Anegats

Encara duc dins jo un capvespre d’aquestes festes de Nadal, ja fosc, anant cap a Maó amb es cotxo de na Júlia, i després tornant. Tenia posat un grup que ja li havia sentit feia una setmana quan tornàvem de s’Ôdêum de jugar as quiz. S’estil, sa lletra, sa música, me va agradar. Va fer d’aquell vespre un vespre fantàstic, perquè havia vist una pel·lícula amb sa que me vaig pixar de riure (Los 2 lados de la cama), perquè ja teníem es paquets de Reis fets, perquè vaig veure sa persona per qui suspir de tant en tant i me va fer moure el cor de nou, perquè as costat, compartint tot açò tenia es amics meus, quins moments tant sentits!!!Ara, a ca meva, a sa feina, escolt Anegats:

Me cauen ses llàgrimes quan pens que un fillet demana:

Mare… per què aquets homes van tacats de sang…?
Mare… com és? Ses persones vos odiau tant… (Innocència)

Cant alegre allò que tant plor, estim i ric:

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:
per durar és amb es vells que hem d’estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia (Es missatge és clar)

I desig sa pau que sembla impossible:

davant d’un estel
estenc es teus records
o devora d’una barca
un mestre vell i prim
com un vell marí
ell era es meu padrí…
vengueren temps de guerra
aquella història
no era sa teva… (Vell marí)

Ses festes de Sant Joan

Deu fer uns deu o dotze anys na Susana mos cantava aquesta cançó davall es xiringuito de Binigaus bastant abans de ses festes de Sant Joan. Ara, a Garachico (Tenerife, 28/10/2005) li deman que me la torni a cantar:

Es dia ja és aquí
es dia ja s’atraca,
es 23 de juny,
es dissabte des 24.

Es gin ja està abocat,
ses ensiamades couen,
es xocolati armat
i ses coquetes que couen.

Jo sent com reçona
es tambor i es fabiol,
no hi ha res a sa vida
que em doni tan bon consol.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.

Ha sortit ja fa estona
es fabioler amb sa sumera
i diuen que ara ja van
cap a cercar sa bandera.

Es sent s’esvalot
fins es carrer des forn,
es caixer entra a galop
a n’es caragol des Born.

Es cavalls van a botar,
comença a picar es sol,
tots volen animar
fins es darrer caragol.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.

Mos anam a n’es Pla
a veure ses carotes,
un troç n’hem d’agafar
per donar a colque al·lota.

Un al·lot amb son pare
agafats de sa maneta,
as carrer de Santa Clara
demanant sa capadeta.

Ja està a punt de sortir es sol
i un record mos deixarà
i no podrem oblidar
es darrer toc de fabiol.

Quan diuen aquestes paraules
a jo em fan arrufar sa pell,
i és que davant Sant Joan
jo m’he de treure es capell.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.

Na Nena

A Garachico (Tenerife), dia 28 d'octubre de 2005, asseguts en un banc devora s'oceà atlàntic i d'una ermita amb plataners as costat li deman a na Susana que me canti una cançó:

Jo voldria tornar a Menorca, sa blanca Menorca
i tornar a sentir sa cançó de la mar i des vent
veure de nou com es sol tan brillant i tan càlid
damunt ses aigües tranquil·les es mor dolçament.

Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre es braços sentint com batega es teu cor
veure es teus ulls lluminosos humits d’enyorança
ses teves mans delicades i es teus cabells d’or.

Serà una nit, serà una nit plena de llum d’il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d’emoció.
I quan senti que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
sentiré dins el cor sa paraula de la mar i des vent.

Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre es braços sentint com batega es teu cor
veure es teus ulls lluminosos humits d’enyorança
ses teves mans delicades i es teus cabells d’or.

Serà una nit, serà una nit plena de llum d’il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d’emoció.
I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
sentiré dins el cor sa paraula de la mar i des vent.

L’amo de Son Carabassa

Aeroport de Sevilla, 18 de setembre de 2005. Mentres esperam un vol per anar cap a Barcelona, en Llorenç (Es Migjorn Gran) me canta unes quantes cançons menorquines.

