arraigo a la tierra por la que tanto llanto derramo. ándala hasta el fin de su confín… pirulín!

de jutipiris a abc i lilla 08/12/2005 20:59h

la vostra absència és un viure sense viure. la meva guitarra us canta cançons arreu on habiteu. sigueu fidels al meu anel i no em canvieu per qualsevol miserable ésser. delit per vostre amor, ch

de jutipiris a inma 03/12/2005

t’enyorem amb delit i escreix. esperem que la nostra pena serà recompensada amb joies, rellotges i cristalleria i de més ajuar necessari per al nostre single pis. els xurris i la magda

de jutipiris a inma 02/12/2005 11:51h

el temps transcorre lentament sense la teva presència. els nostres sospirs per tu són llàgrimes que ens acaronen la face, són el nostre únic i insuls consol. sentim que no hi ha distància

Antología poética / Silvia Villalonga

Llegesc as suplement Xoc des Diari Menorca de dia 16 de novembre de 2005 aquestes poesies que m’agraden i que reproduesc aquí. Si accediu a sa versió electrònica veureu que no se distingeixen ses unes de ses altres.

A mi querida madre

En tu vientre me engendré
y de tus comidas me alimenté,
a tu vera maduré
y con tu ayuda envejeceré.
Me enseñaste todo lo que sé
y gracias a ti estoy aquí,
aunque muchas veces mal te conteste,
lo eres todo para mí.
Haces todo lo que puedes por mi
a cambio de nada,
perdóname por ser así
porque he pasado una mala temporada.
No me gusta que me achuches mucho,
¡pero que le voy a hacer si soy hija única!
Prefiero que se lo hagas al “chucho”
y a mí me dejes un poco más “sueltita”
Aún así eres lo más importante,
como yo lo soy por ti
y aunque no llegue a amarte,
te quiero muy dentro de mí.

Amistad verdadera

Amiga que te quiere,
Más que tu propia madre,
Ilusión de todo adolescente,
Satisfacción de todo hombre.
Tren que sigue,
Amistad verdadera, tiene
Dignidad y es inconsciente.
Verdad que no se esconde,
Enemistad que no se consigue,
Realidad que aparece,
Dinero, con lo que no se consigue.
Amistad que crece.
De ella se refiere,
Este poema, presente,
Realidad que poco existe,
Amistad de la que la gente carece.

Silvia Villalonga · (Afrodita) · 2n ESO · IES Josep Miquel Guàrdia · Segon premi de poesia de la categoria de primer cicle

Advent

Avui comença s'Advent. S'evangeli (Mc 13:33-37) mos ralla de sa nostra actitud en aquest temps, mos diu que vetlem i estiguem atents, "perquè no sabem quan vindrà l'amo de la casa". Abans d'estojar una postal d'una amiga rellegesc ses paraules que m'hi va posar:

Hem fa gràcia quan sento dir
que un peix a l'aigua està assedegat.
Vas cercant de bosc en bosc, quan la
realitat és dintre teu. La veritat és aquí!
Vés on vulguis anar, però fins que no
hagis trobat Déu dins la teva ànima,
el món sencer no tindrà cap significat per a tu.

Rabindranath Tagore (filòsof i escriptor indi, 1861-1941)