Mallorca

23/03/2005

• Aeroport de Son Sant Joan, Palma
• Palma de nit: Palau de Cort, Palau de l’Almudaina, la Seu

24/03/2005

• Ses Coves des Drach (Porto Pi)
• Artà
• Poblat talaiòtic de Ses Païsses
• Pollença. El calvari. Pont romà
• Alcúdia. Processons
• Fira del Ram (Palma)

25/03/2005

• Valldemossa
• Cala Deià
• Na Foradada
• Son Marroig, museu de l’Arxiduc Lluis Salvador
• Galilea

26/03/2005

• Sóller
• Fornalutx
• Embassament
• Sa Calobra

27/03/2005

• Castell de Bellver
• Passeig marítim
• Palma. Ca’n Joan de s’Aigo
• Aeroport de Son Sant Joan, Palma

Ses paraules de sa gent jove

• Cocó: forat de ses roques de suvora la mar on queda sa sal. J. M. (24/03/2005)
• Com més cosins més endins. J. M. (26/03/2005)
• Mirau com s’estimen (text bíblic). Mirau com se foten (avui en dia). LLSB (28/05/2005)
• Los niños y los borrachos nunca mienten. LLSB (28/05/2005)
• Qui se beu es darrer glop de vi queda fadrí. J. M. (24/03/2005)
• Sa menta fa anar calenta. J. M. (26/03/2005)
• Un hombre hecho y derecho tiene pelo en el pecho. Sevilla (18/09/2005)

Ses paraules de sa gent gran, II

Coses per no perdre

Moltes de ses tradicions des poble tenen un origen religiós, ses altres, simplement, es poble se les ha inventat per divertir-se.

Durant s’any:

• Es darrer dia (08/02/2005). Es darrer dia és es darrer dimarts abans de començar sa Quaresma, és a dir, es dia abans des Dimecres de Cendra. A Ferreries, a Ciutadella i a Es Mercadal sa gent acaba de fer feina es migdia i se’n van a torrar sobrassada a s’hort o al camp. Es Mercadal té es privilegi que es senyor des lloc de xxx obra es camí per anar a sa platja i tota sa gent pot anar amb cotxo, una vegada en s’any, a sa platja de xxx a torrar sobrassada. Aquest dia se torra sobrassada, butifarró o carn i se menja dins un coc o coca blanca. És es dia de ses greixeres de formatge, de munyaco, coques de brussat, d’ametla, de suquet. Aquest dia s’aprofitava per menjar tot açò perquè durant set setmanes, sa Quaresme, s’havia de fer dejuni i abstinència.
• S’àvia Corema (09/02/2005). S’àvia Corema és es dibuix d’una vella amb set peus que representa sa Quaresma, és a dir, ses set setmanes que dura. Sempre se la dibuixa amb un vestit amb falda i un devantal posat. En es cap duu un monyo o un mocador. A sa mà duu un satrí d’oli, a s’altra mà un bacallà, i en es davantal li pengen unes espinces de torrar carn. Hi ha s’àvies coremes més afavorides, altres no tant, unes amb un nas de bruixa i una berruga i altres ben finetes elles.
• Es caramel·ler (19/03/2005). Durant sa setmana anterior a el Ram a ses cases se sembra una arbre o una branca i cada dia, es fillets, el reguen de sucre, aigua i sucre, pells de fruita, etc. perquè es dia del Ram s’abre faixi caramel·los. Es dissabte del Ram a vespre es pares, de nit, se dediquen, amb santa paciència, a fermar es caramel·los a ses branques de s’abre i així, ensoldemà matí, quan es fillets s’aixequen troben s’abre ben florit de caramel·los. A més a més, es fillets mengen es caramel·lo llarg (de rosella?), com cada any. Com que vegades és molt gros s’ha de fer trossos i anar xupant a trossos. Aquests caramel·los poden durar dies i dies, però són una delícia.
• Es cuc (24/12/2005). Es cuc és un joc que se juga a Ferreries es dissabte de Nadal, és a dir, dia 24 de desembre a vespre després des sopar de família i abans o després d’haver anat a sa missa des gall. Per jugar en es cuc només fan falta un joc de cartes espanyoles, una moneda per a cada jugador, un paper o cartolina (recomanable que sigui més grossa que un DIN-A3) i un boli o rotulador. Damunt sa cartolina se dibuiexen circumferències una dins s’altre deixant un espai entre cada línia des tamany d’una moneda. Es forat més petit que queda enmig és es pou i es primer que hi arriba és es qui perd. En començar es joc totes ses monedes (ses fitxes) estan defora de ses circumferències.Ses cartes han de ser correlatives i des mateix pal (si fan falta més cartes que ses dotze que té un pal s’han d’afegir correlativament dins sa sèrie de cada pal). Només hi pot haver un 10, que és la Cuca, i un 12, que és el Rei. Tots ets altres 10 i 12 no juguen. S’escartetja i es reparteix una carta per hom. Comença es qui té el Rei. Gira sa carta i diu: “El Rei mana que la Cuca canti”. Qui té la Cuca gira sa carta i diu: “La Cuca cantarà i es nombre x ho pagarà. Aquell que li han dit es nombre ha d’avançar sa seva moneda una circumferència en direcció as pou. Se recolleixen ses cartes, s’escartetgen i se’n torna repartir una per hom. Aquelles persones que ja han caigut en es pou, quan diuen es nombre seu han de dir: “Es x no té per pagar i ho pagarà es x”. I així fins que només hi queda una persona que no ha entrat en es pou. Aquesta persona és sa guanyadora i se queda totes ses monedes com a premi.

