Premis literaris

VI Encontre de Poesia Francesc Calvet

Es Castell, 30 d'abril de 2005, des de l'any 2000.
Fundador: Francesc Calvet, que ha mort enguany
Organitza: Ajuntament des Castell, Regidoria de Cultura.

"El VI Encontre de Poesia ret homenatge a Francesc Calvet". Menorca.info : edición digital del diario insular. Maó : editorial Menorca, 26 d'abril de 2005.
http://www.menorca.info/20050426/insular/14insular.html

XIV Premi de Narració Curta Illa de Menorca

Ciutadella, 22 d'abril de 2005
Organitza: Consell insular de Menorca, Fundació Sa Nostra i Diari Menorca.

"Un certamen en expansió". Menorca.info : edición digital del diario insular. Maó : editorial Menorca, 23 d'abril de 2005.
http://www.menorca.info/20050423/insular/10insular.html

Es fars de Menorca

• S'inclouran dins es Catàleg Insular de Patrimoni Històric, com a Bé d'Interès Cultural.
• Es Departament del Patrimoni des Consell ha elaborat es catàleg a partir de sa bibliografia existent i de ses referències de s'Arxiduc Lluís Salvador, de s'historiador Mascaró Pasarius i de Fernando Contreras, qui va fer una primera catalogació el 2001.
• Són propietat de s'Autoritat Portuària que en determina es Pla Especial d'Usos.

Far des port de Maó, 1852-

• Està situat a sa Punta de Sant Carles, damunt es Castell de Sant Felip, a Es Castell.
• Té 12 metres d'altura. Sa seva llum se veu des de 19 milles.
• Va ser far de 1852 a 1912, lluminària portuària (casa Barbier Bernard Turenne de París) fins el 1961 i des de llavors ha funcionat com a radiofar.
• Des d'aquí transmet, juntament amb es de Sant Sebastià, a Girona, i es del Llobregat, a Barcelona, formant un triangle de senyals per a orientar de ses embarcaciones en aquesta zona del Mediterrani.

Far de Cavalleria, 1857-

• Està situat en es Cap de Cavalleria, a Es Mercadal.
• Es troba damunt un penyasegat de 90 metres d'altura. Es seu feix de llum arriba fins a 36 milles.
• El 1857 (aparell òptic fabricat per la casa Sautter de París) va ser contruït dins es Pla General d'Enllumenat Marítim de sa segona meitat des segle XIX. S'historiador Pere Riudavets i Tudurí, va insistir en sa seva construcció degut a què s'any anterior se van registrar vuit naufragis a sa costa nord. El 1922 se va substituir s'òptica per una construïda per sa casa sueca Seunerlator. A finals dets anys 1980 se va automatizar amb energia elèctrica produïda per plaques solars i bateries.

Far d'Artrutx, 1858-

• Està situat a sa costa sud de Ciutadella.
• Té una torre de 36 metres d'altura, amb franges horizontals alternades blanques i negres. El 1968 se va augmentar sa torre 17 metres per damunt de sa base construïda. Per mantenir s'estabilitat se van afegir es quatre nervis de formigó que són visibles actualment.
• El 1858 es sistema d'il·luminació era de petroli. El 1930 se va substituir pes sistema d'acumuladors d'acetilè. El 1970 va començar a funcionar amb electricitat i se va automatitzar a finals dets anys 1980.

Far de s'Illa de l'Aire, 1860-

• Està situat en es municipi de Sant Lluís, davant sa Punta Prima.
• Està a 52 metres damunt es nivell de la mar i sa torre té una altura de 36 metres. Sa llum des far se veu a 30 milles. Se creua amb sa referència lluminària des far d'Artrutx.
• Se va inaugurar dia 15 d'agost de 1860 i el va construir s'enginyer Emili Pou, nom que figura a s'escut de s'entrada. Se va construir per a il·luminar gran part de sa costa sud de s'illa.
• Sa casa Sautter de París va fabricar sa primera òptica, que arribava fins a 20 milles. El 1911 s'hi va instal·lar una llum amb sistema Chance 55 de petroli. El 1964 se va substituir s'òptica original i el 1973 se va automatizar.
• Forma part d'una agrupació de senyals marítimes on intervenen 15 balises en es port de Maó, una a sa Punta de s'Esperó i dues en es port de Fornells.

Sa Farola, 1860-

• Està a sa boca des port de Ciutadella.
• Se situa a 20,35 metros damunt des nivell de la mar i sa torre medeix uns 11 metres d'altura. Es seu focus arriba fins a 10 milles i és intermitent, amb òptica fixa.
• Va començar a funcionar el 1860 per a facil·litar s'entrada a s'ancorada de Ponent, encara que qualque autor diu que se va inaugurar dia 30 d'abril de 1863.És es darrer des fars que ha estat habitat.
• Sa casa Sautter de París també va fabricar s'aparell òptic. Va funcionar amb es sistema Chance amb llum de petroli fins que es va electrificar, a sa segona dècada des segle XX. En ets anys 1980 se va automatizar es sistema d'il·luminació.
• Conserva una pantalla de llums d'ocultació fabricada el 1920 i una màquina de rotació de principis des segle XX.

Far de Punta Nati, 1913-

• Està a sa costa nord de Ciutadella.
• Es far té una torre blanca, una cúpula i llinterna d'alumini. Disposa d'àmplies dependències per a sa vivenda de sa persona responsable des far i un pati rodejat d'un mur de pedra.
• Va ser construït el 1913, després des naufragi des "General Chanzy", en què va morir tota sa tripulació, es passatgers i nomes hi va haver un supervivent. Va ser habitat fins a sa segona meitat des segle XX.

