Arxiu de Novembre, 2005

Advent

Novembre 27, 2005

Avui comença s'Advent. S'evangeli (Mc 13:33-37) mos ralla de sa nostra actitud en aquest temps, mos diu que vetlem i estiguem atents, "perquè no sabem quan vindrà l'amo de la casa". Abans d'estojar una postal d'una amiga rellegesc ses paraules que m'hi va posar:

Hem fa gràcia quan sento dir
que un peix a l'aigua està assedegat.
Vas cercant de bosc en bosc, quan la
realitat és dintre teu. La veritat és aquí!
Vés on vulguis anar, però fins que no
hagis trobat Déu dins la teva ànima,
el món sencer no tindrà cap significat per a tu.

Rabindranath Tagore (filòsof i escriptor indi, 1861-1941)

Una cap de setmana de pel·lícula

Novembre 13, 2005

Avui, una amiga me deia que es paisatge des de Binidalí era una passada. Són d’aquells dies d’aigo d’asseure’s devora la mar i contemplar com estallen ses ones damunt ses roques, o simplement, asseure’s as balcó de ca nostra i contemplar sa muntanya de s’ermita per veure com plou.A Barcelona és diferent, i quan plou, si no tens un bon àtic poques vistes te queden, així que molta gent el que fa per treure un poc es cap, és anar as cine a veure qualque peli, llogar-ne o anar-ne a cercar qualcuna a sa biblioteca. Aquesta setmana ja en duc unes quantes:

Encara l’he d’acabar de veure, però no la veig a ella, sa núvia, massa convençuda…

Tan deu costar acceptar ses persones tal com són com per matar abans que estimar? Supòs que tot depèn en quin ambient vius, creixes i te crien… supòs que també depèn de si te sents prou lliure com per expressar allò que sents o penses que t’has d’amagar perquè es altres no ho accepten o no ho entenen.

T’enganxa i no deixes de patir en tota sa pel·lícula. És interessant veure quin rol juguen ses persones a s’hora de sobreviure i d’ajudar-se. Cada persona aporta ses seves qualitats as un mateix objectiu.

Mai no he estat fan de ses pel·lícules d’en Woody Allen. Supòs que s’ha de saber captar es seu humor. Sí, as final l’acabes captant, però t’hi has d’acostumar. Aquesta vegada és una visió de sa societat alta de Londres i des paper que juga sa sort o sa mala sort a sa vida. Es conjunt de males sorts que li passen as protagonista fan que tengui bona sort a sa seva vida, però a canvi de què? Abans s’agafa a un mentider que a un coix. No ésaçò el que passa aquí. És cert que quan pujam de nivell econòmic mos fa molta vessa devallar, però vegades val més ser de classe mitja per no haver de pagar un preu massa alt.

Els Reis

Novembre 8, 2005

Avui escrivia una carta as amics meus. Començava citant unes paraules de madò Finestreta que mos deia en un missatge anterior seu:

encara som capaços de mantenir
la inocència pròpia dels al·lotets i les al·lotetes,
i esperarem amb candeletes
que arribi la nit i sobretot,
que arribi l’alba

Madò Finestreta 08/11/2005

No podia, si no, començar aquest missatge citant aquestes paraules de madò Finestreta que bé se mereixen una citació. M’entendreix el cor llegir-te, i deix passar ses hores fins arribar a ca meva per poder-te contestar amb tranquilitat, amb sa serenor que m’ofereix sa meva senzilla morada. Som de cor dèbil i, sense permís ni referència, he contextualitzat ses paraules teves a sa terra meva, molt a prop des meus. No cada vegada que estic amb sa maleta a sa mà a punt d’agafar es barco o anant cap a s’aeroport de Maó me comencen a caure ses llàgrimes, només en comptades ocasions.

És cert, a final de desembre canviam d’any. Deixam enrere es temps, perquè, què és s’edat si no es temps passat? As costat des meus he viscut moltes vegades sa darrere posta de sol de s’any davant un mar immens. As costat des meus he viscut sa sortida des primer sol de s’any des de punt més alt des d’on se veu terra, mar i cel. Per molts, es canvi d’any pot tenir molts significats, però el que realment importa són es sentiments autèntics que fan que donem valor a ses persones, a ses coses i a tot allò que sentim i veim.

