A Garachico (Tenerife), dia 28 d'octubre de 2005, asseguts en un banc devora s'oceà atlàntic i d'una ermita amb plataners as costat li deman a na Susana que me canti una cançó:
Jo voldria tornar a Menorca, sa blanca Menorca
i tornar a sentir sa cançó de la mar i des vent
veure de nou com es sol tan brillant i tan càlid
damunt ses aigües tranquil·les es mor dolçament.
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre es braços sentint com batega es teu cor
veure es teus ulls lluminosos humits d’enyorança
ses teves mans delicades i es teus cabells d’or.
Serà una nit, serà una nit plena de llum d’il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d’emoció.
I quan senti que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
sentiré dins el cor sa paraula de la mar i des vent.
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre es braços sentint com batega es teu cor
veure es teus ulls lluminosos humits d’enyorança
ses teves mans delicades i es teus cabells d’or.
Serà una nit, serà una nit plena de llum d’il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d’emoció.
I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
sentiré dins el cor sa paraula de la mar i des vent.
Novembre 7, 2005 a les 10:26 |
Jutipiris, d’on treus temps i doblers? No atures mai!!! Fas enveja sana!
Novembre 7, 2005 a les 13:33 |
Te diria que planificació i organització, però precisament jo no som d’aquest tipus… guastevi se diu així sa cançó?
Novembre 26, 2005 a les 2:10 |
Justament he entrat a aquesta pàgina cercant sa lletra d’aquesta cançò(estic estudiant a Barcelona i aquesta cançò me va benissim ja que he deixat altres coses apart de platges i torrents) i m’he trobat una gran sorpresa amb aquestes coses que me resulten surrealistes de trobar a un blog, continua així Jutipiris, ja he agregat es feed a s’explorador per estar al tanto de ses actualitzacions que vagis fent, sino, mira, una anecdota més a contar i una pàgina a visitar per mostrar lo que cantam per Sant Joan a nes barcelonins. Moltes gràcies per aguantar es rollo d’un enyorat i moltes merces per alegrar-me un dia més d’una existència
Novembre 26, 2005 a les 14:13 |
el usuario anónimo, jo som ferrerienc i visc a barcelona i supòs que s’enyorança també me duu a cercar coses de menorca, tot i que sempre m’ha agradat escoltar sa gent. si t’animes a penjar coses a Internet ja me diràs on i si me les vols enviar te les puc penjar aquí. si vols veure fotos de menorca pots visitar aquest grup i penjar-ne tu–>
Agost 29, 2009 a les 10:50 |
es una de ses millores cançons menurquines!
visca menorca!!!!