Avui escrivia una carta as amics meus. Començava citant unes paraules de madò Finestreta que mos deia en un missatge anterior seu:
encara som capaços de mantenir
la inocència pròpia dels al·lotets i les al·lotetes,
i esperarem amb candeletes
que arribi la nit i sobretot,
que arribi l’alba
Madò Finestreta 08/11/2005
No podia, si no, començar aquest missatge citant aquestes paraules de madò Finestreta que bé se mereixen una citació. M’entendreix el cor llegir-te, i deix passar ses hores fins arribar a ca meva per poder-te contestar amb tranquilitat, amb sa serenor que m’ofereix sa meva senzilla morada. Som de cor dèbil i, sense permís ni referència, he contextualitzat ses paraules teves a sa terra meva, molt a prop des meus. No cada vegada que estic amb sa maleta a sa mà a punt d’agafar es barco o anant cap a s’aeroport de Maó me comencen a caure ses llàgrimes, només en comptades ocasions.
És cert, a final de desembre canviam d’any. Deixam enrere es temps, perquè, què és s’edat si no es temps passat? As costat des meus he viscut moltes vegades sa darrere posta de sol de s’any davant un mar immens. As costat des meus he viscut sa sortida des primer sol de s’any des de punt més alt des d’on se veu terra, mar i cel. Per molts, es canvi d’any pot tenir molts significats, però el que realment importa són es sentiments autèntics que fan que donem valor a ses persones, a ses coses i a tot allò que sentim i veim.
Sí, quina joia! Sí, quina il·lusió! Què és lo millor que podem fer amb elles? Compartir-la! Així veig que ho fas. No deixis mai de tenir bons pensament, pensa que els Reis tot ho veuen i tot ho vigilen durant s’any. Perquè, si as cap de s’any troben que t’has portat bé, te duen allò que has demanat a sa carta, però sinó, malauradament, te duen carabó.
Talvegada desconeixes com arriben els Reis a Menorca… a Maó i a Ciutadella arriben amb barco, però a Ferreries arriben des de dalt Sant Pere, pes camí de Sant Patrici, damunt cavalls, encapçalats per sa cort reial patges de Ferreries. Es poble de Ferreries els ajuda a dur es paquets, i normalment són uns 5 tractors es que van carregats de regals per a tots es fillets des poble que s’han portat bé. Però també n’hi ha per es més grossos. Els Reis llegint es gran pergamí dalt la Sala, visitant s’Infant acabat de néixer as betlem de s’església, aturant-se a sa residència de sa gent major, es patges repartint es regals per ses cases, es fillets replegant caramels d’enterra i anant a ca seva corrents a esperar els Reis… són moments que encara no m’he perdut mai de sa meva vida (des que tenc enteniment). Són moments sentits, que compartits amb sa gent que estim, vegent ses seves cares de sorpresa, d’alegria, d’agraïment, d’estima i d’amor, no tenen preu ni regal comparable!
En es seu missatge mos rallava de venir a Menorca per ses festes de Nadal d’enguany i jo li deia que cada any que passa deixam enrere es temps, perquè, què és s’edat, si no es temps passat? As costat des meus he viscut moltes vegades sa darrere posta de sol de s’any davant un mar immens. As costat des meus he viscut sa sortida des primer sol de s’any des de punt més alt des d’on se veu terra, mar i cel. Per molts, es canvi d’any pot tenir molts significats, però el que realment importa són es sentiments autèntics que fan que donem valor a ses persones, a ses coses i a tot allò que sentim i veim.
Sí, quina joia! Sí, quina il·lusió! Què és el millor que podem fer amb elles? Compartir-les! No ham de deixar mai de tenir bons pensaments perquè els Reis tot ho veuen i tot ho vigilen durant s’any. Perquè, si as cap de s’any troben que mos ham portat bé mos duen allò que els ham demanat a sa carta, però sinó, malauradament, mos duen carabó.
- Els Reis arriben a Menorca… a Maó i a Ciutadella arriben amb barco, però a Ferreries arriben des de dalt Sant Pere, pes camí de Sant Patrici.
- Es llums des carrers des poble per on ha de passar sa Cort Reial s’apaguen, d’enfora ja se comencen a sentir ses cornetes i es tampors.
- Es cotxo de sa Policia Local va obrint pas entre sa gent;
- sa Banda de Cornetes i Tambors de Ferreries anuncia amb un so ben fort es pas de sa Cort Reial;
- es patges amb ses antorxes il·luminen es camí dels Reis i tiren caramels as fillets que no se cansen d’arrplegar-los;
- tot d’una els segueixen els Reis Mags, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar, cadascun amb es seu cavall: blanc, vermell i negre;
- i, as final de tot, venen es tractors carregats de regals.
- Es poble de Ferreries els ajuda a dur es paquets, i normalment són uns 5 tractors es que van carregats de regals per a tots es fillets des poble que s’han portat bé. Però també n’hi ha per es més grossos.Els Reis primer van a visitar s’Infant acabat de néixer as betlem de s’eglésia, saluden as rector de sa parròquia,
- llegeixen es gran pergamí des de dalt la Sala,i després que s’Ajuntament els convidi a una picadeta en senyal d’agraïment per sa seva visita un any més,
- es patges comencen a repartir es regals per ses cases,
- i es fillets corren cap a ca seva a esperar els Reis.Els Reis pensen en tots i s’aturen a sa residència de sa gent major, també a repartir-los es regals.
Són moments que encara no m’he perdut mai de sa meva vida (des que tenc enteniment). Són moments sentits, que compartits amb sa gent que estim, vegent ses seves cares de sorpresa, d’alegria, d’agraïment, d’estima i d’amor, no tenen preu ni regal comparable!
No perdem mai sa inocència perquè encara que vegades només vegem llums de Nadal penjats (ja) es novembre o passem dies freds, sempre hi ha uns Reis que venen any darrere any i mos duen s’escalfor que mos falta, s’alegria d’allò viscut i d’allò passat, i sobretot, mos atansen as dies alegres que encara han de venir.Des d’ahir, ho not, ho respir, ho veig… els Reis mai no s’han portat malament amb jo perquè s’àngel que m’acompanya tot s’any me mostra es camí a seguir i a no desaprofitar ni un moment d’allò que m’ofereix sa vida. A s’any nou que ja s’atraca, els Reis que han de tornar a venir, vos duran de sa seva mà i vos acompanyaran en es camí vostro.
Hem fa gràcia quan sento dir