Sí, quina joia! Sí, quina il·lusió! Què és lo millor que podem fer amb elles? Compartir-la! Així veig que ho fas. No deixis mai de tenir bons pensament, pensa que els Reis tot ho veuen i tot ho vigilen durant s’any. Perquè, si as cap de s’any troben que t’has portat bé, te duen allò que has demanat a sa carta, però sinó, malauradament, te duen carabó.

Talvegada desconeixes com arriben els Reis a Menorca… a Maó i a Ciutadella arriben amb barco, però a Ferreries arriben des de dalt Sant Pere, pes camí de Sant Patrici, damunt cavalls, encapçalats per sa cort reial patges de Ferreries. Es poble de Ferreries els ajuda a dur es paquets, i normalment són uns 5 tractors es que van carregats de regals per a tots es fillets des poble que s’han portat bé. Però també n’hi ha per es més grossos. Els Reis llegint es gran pergamí dalt la Sala, visitant s’Infant acabat de néixer as betlem de s’església, aturant-se a sa residència de sa gent major, es patges repartint es regals per ses cases, es fillets replegant caramels d’enterra i anant a ca seva corrents a esperar els Reis… són moments que encara no m’he perdut mai de sa meva vida (des que tenc enteniment). Són moments sentits, que compartits amb sa gent que estim, vegent ses seves cares de sorpresa, d’alegria, d’agraïment, d’estima i d’amor, no tenen preu ni regal comparable!

En es seu missatge mos rallava de venir a Menorca per ses festes de Nadal d’enguany i jo li deia que cada any que passa deixam enrere es temps, perquè, què és s’edat, si no es temps passat? As costat des meus he viscut moltes vegades sa darrere posta de sol de s’any davant un mar immens. As costat des meus he viscut sa sortida des primer sol de s’any des de punt més alt des d’on se veu terra, mar i cel. Per molts, es canvi d’any pot tenir molts significats, però el que realment importa són es sentiments autèntics que fan que donem valor a ses persones, a ses coses i a tot allò que sentim i veim.

Sí, quina joia! Sí, quina il·lusió! Què és el millor que podem fer amb elles? Compartir-les! No ham de deixar mai de tenir bons pensaments perquè els Reis tot ho veuen i tot ho vigilen durant s’any. Perquè, si as cap de s’any troben que mos ham portat bé mos duen allò que els ham demanat a sa carta, però sinó, malauradament, mos duen carabó.

  • Els Reis arriben a Menorca… a Maó i a Ciutadella arriben amb barco, però a Ferreries arriben des de dalt Sant Pere, pes camí de Sant Patrici.
  • Es llums des carrers des poble per on ha de passar sa Cort Reial s’apaguen, d’enfora ja se comencen a sentir ses cornetes i es tampors.
  • Es cotxo de sa Policia Local va obrint pas entre sa gent;
  • sa Banda de Cornetes i Tambors de Ferreries anuncia amb un so ben fort es pas de sa Cort Reial;
  • es patges amb ses antorxes il·luminen es camí dels Reis i tiren caramels as fillets que no se cansen d’arrplegar-los;
  • tot d’una els segueixen els Reis Mags, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar, cadascun amb es seu cavall: blanc, vermell i negre;
  • i, as final de tot, venen es tractors carregats de regals.
  • Es poble de Ferreries els ajuda a dur es paquets, i normalment són uns 5 tractors es que van carregats de regals per a tots es fillets des poble que s’han portat bé. Però també n’hi ha per es més grossos.Els Reis primer van a visitar s’Infant acabat de néixer as betlem de s’eglésia, saluden as rector de sa parròquia,
  • llegeixen es gran pergamí des de dalt la Sala,i després que s’Ajuntament els convidi a una picadeta en senyal d’agraïment per sa seva visita un any més,
  • es patges comencen a repartir es regals per ses cases,
  • i es fillets corren cap a ca seva a esperar els Reis.Els Reis pensen en tots i s’aturen a sa residència de sa gent major, també a repartir-los es regals.

