qualque cosa canvia…
Setembre 28, 2006
“Fa poc, una de les meves filles jugava amb els seus amics davall un alzinar. Havien construït una petita casa amb branques i pedres. Aquella caseta tenia, segons ells, tot el necessari per viure. Els fillets reproduïen escenes del seu entorn familiar. Un d’ells era el pare, l’altre la mare. Un joc de tota la vida.
N’hi havia dos, però, que jo no sabia ben bé què feien. Estaven davant d’un munt de pedres estratègicament col·locades.
- A què jugau? -els vaig demanar.
- Hem construït un ordinador i estem rallant per Messenger.
Realment alguna cosa va canviant.”
Àngels Pons Sans, mestra d’Educació Infantil. “Alguna cosa va canviant…”. Diari Menorca 27/09/2006
“En otoño hay pueblos enstrañables por tantas cosas en la memoria del narrador, como mi recordado Ferrerias, que empezará a oler a humo de chimenea familiar, que al estar Ferrerias como si Menorca fuera una mano, instalado en el cuenco del centro de su palma, recoge unos instantes el exhalar humeante que rebosa por las chimeneas de los troncos de encina que arden primerizos en los primeros fríos de la otoñada, cuando las becadas llegan viajeras trayendo con su presencia la alegría a los becassiers menorquines”.
