Idò, llavò…

Sa tia Maria me conta unes quantes coses, quan llavò…

Es venedor català de sabates

Un dia anava dins es correu cap es Mercadal i dins va veure que hi havia un venedor de sabades català. Ell se va atracar a dues dones de Ferreries i els hi mostra unes sabates per vendre-lis. Elles li diuen que no en volen cap de sabates, que elles ja tenen una fàbrica i que ja en fan de sabates. I encara més empipades li amollen: “es català, si no te l’ha feta te la farà”. I ell mig empixonat els hi contesta: “de menorquins i bona gent, no se’n poden fiar gens”.

—————

Es solpàs

Quan encara estava a Son Bell-lloch, en es anys 1950, hi va anar es solpàs. Devia ser poc després de Pasqua. En aquell temps es rector de Ferreries era el senyor Bartomeuet. Lo normal era que quan anaven a qualque lloc l’amo i madona els hi donessin qualque cosa perquè s’hi havien aturat. Idò, se veu que es solpàs venien de Santa Magdalena i l’amo d’allà els hi va dir que ses fogasses havien tornat petites i que els hi donava una fogasseta d’aquestes. Quan van anar a Son Bell-lloch, el senyor Bartomeuet ho va contar a l’amo i li va dir que si hi arriben a anar un mes o dos més tard ja no en troben de fogassa, ni de petita ni de grossa.

—————

El senyor Bernardí

També llavò, en es anys 1950, un capvespre va anar a veure s’escolà de l’església de Santa Maria de Maó, que sempre era as soterrani. Amb ell hi havia un ranxo de joves que feien xauxa. Arriba el senyor Bernardí i li demana a sa tia Maria: “i tu davont ets?”. “De Ferreries”, li contesta ella. I li diu: “ara ja te conec”. I tot d’una se gira cap es joves i els hi diu: “ara ja la conec”. I tal com va entrar, el senyor Bernardí, també se’n va anar. Era molt de la broma.

—————

El senyor Bernardí

Un altre dia, el senyor Bernardí, entra en un casino de Maó on es qui el regentaven no anaven a missa. S’atraca a sa barra i li demana a sa casinera un bòtil buit. Sa gent que hi havia allà dins se va espantar. No sabien què venia a fer aquell capellà en aquell bar. Sa casinera entra dins sa cuina i torna sortir amb una olla a sa mà perquè li ompli d’aigua beneïda per poder fer es dinar.

Sa pasta de ses coques salades

03/07/1997

Ingredients

• 50 gr de llevat
• 1 got de llet
• 6 o 7 cullerades d’oli
• 1 blanc d’ou
• 1/2 kg de farina
• 1/2 cullerada de sucre
• 1/2 cullerada de sal

Com se fa

Primer de tot se posa sa llet amb es llevat i se remena fins que estigui ben mesclat. Després s’hi afegeix tot lo altre manco sa farina. Quan tot torna estar ben mesclat s’hi va posant sa farina i se remena i més tard se pasta fins que sa massa ja no s’aferra. Se deixa tovar un poc. S’unta una palangrana de forn d’oli o de mantequilla i pa ratllat i damunt s’hi col·loca sa pasta. Se torna deixar tovar. Després, damunt, ja s’hi pot posar lo que es vulgui per fer sa coca.

Flam de llet condensada

Ahir vaig anar a comprar i com que feia molta estona que no menjava llet condensada en vaig comprar. Me vaig enrecordar quan na Nina i na Rita coien sa llet condensada, és a dir, la bullien 15 minuts i la feien servir per fer trufes, per fer coques de congret rellenes, pastelets, etc. Jo, a ca meva, solia agafar es tub i xupant xupant me l’acabava. Els hi vaig telefonar perquè me donessin una recepta per fer servir sa llet condensada:

Ingredients

• 5 ous sencers rementats
• 1 pot de llet condensada
• 1 litre de llet desnatada
• 100 gr de sucre per fer es caramel

Com se fa

Se mesclen es 5 ous remenats, sa llet condensada i sa llet. Se fon sa sucre i se posa dins sa palangrana, feta caramel. S’ aboca sa mescla damunt es caramel tot d’una perquè no tengui temps de refredar-se. Se posa al bany maria dins es forn durant 1 hora.