L’amo de Son Carabassa [2]
diu que sap molt de nadar
i un dia el varen trobar [1+1]
ofegat dins una bassa. [1+1]

Marieta quan escuris [2]
no tiris s’aigua as carrer
que banyaràs sa guitarra [1+1]
d’aquell pobre mariner. [1+1]

L’amo de Son Fabiol [2]
dos missatges mantenia:
un de coix i s’altre manxol, [1+1]
s’altre menjant s’adormia. [1+1]

Dalt sa muntanya més alta [2]
hi ha un romaní florit
i a les onze de sa nit [1+1]
hi ha un rossinyol que canta. [1+1]

—————————————————————
I també me canta sa versió fet pes al·lots, més entretinguda:

Sant Pere era espanyol, [2]
espanyol era Sant Pere
i de tant espanyol que era [1+1]
ell es va espanyar tot sol. [1+1]

I una puta diu a s’altra [2]
a nit no farem doblers
perquè tots es sabaters [1+1]
se la foten un a s’altre. [1+1]

L’amo de Son Anissar [2]
i l’amo de Ses Angoixes
de Sant Miquel a Nadal [1+1]
van fer llaurar dues moixes. [1+1]

En tu puerta me cagué [2]
pensando que me querías.
Ahora que ya no me quieres [1+1]
dame la mierda que es mía. [1+1]

Una vella va anar al Toro [2]
i quan va ser allà dalt
va amollar una pixerada [1+1]
i va negar tot Mercadal. [1+1]

Ses al·lotes de Bunyola [2]
quan no tenen res què fer
van a ne’s garrover [1+1]
i sa graten sa viola. [1+1]

Un obrero se cayó [2]
de lo alto de un andamio
y mientras se estaba cayendo [1+1]
se paró a escuchar la radio. [1+1]

[nombre de repeticions]

Na Catalineta

Aeroport de Sevilla, 18 de setembre de 2005. Mentres esperam un vol per anar cap a Barcelona, en Llorenç (Es Migjorn Gran) me canta unes quantes cançons menorquines. Diu que aquesta la canten especialment a Ferreries.A sa plaça hi ha ballades [2]
mo mare deixau-m'hi anar. [2]

No hi vagis Catalineta [2]
que ton pare prest vindrà. [2]

Quan ella era un tros enfora [2]
son pare ja va arribar. [2]

On és na Catalineta? [2]
A sa plaça a ballar. [2]

Son pare agafa ses cordes [2]
i un garrot en cada mà. [2]

A sa primera garrotada [2]
mig morta la va deixar. [2]

A sa segona garrotada [2]
ben morta la va deixar. [2]

Son pare quan la va veure, [2]
ell se va voler penjar. [2]

I sa mare dins sa cuina [2]
se rebenta de plorar. [2]

Que rebenti, que rebenti, [2]
que ella ja no tornarà. [2]

[nombre de repeticions]

If

Si guardas en tu puesto la cabeza tranquila,
cuando todo a tu lado es cabeza perdida.
Si tienes en ti mismo una fe que te niegan,
y no desprecias nunca las dudas que ellos tengan.
Si esperas en tu puesto, sin fatiga en la espera ;
si engañado, no engañas, si no buscas más odio,
que el odio que te tengan…
Si eres bueno, y no finges ser mejor de lo que eres ;
si al hablar no exageras lo que sabes y quieres.

Si sueñas, y los sueños no te hacen su esclavo ;
si piensas y rechazas lo que piensas en vano.
Si tropiezas el Triunfo, si llega tu Derrota,
y a los dos impostores les tratas de igual forma.
Si logras que se sepa la verdad que has hablado,
a pesar del sofisma del Orbe encanallado.
Si vuelves al comienzo de la obra perdida,
aunque esta obra sea la de toda tu vida.

Si arriesgas en un golpe y lleno de alegría
tus ganancias de siempre a la suerte de un día ;
y pierdes y te lanzas de nuevo a la pelea,
sin decir nada a nadie de lo que es y lo que era.
Si logras que tus nervios y el corazón te asistan,
aun después de su fuga de tu cuerpo en fatiga,
y se agarren contigo cuando no quede nada
porque tú lo deseas y lo quieres y mandas.

Si hablas con el pueblo, y guardas tu virtud,
Si marchas junto a Reyes con tu paso y tu luz.
Si nadie que te hiera, llega a hacerte la herida.
Si todos te reclaman y ni uno te precisa
Si llenas el minuto inolvidable y cierto,
de sesenta segundos que te lleven al cielo…
Todo lo de esta tierra será de tu dominio,
y mucho más aún : serás Hombre, ¡hijo mío!

Rudyard Kipling