If

Si guardas en tu puesto la cabeza tranquila,
cuando todo a tu lado es cabeza perdida.
Si tienes en ti mismo una fe que te niegan,
y no desprecias nunca las dudas que ellos tengan.
Si esperas en tu puesto, sin fatiga en la espera ;
si engañado, no engañas, si no buscas más odio,
que el odio que te tengan…
Si eres bueno, y no finges ser mejor de lo que eres ;
si al hablar no exageras lo que sabes y quieres.

Si sueñas, y los sueños no te hacen su esclavo ;
si piensas y rechazas lo que piensas en vano.
Si tropiezas el Triunfo, si llega tu Derrota,
y a los dos impostores les tratas de igual forma.
Si logras que se sepa la verdad que has hablado,
a pesar del sofisma del Orbe encanallado.
Si vuelves al comienzo de la obra perdida,
aunque esta obra sea la de toda tu vida.

Si arriesgas en un golpe y lleno de alegría
tus ganancias de siempre a la suerte de un día ;
y pierdes y te lanzas de nuevo a la pelea,
sin decir nada a nadie de lo que es y lo que era.
Si logras que tus nervios y el corazón te asistan,
aun después de su fuga de tu cuerpo en fatiga,
y se agarren contigo cuando no quede nada
porque tú lo deseas y lo quieres y mandas.

Si hablas con el pueblo, y guardas tu virtud,
Si marchas junto a Reyes con tu paso y tu luz.
Si nadie que te hiera, llega a hacerte la herida.
Si todos te reclaman y ni uno te precisa
Si llenas el minuto inolvidable y cierto,
de sesenta segundos que te lleven al cielo…
Todo lo de esta tierra será de tu dominio,
y mucho más aún : serás Hombre, ¡hijo mío!

Rudyard Kipling

La promesse de l’ange

Fréderic Lenoir, de 43 anys, francès, editor, filòsof, sociòleg de ses religions, periodista i escriptor, és autor de diversos assajos. La promesse de l’ange és sa seva segona novel·la.

Violette Cabesos, de 35 anys, francesa també, és escriptora i aquesta és sa seva segona novel·la.

Prix de Maisons de la Presse 2004

La promesa del ángel

“Castillo de hadas erigido en el mar, sombra gris que se alza sobre el cielo brumoso… –recitó el conductor–. El ocaso teñía de rojo la inmensidad de los arenales, teñía de rojo la desmesurada bahía; tan solo la abadía escarpada que surgía al fondo, alejada de la tierra como un caserón fantástico, sorprendente como un palacio de ensueño, increíblemente extraña y hermosa, permanecía casi negra a la luz del sol poniente.” Maupassant, por supuesto… En esta gran marea equinoccial, te presento al Mons Sancti Michaelis de Periculo Maris, el “Mont-Saint-Michel a merced del mar”.

“Ad accedendum ad caelum, terram fodere opportet: Para acceder al cielo hay que excavar la tierra”

“Es como vos: no habla, pero lo entiende todo. Él, además tampoco oye, pero lee las palabras en los labios y los pensamientos en los corazones.”

“–El Apocalipsis de Juan –comienza– revela que Satán se había transformado en un terrible dragón. En el siglo VIII, ese monstruo surgido de las aguas del mar aterrorizaba a la región. El Argcángel guerrero, San Miguel, fue llamado para luchar contra ese demonio. La batalla empezó en el monte Dol bretón, la montaña vecina del Mont-Saint-Michel, que entonces era conocido como monte Tombe. Las hordas maléficas combatían fieramente y San Miguel levantó la espada y cortó la cabeza del animal. El obispo de Avranches, Auberto, fue testigo de ese combate y por tres veces recibió en sueños la orden de San Miguel de construirle un lugar de devoción allí donde había vencido al Maligno. Ese lugar consagrado se convirtió en el Mont-Saint-Michel.” Fray Román

versus

“–Érase una vez –contesta Moira–, antes del siglo VIII, mucho antes incluso del nacimiento de Jesús, un dragón maléfico que cada siete años salía del mar y hacía perecer a todos cuantos encontraba a su paso mientras no le ofrecieran a una joven virgen atada para devorarla. Ese año, el dragón de fuego había exigido que le entregaran a la mismísima hija del rey. Atada al pie del monte Dol de Bretaña, esta última esperaba que la fiera fuese a devorarla. El dragón surgió de las aguas y tendió su repugnante boca hacia la muchacha. Pero un joven y apuesto pastor, que llevaba un cinturón mágico y una larga espada que le había robado a un gigante, se interpuso entre ellos y durante tres días luchó contra el monstruo. El tercer día de combate encarnizado, el pastor persiguió al dragón hasta el monte Tombe, donde el animal se había refugiado. Allí, dio una orden a su cinturón mágico, que saltó sobre el demonio y le apretó el cuello tan fuerte que el joven pudo levantar bien alto la espada y decapitar al dragón. Liberó a la hija del rey, se casó con ella, y los esponsales duraron tres días y tres noches.” Moira

També sabem escriure poesies II

Però!

