Tàperes

Recepta dedicada especialment a Burning Guasteví

Ingredients

• Tàperes
• Vinagre
• Aigua

Com se preparen

Una o dues setmanes abans de Sant Joan anau a collir ses tàperes. Deixau-les en remull durant dos o tres dies dins una ribella. Cada dia canviau-les s’aigua. Llevau-les s’aigua i posau-les dins pots de vidre. Afegiu i ompliu es pots amb vinagre i, si a més a més, n’hi voleu, tirau-hi sal. Tancau es pots ben fort i ja teniu tàperes un o dos anys.

Papà, Ferreries, 29 de juliol de 2005

Sense vinagre

Després de consultar a sa família, ham arribat a sa conclusió que si volem fer ses tàperes sense sal les haurem de fer com ses olives, és a dir, posar-les dins es pots amb aigua i sal envés de vinagre. Quantitats? Molt fàcil. Col·locau ses olives dins es pots. A part, dins una ribella, per exemple, posau aigua i un ou cru a dintre (sense estallar). Després anau tirant sal i remenant s’aigua dins sa ribella fins que vegeu que s’ou ha pujat, que ja no toca es cul des recipient que has agafat. Me pens que s’ou no puja gaire així que, bono, s’ha de tenir un poc d’ull. I d’espícies no se ni solen posar si se fa amb vinagre.

Noa & Solis String Quartet

Clauste del Carme de Maó. Nit calorosa i humida. Cada cadira té un ventall de cartró i un programa des actes culturals de Maó. Esper que comenci es concert. Puja es Quartet dalt s'escenari i embadaleixen es públic amb es seu domini des instruments de corda. Es públic aplaudeix. Puja Noa i es seus companys. Comença una nit inoblidable. Amb sa seva veu mos ralla en castellà, diu que malament, però quasi a la perfecció. Somriu. S'empagaeix. Passa a s'anglès de tant en tant. Canta, balla, toca es timbals, gira damunt ella mateixa, es vent li mou es cabells llargs. A punt d'acabar puja "es seu cantautor preferit", Joan Manuel Serrat. Canten junts una cançó. Acaba sa nit amb un sabor de boca meravellós, que ses casualitats des dia m'han permès gaudir. Burning Guasteví també hi ha cremat un misto.

Cremades de Burning Guasteví

Fa molta estona que no escric ni m'escriuen paraules com ses que he llegit avui a Burning Guastevi. M'han semblat uns textos i uns comentaris escrits amb el cor, polits i sincers. Els vull citar perquè m'han agradat molt, perquè trob que representen sentiments autèntics, que són es que realment compten en aquesta vida. En ells hi ha diàleg, hi ha silencis que només els entenen es autors, hi ha sentiments que no queden escrits, hi ha comprensió, abnegació, i una estima profunda:

"19 juliol 2005. Me deixes?

Bé, princeseta, hem passat mesos prudents, de distància, d'amor subtil, de cansament i de solitud. Ens hem retrobat sabent, com sempre, que és impossible. No fa falta parlar-ne més. Ens hem besat a poc a poc dins abraçades que cremaven els minuts. Els dits han re-conegut la pell. Ens hem desesperat tendrament perquè la vida sovint és així. Sempre tenc la sensació de no haver-te besat prou. M'has dit que m'estimaves. Jo també t'estim. No hi ha dubte possible. Ens coneixem. Hem pres i après la mida del que podem fer i del que no podem fer. Se'ns crema el cor, però per a aquests casos no hi ha bombers que valguin, només la sort d'haver-nos conegut i un desig que, per estrany que sembli, ens agombola i ens dóna força.

Seguiré comptant els estels del cel cada nit perquè no te'n falti ni un mentre tu fas l'amor amb el teu marit. Seguiré construint castells d'arena on puguis regnar. Sempre me deixes. Sempre tornes. No sé per què sempre ens quedem atrapades a la teranyina de fa tants anys, serà que ens agrada. I tanmateix, "que nos quiten lo bailao".

Guasteví ha encès un misto @ 12:55 AM

a la foguera

Viatjaràs cap a la teva illa de vent. I jo no t’hauré vist per a no despertar el drac que tu i jo vam voler adormir, però que, atent, s’espera prop del castell. D’aquell castell que vas construir amb les teves pròpies mans –fortes, precises i dolces –, possiblement les millors que mai hagi conegut.

Vola, vola, nina!. Desperta princesa!

anònim | 07.19.05 - 10:27 am

Viatjaré sense tu, princeseta, com sempre. No sé per què vam haver de posar un drac al castell, però el tornarem a adormir si fa falta. M'alegra llegir-te per aquí i pensar que com sempre superes reptes. Cuide't molt.

Ferran, supòs que m'hauria d'allunyar com sigui de la teranyina, estoy en ello, cada dia millor. I si, comptar estels juntes… però és massa demanar. Me conform amb els records, que són molt bons.

