Es començaments no són fàcils mai

• Feim jutipiris quan volem agafar una cosa i no hi arribam.
• Feim jutipiris quan feim tonteries davant qualcú per fer-lo riure, davant un fillet petit.

Mos costa néixer, mos costa anar a escola, mos costa anar a fer feina, mos costa aixecar-mos cada dia, mos costa donar sa primera besada, mos costa sa primera relació… què hi farem! som així de raros. Avui començ aquest blog. Sa veritat és que no sé quin futur li espera però li desig lo millor del món.

D’on neix aquest blog?

• És que resulta que he conegut una persona que té un blog. Aquesta nit m’ha mostrat ses meravelles que sap fer, i sa veritat és que encara hi estic pensant, i me pens que açò me durarà dies. He pensat, ah, idò mira, per què no en fas un!
• Sa meva memòria és limitada i ja no m’enrecord de ses pel·lícules que vaig veure fa estona o des llibres que vaig llegir encara fa més. Almanco, esper que es blog m’ajudi a enrecordar-me’n i sebre que me van semblar llavors.

Ara idò, es bons propòsits pes blog:

1. Citar i comentar ets articles que llegesqui, ses cançons que escolti, ses pel·lícules que vegi, es llibres que llegesqui, ses webs que miri, es recursos electrònics que trobi,…
2. Escriure en menorquí.
3. Fer jutipiris, si fa falta, per citar i comentar allò que passa per ses mans, ets ulls o ses orelles meus.

Ale idò, aquí el deix. Tenc ganes de començar a fer jutipirs en aquest blog!