Però què hi ha entre tu i jo?
Què hi ha entre noltros tres?
Però que no ho veus?
Però que no ho veis?
Que és que tots tres som cecs?

I per què jo?
I te promet que no ho entenc!
I li deman per què?
“T’he deixat un pare i un germà, però què més vols? Que no en tens prou?”

I clar que sí, i clar que sí… però!

Jutipiris (09/06/2005)

__________________________________________

I no crec

I no crec poder estar enamorat com ho he estat de tu.
I no crec que torni fer allò que era capaç de fer per tu.
I no es tracta de tu, sa putada, és que se tracta de jo.
Talvegada tot sol no puc, però amb tu va ser així.
Era igual el que diguessis, era igual el que fessis.

Per molt que pugi muntanyes,
per molt que navegui mars,
per molt que conegui persones,
no sé com trobar-te a tu.

No hi ets?
Hi seràs?
Com ho sabré?
M’ho diràs tu?

Però mentres tant no me cansaré mai
de pujar muntanyes,
de navegar mars,
de conèixer persones.

Esperaré amb ànsia es dia que ja no hi siguis.
Llavors només dues coses podran ser.

Jutipiris (09/06/2005)

També sabem escriure poesies

Sant Jordi 2005

ASSUMIRÀ la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena,
del seu poble, i és un silenci.Llibre de meravelles. Vicent Andrés Estellés

http://www.gencat.net/santjordi2005/

El quadern de Noah

Nicholas Sparks

Ara tu

I aquesta nit dormirà tranquil.
I demà matí tornarà obrir els ulls.
I t'esperarà.
No anirà enlloc sense tu.
I t'escoltarà.
I et sentirà.
I estarà al teu costat.
No et deixarà mai.

Ara, sigues pacient, tu.

Dorm tranquila.
Demà matí tornarà brillar el sol per a vosaltres dos.
De tot cor us retrobareu.
Es donarà encara que no ho sàpigues
I el veuràs.
I ell estarà al teu costat.
I et mirarà.

Llavors podràs plorar el teu amor.

Jutipiris (06/06/2005)

Entre sa vida nostra i El quadern de Noah no hi ha res. Tant de bo sigui possible un miracle: "Oh, Noah… com t'he trobat a faltar!"

Sant Carles Luanga i es seus companys màrtirs, 1885-1887

Santoral, 3 de juny

Devers el 1878, es pares Blancs des Cardenal Lavigerie van començar a fer missions a Uganda (Àfrica). Es cap de sa nació, de nom Mwanga de Bugunda, mantenia relacions homosexuals. Quan es cap des personal de missatgers de palau, Josep Mkasa, es va convertir as catolicisme li va fer saber que sa Bíblia condemnava i prohibia totalment s'homosexualitat i que l'anomena una "aberració", que va contra de sa Llei Divina i que és totalment impròpia de sa persona humana; es Llibre Sagrat diu que "s'homosexualitat és un pecat mereixedor de sa mort" (Levític 1 i "que va en contra de sa naturalesa (Rm 1, 26) i qui la practiqui no posseirà el Regne de Déu (1Co 6, 10). Açò va indignar tant al rei, que va ordenar assassinar a Josep Mkasa dia 15 de novembre de 1885 (Sant Josep Mkasa). Una altra de ses causes de s'assassinat de Josep va ser haver recriminat al rei s'assassinat de dos missioners.

En saber aquesta terrible notícia, es altres catòlics que feien feina a palau com a missatgers o empleats, en comptes d'acovardir-se, se van armar de força i van preferir morir abans que ofendre a Déu.

Sa segona víctima va ser un petit missatger de nom Denis Sebugawo. Mwanga va voler mantenir relacions amb un jove de nom Mwafa, però aquest li va dir que es seu cos era un temple de l'Esperit Sant, i que ell se faria respectar costés el que costés. El rei va esbrinar qui li havia ensenyat as fillet aquelles doctrines i li van dir que era s'altre missatger, Denis. Assassinat Denis, se va convertir en es segon màrtir. Abans de matar-lo, el rei li va demanar: "ets cristià?" i es fillet va contestar: "sí, som cristià i ho seré fins a sa mort".

