També sabem escriure poesies
Encara que sembli mentida també sabem escriure poesies. Divendres vaig escriure aquesta a una persona molt especial:
Me trobaré amb la mar
Aniré a veure la mar,
serà de nit,
sa lluna me mostrarà mitja cara,
resplandirà damunt s’aigua,
s’arena fregarà es peus meus,
s’oratge fresc des canaló m’acariciarà sa cara,
en aquell moment,
quan tot sigui fosc però clar,
pensaré en tu.
Jutipiris (11/03/2005)
Era tard, però t’havia fet una promesa. Valia la pena agafar es cotxo a la una de sa matinada i anar a Binigaus a trobar-me la mar per pensar en tu i fer-te més aprop del cor.
_______________________________________________
Obre els ulls i mira el cel;
res no hi ha que et faci ombra.
Trenca els murs i construeix de nou;
només el silenci empresona.
Neda fort i avança lliure;
és la por molt ufanosa.
Sigues nen de bell nou
i veuràs l’estrella que et guia joiosa.
Jutipiris i Nochetrasdia (Nadal de 2004)
_______________________________________________
Una nit estelada ens esguarda;
protegeix el pare el seu fill.
La llum del dia ens acarona;
fa un regal l’amic al seu amic.
El vent de tramuntana ens fa arrecerar;
es cura la ferida de la terra a la mar.
El llamp a l’arbre les branques romp;
traeix l’amor els més sincers sentiments.
Omplim de somnis la vida;
nit, llum, vent i llamp esdevindran.
Jutipiris (Nadal 2003)
_______________________________________________