Són moments que encara no m’he perdut mai de sa meva vida (des que tenc enteniment). Són moments sentits, que compartits amb sa gent que estim, vegent ses seves cares de sorpresa, d’alegria, d’agraïment, d’estima i d’amor, no tenen preu ni regal comparable!

No perdem mai sa inocència perquè encara que vegades només vegem llums de Nadal penjats (ja) es novembre o passem dies freds, sempre hi ha uns Reis que venen any darrere any i mos duen s’escalfor que mos falta, s’alegria d’allò viscut i d’allò passat, i sobretot, mos atansen as dies alegres que encara han de venir.Des d’ahir, ho not, ho respir, ho veig… els Reis mai no s’han portat malament amb jo perquè s’àngel que m’acompanya tot s’any me mostra es camí a seguir i a no desaprofitar ni un moment d’allò que m’ofereix sa vida. A s’any nou que ja s’atraca, els Reis que han de tornar a venir, vos duran de sa seva mà i vos acompanyaran en es camí vostro.

Ses festes de Sant Joan

Novembre 5, 2005

Deu fer uns deu o dotze anys na Susana mos cantava aquesta cançó davall es xiringuito de Binigaus bastant abans de ses festes de Sant Joan. Ara, a Garachico (Tenerife, 28/10/2005) li deman que me la torni a cantar:

Es dia ja és aquí
es dia ja s’atraca,
es 23 de juny,
es dissabte des 24.

Es gin ja està abocat,
ses ensiamades couen,
es xocolati armat
i ses coquetes que couen.

Jo sent com reçona
es tambor i es fabiol,
no hi ha res a sa vida
que em doni tan bon consol.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.

Ha sortit ja fa estona
es fabioler amb sa sumera
i diuen que ara ja van
cap a cercar sa bandera.

Es sent s’esvalot
fins es carrer des forn,
es caixer entra a galop
a n’es caragol des Born.

Es cavalls van a botar,
comença a picar es sol,
tots volen animar
fins es darrer caragol.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.

Mos anam a n’es Pla
a veure ses carotes,
un troç n’hem d’agafar
per donar a colque al·lota.

Un al·lot amb son pare
agafats de sa maneta,
as carrer de Santa Clara
demanant sa capadeta.

Ja està a punt de sortir es sol
i un record mos deixarà
i no podrem oblidar
es darrer toc de fabiol.

Quan diuen aquestes paraules
a jo em fan arrufar sa pell,
i és que davant Sant Joan
jo m’he de treure es capell.

Per fer gins amb llimonada
diuen que som avencs,
capells i avellanes
feim bulla es ciutadallencs.

I hem de viure ses festes
des poble més gran,
neixen aquestes festes,
ses festes de Sant Joan.

Na Nena

Novembre 4, 2005

A Garachico (Tenerife), dia 28 d'octubre de 2005, asseguts en un banc devora s'oceà atlàntic i d'una ermita amb plataners as costat li deman a na Susana que me canti una cançó:

Jo voldria tornar a Menorca, sa blanca Menorca
i tornar a sentir sa cançó de la mar i des vent
veure de nou com es sol tan brillant i tan càlid
damunt ses aigües tranquil·les es mor dolçament.

Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre es braços sentint com batega es teu cor
veure es teus ulls lluminosos humits d’enyorança
ses teves mans delicades i es teus cabells d’or.

Serà una nit, serà una nit plena de llum d’il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d’emoció.
I quan senti que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
sentiré dins el cor sa paraula de la mar i des vent.

Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre es braços sentint com batega es teu cor
veure es teus ulls lluminosos humits d’enyorança
ses teves mans delicades i es teus cabells d’or.

Serà una nit, serà una nit plena de llum d’il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d’emoció.
I quan senti, que tu em ralles, que tu em ralles, molt suaument,
sentiré dins el cor sa paraula de la mar i des vent.