Mentrestant, en un saló de palau, es nou cap des missatgers, Carles Lwanga, de 21 anys i substituïa a Sant Josep Mkasa, reunia a tots es joves i els recordava el que ensenyava Sant Pau a sa Bíblia: "qui cometi es pecat de s'homosexualitat tindrà un càstig inevitable per haver-se perdut" (Rm 1, 1 i els recordava que "s'homosexualitat és sa tendència a cometre accions impures amb persones des mateix sexe", i que açò no és amor de caritat que cerca es bé de s'altra persona, sinó que és un "amor de concupiscència" per s'afecte que sent cap a persones ben semblants des mateix sexe, i que el que se cerca és satisfer es seus propis instints i inclinacions anormals cap a ses qualitats físiques de s'altre. I els narrava com ses ciutats de Sodoma i Gomorra van ser destruïdes per una pluja de foc per cometre aquest pecat, i com sa Bíblia anuncia càstigs grossos. Carles acabava ses seves xerrades recordant aquelles paraules de Jesús: "qui se declari a favor meu aquí, jo me declararé a favor seu en el cel".

Amb aquestes instruccions de Carles Lwanga, tots es joves missatgers i empleats des palau reial d'Uganda van quedar resolts a perdre sa seva vida abans que renunciar a ses seves creences catòliques o perdre sa puresa de sa seva ànima amb un pecat d'homosexualitat.

El rei tenia com a primer ministre es terrible bruixot Katikiro, qui estava disgustadíssim perquè tots es que se tornaven cristians catòlics ja no se deixaven enganyar per ses seves bruixeries. I llavors se va proposar convèncer al rei perquè matés a tots es que s'havien declarat cristians.

Mwanga va reunir tots es seus missatgers i empleats i els va dir: "a partir d'ara queda totalment prohibit ser cristià, aquí, en es meu regne. Qui deixi de resar as Déu des cristians, i deixi de practicar aquesta religió, quedarà lliure. Qui vulgui seguir sent cristià anirà a sa presó i morirà". I després els va donar una ordre: qui vulgui seguir sent cristià que faci una passa cap endavant. Immediatament, Carles Lwanga, cap de tots es empleats i missatgers de palau, va fer sa passa. El va seguir es més petit des missatgers, que era de nom Kisito. Tot d'una, 22 joves més van fer sa passa decisiva. Immediatament, entre cops i humiliacions, van ser duits tots a sa presó.

Es Pare missioner no havia arribat a batejar a qualcuns d'ells, i llavors, veient que sa mort era a prop, van demanar a Carles que els bategés. I allà, a sa fosca de sa presó Carles Lwanga va batejar a qui encara no havia estat batejat.

El rei els va tornar a reunir i els va demanar: "estau decidits a seguir sent cristians?". I ells van respondre tots junts: "cristians fins a sa mort". Llavors, per ordre des ministre Katikiro els van dur a sa presó de Namugongo, a 60 quilòmetres de distància. Pes camí van ser assassinats pes guàrdies.

Després d'haver-los tingut set dies a sa presó, enmig des més atroços sofriments, mentre reunien sa llenya per a s'holocaust, dia 3 de juny de l'any 1886, dia de l'Ascensió, els van embolicar en estores, a Carles Lwanga i a 13 companys més, i fent un immens munt de llenya seca els van cremar a tots.

Pes camí es botxins se van endur dos màrtirs més, ja majors d'edat. Un per haver convertit i batejat a uns fillets (Sant Maties Kurumba) i s'altre per haver fet que sa seva esposa se fes cristiana (Sant Andrés Kawa). En total, aquell any van morir 26 màrtirs catòlics per defensar sa seva fe i sa seva castedat.

Katikiro va ser afusellat i tirat as cans uns anys després en una revolució. El rei Mwanga va ser derrotat pes seus enemics i desterrat a acabar es seus dies en una illa solitària.

 

Carles Lwanga, Andrés Kagwa, i uns altres vint joves van ser beatificats el 1920. Dia 18 d'octubre de 1964, el Papa Pau VI va canonitzar es 22 màrtirs d'Uganda.

Traducció i adaptació de sa Xarxa Global Catòlica, Church Forum, sa Parroquia Sagrada Familia (Vigo) i ACI Digital.