Far de Favàritx, 1922-

• Està en es terme de Maó.
• Sa torre, de 30 metres d'altura, està construïda amb ciment i pedres de la mar de sa zona, i està pintada amb franges alternades blanques i negres. Té dues terrasses a sa part superior amb baranes metàl·liques. Sa torre està adossada a un edifici rectangular de dues plantes, amb una altra caseta d'una planta.Sa seva lluminària se veu a 26, 5 milles de sa costa.
• Va entrar en funcionament dia 20 de setembre de 1922, en un intent per frenar es naufragis constants de sa zona. Per a construir-lo es materials se van haver de transportar en veler perquè es camí d'accés encara no existia.
• Es primer sistema d'il·luminació va ser es Chance 85, per vaporizació de petroli, construït a Birmingham. Sa llinterna i sa màquina de rotació van ser fabricades per sa casa Maquinista Valenciana. S'òptica, emprada fins el 1971, va ser ideada per sa casa Barbier Turenne de París. Durant ets anys 1980 va ser automatizat.

"Los siete faros de la Isla se inscriben en el catálogo de patrimonio histórico". Menorca.info : edición digital del diario insular. Maó : editorial Menorca, 29 de març de 2005.
http://www.menorca.info/20050329/insular/3insular.html

Andreu Murillo, 1930-

Biografia

Premi Taula d’Or Maria Lluïsa Serra, 2005. Consell Insular de Menorca, Comissió del Patrimoni.
Medalla d’Or, 2003, per ser membre de la Comissió dels Onze. Govern de les Illes Balears.
Premi Ramon Llull, 2002. Govern de les Illes Balears.
Membre de s’Institut Menorquí d’Estudis, Secció d’Història i Arqueologia.
Dedicat a sa investigació històrica menorquina, expert en es segles XVI, XVII i XIX, Guerra Civil i sa postguerra.
Va formar part de sa Comissió dels Onze, encarregada de redactar es projecte de s’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
Exdirigent des Partit Socialista de Menorca (PSM).
Conseller de Cultura des Consell Insular de Menorca, 1979-1983.
Professor durant 38 anys, des de 1953.
Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per sa Universitat de Barcelona.

Sa història

• “En general, la història local ha estat menyspreada durant molt de temps”.
• “Naturalment, la memòria històrica no existeix amb tot rigor”. “Però no la podem reconstruir amb els mites amb què l’hem construïda”.

Sa cultura

• “Quan vaig ser conseller intentàrem crear una xarxa de biblioteques a Menorca però a la fi no férem res”. “Però sí que començàrem una tasca d’organització, de fet, aconseguírem que el Govern creés una biblioteca as Migjorn i que Ciutadella disposés d’una Casa de la Cultura”.
• “No tenia massa bon record de l’escola”.
• “Durant el règim franquista l’educació es va ressentir moltíssim”.
• Ara per ara, el nivell del professorat d’Educació primària a l’Illa és excel·lent.
• Els centres de Secundària menorquins són “factors de despoblament”, ja que la major part dels estudiants de l’illa cursen els estudis superiors a Barcelona on, generalment, desenvolupen, després, la seva carrera professional. “Menorca sempre ha tingut emigrants intel·lectuals”. “Som exportadors de cervells”.

Sa família

• Actualment, existeix “una problemàtica social seriosa”. “El binomi família-mestre no funciona”. Degut al “canvi de la funció social de la família”, i, en concret, el procés d’independència de les dones. “La dona no ha de fer feina fora de casa, únicament per ajudar econòmicament la família, sinó, per formar i reforçar la seva personalitat”.

S’Estatut d’Autonomia

• La redacció del projecte “durà nou mesos, el mateix que dura el procés de gestació”, però el resultat no fou tan productiu. “Quedaren moltes coses per determinar, una d’elles la funció dels consells insulars”. “Tot fou una farsa, nosaltres lluitàrem per l’autonomia en tots els sentits i al final quedàrem sotmesos a Mallorca”. Amb el temps “s’han corregit certes coses, encara que el poder del Consell continua sent bàsicament administratiu”.
• “Tothom sap que la llei necessita un canvi, però quina reforma faran” ara? “Hi ha voluntat de canvi, però sobretot per reformar l’economia terciària i l’especulació del sòl”.
• Reconeixement de la unitat lingüística. “Des del punt de vista científic és irrefutable i, en aquells moments, no hi havia una resistència política forta”.

“En general, la història local ha estat menyspreada durant molt de temps”. Menorca.info : edición digital del diario insular. Maó : editorial Menorca, 29 de març de 2005.
http://www.menorca.info/20050329/insular/4insular.html

Sir 37, 12-15

Dissabte, a Montserrat, en JC, monjo d'allà, mos va donar aquest text xerrant, entre altres coses, de ses etapes de sa vida i de ses persones que són un referent per noltros durant aquesta.

"… Més aviat, vés a veure sovint algun home fidel,
que sàpigues que guarda els manaments,
que comparteix els teus anhels,
i que, si de cas ensopegues, compartirà el teu sofriment.

I, al capdavall, fes cas del consell del teu cor,
que no tens ningú més fidel que ell.
Sovint t'advertirà millor
que set sentinelles posats dalt d'una torre per a vigilar.

Però, per damunt de tot, prega a l'Altíssim
perquè dirigeixi els teus passos pel camí de la veritat…"