Guasteví | Homepage | 07.19.05 - 11:04 am

16 juliol 2005. Cremades

Platja. Remor de mar. I segons la dita popular, qui juga amb foc es crema: el sol a l'esquena, ella a un costat fent-me bullir de desig, la consciència a l'altre recordant-me el mal que fa tot plegat, l'infern a sota la sorra de la platja (o aquell dia semblava que hi podia ser), i llàgrimes cor endins que, per més metapoètic que pugui quedar, hi eren, servint al cap records fets a foc lent.

T'hauria llepat els dits fins a l'eternitat si existís…

Guasteví ha encès un misto @ 3:01 AM"

Pastissets (Rosalia)

Ingredients:

• 1 Kg de farina
• 400 g de sucre
• 400 g de seu de porc (o la meitat o manco de mantega cuita)
• 4 vermells d’ou
• 2 cullerades petites de vainilla
• Floreti

Com se fa:

Se mescla sa sucre amb es seu. S’hi afegeix sa mantega. S’hi posa sa vainilla i es vermells d’ou. S’hi va tirant sa farina; si no se la beu tota no passa res. S’aplana sa pasta perquè quedi amb un gruix des dit petit i ses formes se fan amb un motlo en forma de flor. Se col·loquen damunt sa palangrana que va as forn, un poc separats perquè no s’ajuntin i s’aferrin entre ells. Se couen as forn elèctric amb es ventilador posat fins que hagin agafat un poc de coloret. S’espolvoreja amb floreti per damunt de tots es pastissets.

Rosalia, Ferreries, 5 de gener de 2005

Delta de l’Ebre

Dies 15, 16 i 17 de juliol de 2005

Camí cap a s’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea
Arrossars a La TancadaAlbufera de La Tancada
Càmping Eucaliptus

Enguídanos

Enguídanos

Dissabte, dia 9 de juliol de 2005

Després d’anar-nos a fer una calada a Las Chorreras anam a recollir una amiga a s’estació de Yémeda Cardenete. Pujam de nou amb es cotxo es gran barranc on hi ha es poble. Atravessam camps encara un poc verds, Motilla. Anchas castilla!!! Allà enmig des no res passa una via de tren. Més enllà un cartell indica “Estación”. Seguim sa direcció. Just as cap d’un moment se veuen es edificis de s’estació. Estan tot sols. Fa un dia molt clar. Deixam es cotxo davall sa sombra des dipòsit d’aigua. Es vent bufa i fa moure ses herbes, es pocs arbres que hi ha. Esteim esbadalits, tot és un desert, és com un somni, com una pel·lícola de l’oest americà. No hi ha indis, no hi ha cavallers. Només som noltros. És preciós. És un somni. Assaboreixes cada alè d’aire. Tot és teu. Una via s’estén davant tu, sembla una via morta. Guadeixes d’aquest paisatge insòlit. El comentes amb es amics. Estàs meravellat. Seus. Sents com ses portes i finestres piquen per culpa des vent. Són edificis desolats amb un encant molt especial. Un amic puja cap es dipòsit d’aigua. Li fas una foto. Retractes sa via morta, cap a una direcció i cap a s’altre. Penses en veu alta a veure si vindrà es tren que esperam, amb sa persona que esperam. Sabrà que ha de davallar aquí, en aquesta estació on es tren ja fa molts anys que no s’atura? S’amic posa s’orella a sa via des tren per escoltar si ve o no. Finalment, enfora se veu sa llum que anuncia es seu pas. Dubtam de si s’aturarà o no. No pita. S’atura, però no hi ha cap porta que s’obri. És una sensació de no sebre què passarà. Sortirà sa persona esperada. Ja començam a recórrer es tren de davant fins darrere quan finalment s’obre una porta i apareix s’amiga nostra. Alegries, abraçades i besades. És es retrobament de dos amics que fa dos anys van compartir un mes a Mèxic. Ara, se retroben de bell nou a una estació deserta, enmig de Castella-La Manxa. És es moment de passar dos dies fantàstics, gaudint de cada moment, de cada paisatge, de cada gota d’aigua, de cada raig de sol, de cada paraula des amics, de cada joc compartit, és hora de compartir amb es amics.

