L’amo de Son Carabassa

Aeroport de Sevilla, 18 de setembre de 2005. Mentres esperam un vol per anar cap a Barcelona, en Llorenç (Es Migjorn Gran) me canta unes quantes cançons menorquines.

L’amo de Son Carabassa [2]
diu que sap molt de nadar
i un dia el varen trobar [1+1]
ofegat dins una bassa. [1+1]

Marieta quan escuris [2]
no tiris s’aigua as carrer
que banyaràs sa guitarra [1+1]
d’aquell pobre mariner. [1+1]

L’amo de Son Fabiol [2]
dos missatges mantenia:
un de coix i s’altre manxol, [1+1]
s’altre menjant s’adormia. [1+1]

Dalt sa muntanya més alta [2]
hi ha un romaní florit
i a les onze de sa nit [1+1]
hi ha un rossinyol que canta. [1+1]

—————————————————————
I també me canta sa versió fet pes al·lots, més entretinguda:

Sant Pere era espanyol, [2]
espanyol era Sant Pere
i de tant espanyol que era [1+1]
ell es va espanyar tot sol. [1+1]

I una puta diu a s’altra [2]
a nit no farem doblers
perquè tots es sabaters [1+1]
se la foten un a s’altre. [1+1]

L’amo de Son Anissar [2]
i l’amo de Ses Angoixes
de Sant Miquel a Nadal [1+1]
van fer llaurar dues moixes. [1+1]

En tu puerta me cagué [2]
pensando que me querías.
Ahora que ya no me quieres [1+1]
dame la mierda que es mía. [1+1]

Una vella va anar al Toro [2]
i quan va ser allà dalt
va amollar una pixerada [1+1]
i va negar tot Mercadal. [1+1]

Ses al·lotes de Bunyola [2]
quan no tenen res què fer
van a ne’s garrover [1+1]
i sa graten sa viola. [1+1]

Un obrero se cayó [2]
de lo alto de un andamio
y mientras se estaba cayendo [1+1]
se paró a escuchar la radio. [1+1]

[nombre de repeticions]