sms

de abc i lilla a jutipiris 11/12/2005 16:46h

carretera, carretera, por valencia, reus i narboneta. pins i avets i tarongers a l’esquerra i a la dreta. el pont ja s’ha acabat. a quin fadrí t’has arrambat?

de jutipiris a abc i lilla 11/12/2005 11:34h

som-hi nens, som-hi nois, fem de reus nostre destí i d’un fadrí nostre coixí. és terra de berga i en fem molta juerga, millor grossa que penosa… tortosa!

de abc i lilla a jutipiris 10/12/2005 11:08h

piña va, piña viene. estufita, estufita, enciéndete con alegría. el menú del día reza así: patitos en caldo para no defallir. veremos hoy garabatos en paredes. que xulo soy

de jutipiris a abc i lilla 10/12/2005 08:52h

manzanas doy, manzanas traigo, camino yo descalzo hasta el establo más cercano. soy hombre de poca fe pero de mucha leche. a tí te digo, tómame contigo… boñigo!

de jutipiris a abc i lilla 09/12/2005 12:46h

mis enseres traigo, con mis enseres voy, no soy hombre de agravio pero sí de arraigo a la tierra por la que tanto llanto derramo. ándala hasta el fin de su confín… pirulín!

de jutipiris a abc i lilla 08/12/2005 20:59h

la vostra absència és un viure sense viure. la meva guitarra us canta cançons arreu on habiteu. sigueu fidels al meu anel i no em canvieu per qualsevol miserable ésser. delit per vostre amor, ch

de jutipiris a inma 03/12/2005

t’enyorem amb delit i escreix. esperem que la nostra pena serà recompensada amb joies, rellotges i cristalleria i de més ajuar necessari per al nostre single pis. els xurris i la magda

de jutipiris a inma 02/12/2005 11:51h

el temps transcorre lentament sense la teva presència. els nostres sospirs per tu són llàgrimes que ens acaronen la face, són el nostre únic i insuls consol. sentim que no hi ha distància

Galletes de cafè

Recepta de na Nina i na Rita

Ingredients:

• 250 g de mantega
• 125 g de floreti
• Sucre
• 2 paquets de galletes María Dorada
• 1 sobret de Nescafé
• 1 got de llet
• 1 ratxolí de conyac
• 1 tauleta de xocolati negre

Com se fa:

Se remena junt sa mantega, es floreti i es sobret de cafè, aquest darrer fos amb un ratxolinet d’aigua. Se ben remena fins que queda una pasta compacta com a crema per untar. A part se mescla sa llet, sa sucre i es ratxolí de conyac. S’escalfa un poquet perquè ses galletes xupin un poc millor sa llet. S’hi mullen unes quantes galletes, però no se deixen remullar dins sa llet, sinó que se treuen i se posen. Se van deixant damunt un plàstic o una plata. Quan en tenim unes quantes de mullades s’unten per una cara amb sa mantega de cafè i floreti i s’ajunten ses unes amb es altres. Per tant, mos queda una espècie de braç de gitano, però de galletes. Damunt cada braç de gitano s’hi escampa es xocolati negre fos perquè faixi de cobertura. Quan està més o manco fred se talla en diagonal quedant galletes rodones. Cadascuna d’elles se col·loca dins un tros de paper d’alumini.

Antología poética / Silvia Villalonga

Llegesc as suplement Xoc des Diari Menorca de dia 16 de novembre de 2005 aquestes poesies que m’agraden i que reproduesc aquí. Si accediu a sa versió electrònica veureu que no se distingeixen ses unes de ses altres.

A mi querida madre

En tu vientre me engendré
y de tus comidas me alimenté,
a tu vera maduré
y con tu ayuda envejeceré.
Me enseñaste todo lo que sé
y gracias a ti estoy aquí,
aunque muchas veces mal te conteste,
lo eres todo para mí.
Haces todo lo que puedes por mi
a cambio de nada,
perdóname por ser así
porque he pasado una mala temporada.
No me gusta que me achuches mucho,
¡pero que le voy a hacer si soy hija única!
Prefiero que se lo hagas al “chucho”
y a mí me dejes un poco más “sueltita”
Aún así eres lo más importante,
como yo lo soy por ti
y aunque no llegue a amarte,
te quiero muy dentro de mí.

Amistad verdadera

Amiga que te quiere,
Más que tu propia madre,
Ilusión de todo adolescente,
Satisfacción de todo hombre.
Tren que sigue,
Amistad verdadera, tiene
Dignidad y es inconsciente.
Verdad que no se esconde,
Enemistad que no se consigue,
Realidad que aparece,
Dinero, con lo que no se consigue.
Amistad que crece.
De ella se refiere,
Este poema, presente,
Realidad que poco existe,
Amistad de la que la gente carece.

Silvia Villalonga · (Afrodita) · 2n ESO · IES Josep Miquel Guàrdia · Segon premi de poesia de la categoria de primer cicle

Mar i cel

Per què he plorat?
Per què he plorat?
Per qui no havia de plorar.
Per què he plorat?
Per què he plorat?
Per qui no havia de plorar…

He plorat perquè en el món no hi ha pau, encara hi ha guerres.He plorat perquè qualque company de feina creu que es immigrants han de tornar as país seu i espavilar-se allà.

He plorat perquè una part d’Espanya se manifesta contra una altra, en contra de ses llibertats d’una altra.

He plorat perquè hi ha polítics que no entenen sa diferència, no entenen un poble i arrosseguen una part d’Espanya.

He plorat perquè hi ha una Església que retrocedeix i se nega a veure es futur, que ja és aquí.

He plorat perquè s’amor de mare se manté per damunt de sa mort.

He plorat perquè Saïd i Blanca, de sa mà d’Àngel Guimerà, l’any 1888, denuncien es mateixos problemes que vivim el 2005: hi falta pau, hi falta amor, és tan mal d’entendre?

Les veles s’inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat
per les ones…