Diumenge, dia 10 de juliol de 2005

Ham dormit fins que sa son s’ha acabat, així i tot, es dia mos dirà que esteim cansats perquè no aturam en tot es dia. Abans de tornar partir toca anar a fer net sa roba as “lavadero” municipal. Un band penjat a sa paret anuncia que està prohibit fer qualsevol ús d’aquest que no sigui per fer net roba. Hi ha una senyora molt major ja, que fa net quatre peces de roba. S’homo seu, repenjat a una garrossa, seu a prop mirant com sa dona fa net sa roba. Noltros mos col·locam a s’altra banda des “lavadero”, per no molestar i per no demostrar sa nostra falta de pràctica, per no dir inexistència de pràctica, en fer net roba. Deixam ses ribelles en terra i així com podem i com li ha mostrat sa mare de s’amiga començam a fer net roba. Tot són llençols i tovalloles. A l’esquerre des “lavadero” feim net amb sabó i a la dret ho passam d’aigua. Donam qui va a s’àvia. Mos mostra on se fa i com se fa cada part. Li deman si té fills. Me conta que un, que ara fa feina a Motilla i cada setmana els davalla a veure. Me conta que abans va tenir una filla. Ses llàgrimes se li posen as ulls, as costat des ses rues que demostren seva gran edat. Aquell dia “la partera” va matar es fillets de tres dones que van parir. Es dia que va néixer es fill seu no va voler que hi anàs sa mateixa comara. Es fillet no feia res, no plorava, semblava mort! Sa dona ja s’imaginava que també quedaria sense fill. Sa mare (s’àvia), postrada a un altre llit li va cridar “métele dos hostias María, joder, métele dos hostias” — diu cridant, sense sebre jo d’on treu aquestes forces una dona de sa seva edat. Sa dona ho va fer quasi bé contra sa seva voluntat, davant es moment de desolació que se li venia damunt. De bell nou li retorna es somriure a sa cara, i aquesta vegada unes llàgrimes de felicitat. “I tanto que vivió”. Després des dos tocs es fillet va plorar i va començar a respirar. Des d’aquell dia sa mare s’estima es fill com res en el món. Es dia que es fill partia a fer sa mili no se llevava d’enmig des camí i es fill cridant “quítese madre, quítese del medio”. As final va tornar abans de complir es temps que li tocava de mili. En unes maniobres es capità seu va resultar ferit i va perdre molta sang. Un company seu n’hi va voler donar però se va desmaiar. I as final va ser es fill qui va donar sang as capità i as seu company. Es capità li va dir que podia tornar a ca seva. Li ho va anunciar a sa mare amb una alegria molt grossa. As poble, un dia toquen a sa porta de ca seva, i un policia els demana a veure què fa es fill a ca seva, que hauria de ser a sa mili. Se l’enduen arrestat. A sa policia sa mare telefona as capità i li conta el que ha passat. Es capità xerra amb es policia: “ese chico es uno de los mejores que ha pasado por aquí [...] usted suelta a ese chico ahora mismo o me presento allí con mi regimiento”. I així va ser com, després de molts anys m’he pogut trobar aquesta mare, que ara té dos néts, rentant roba as “lavadero” perquè vegades no sap fer funcionar sa rentadora i fins que no hi va es fill no ho aconsegueix i ha d’anar a rentar sa roba a mà as “lavadero” municipal. I s’homo no se’n pot enveni com és que no sap posar sa rentador. Però, ell, molt tranquilament, se la mira mentres va fent. I sa resta de persones des poble que passen per allà me miren a jo, que som un al·lot, estranyats que renti roba. El més dur ve quan ham d’escórrer sa roba, després d’estrényer cinc llençols es braços, ses mans, ses forces, mos comencen a fer figa. Mos telefonen es amics pes mòbil, a veure si venen cap aquí. I tant que sí, els deixam dos o tres llençols perquè els escorrin ells.

Anam a fer sa resta d’estona que mos queda a Enguídanos a la playeta. Descans, tranquilitat, aigua blavosa-verdosa, clara, cristal·lina. Som pocs a sa playeta, gaudim de sa tranquilitat, es paisatge, s’aigua, abans de tornar a sa ciutat.

Volta a Menorca en caiac 2005

Dades

Recorregut: 92 milles nàutiques = 170 km
Període: de 7 a 9 dies es setembre de 2005
Participants: 12 persones
Sortida i arribada: port de Fornells
Empresa: Dia Complert
Suport: assistència terrestre

Altres voltes

01/09/2001 - 12/09/2001. Urkan Kayak (Pamplona). 12 dies. Sortida i arribada: port de Maó. 5 persones.
27/09/2003 - 05/10/2003. Kayaking Costa Brava (L'Escala). 9 dies. Unes 10,2 milles nàutiques (=19 km) al diaSortida i arribada: Ciutadella.
20/09/2003 - 27/09/2003. Pepeses. 7 dies. Unes 15 milles nàutiques al dia. Sortida i arribada: port de Maó. Màxim 12 persones.

Dia Complert va fer un reportatge de la volta l'any 2003 amb TV3.

Arxiu d’Imatge i So de Menorca

Dimarts dia 28 de juny, es Consell va informar sobre s’adjudicació de sa gestió de s’Arxiu d’Imatge i So de Menorca. Vegeu es Reglament de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca al BOIB.