Dites cetesqueres

*** (19/04/2005)

Ni foc ni llum ni cendre calenta. CSL (= quan la senyora de la casa no se n’encuidava gaire)

*** (19/04/2005)

- Moltes gràcies.
- Vostè les té totes.
- Les que li sobren a vostè. CSL

*** (19/04/2005)

Que Santa Llúcia em conservi les orelles
perquè m’aguanti les ulleres. MOP

*** (18/04/2005)

Que Santa Llúcia em conservi la vista. MOP

*** (18/04/2005)

El burro por delante
para que no se espante. EVC

*** (18/04/2005)

Ai Déu meu Senyor
tanta roba i tant poc sabó
I tant neta que la volen… EVC

*** (06/04/2005)

Març marçot,
mata la vella a la vora del foc
i a la jove si pot. MPV

*** (04/04/2005)

“Ser de la cáscara amarga”. “Ser de caï” (ser de Cádiz). JLLB

*** (17/03/2005)

Comentaris de sa meva jefa sobre es meu aspecte…

“Si fossis una noia series molt maliciosa“. YSY

“Sembles la Greta Garbo amb problemes d’alopècia“. YSY

… tristament desencertats.

*** (02/02/2005)

Si la candelera plora
l’hivern és fora.

Si la candelera riu
l’hivern és viu. MMM

*** (02/02/2005)

Año de nieves
año de bienes. MPV

Dites ctesqueres II, III

Frases que arreplec

• Els qui fan cas de la paraula de Jesús han arribat a estimar de debò Déu perfectament. Aclamació de l'Evangeli. Enviat per M. P. M. (28/08/2002)
• L'experiència de Déu és un procés ad infinitum. Enviat per M. P. M. (25/09/2002)
• Alguna vegada has perdut el tacte, deixant morir algun bon amic perquè mai vas tenir temps per trucar i dir "hola"? Enviat per T. R. A. (22/01/2002)
• Una mare que mor és una biblioteca que es crema. I si fos veritat… Marc Levy (20/04/0002)
• [...] si no dice nada es porque nada quiere decir [...]. Raiz. Pedro Guerra (21/12/2001)
• Todos los humanos tienen un corazón libre, lo que hace falta es coraje para ir donde nos diga. Sentit a M80 Radio. La gramola (21/11/2001)
• Sin libros la historia es muda, la literatura sorda, la ciencia inválida, el pensamiento paralítico. Barbara Tuchman. Calendario del lector 2001. Granica (17/10/2001)
• La verdad te hará libre. The body (= El cuerpo) (08/10/2001)
• Vivo sin vivir en mí / y tan alta vida espero / que muero porque no muero. Santa Teresa de Jesús. La Vanguardia, domingo, 14 octubre 2001 (núm. 43083), p. 42.
• Si Dios no es amor, no vale la pena que exista. Henry Miller, novel·lista (1891-1980). La Vanguardia, domingo, 14 octubre 2001 (núm. 43083), p. 42.
• Per què faig versos: potser perquè quan era infant volia ésser músic i m'he quedat a mig camí… Rosa Leveroni (20/12/2000)
• Qui es formula una pregunta sobre ell mateix troba una resposta en la direcció contrària a la que camina. CCU (04/05/2000)
• Mira enfora sense por, per descobrir-te per dintre. CCU (04/05/2000)
• Buenas noches príncipes de Maine, reyes de Nueva Inglaterra. Las normas de la casa de la sidra (01/03/2000)
• Las mató con el amor, y esto ocurre cada día en el mundo. La milla verde (03/2000)
• Només pots estimar els altres en la mesura que t'estimis a tu mateix. El cavaller de l'armadura rovellada (11/03/2000)

Frases que arreplec II, III

També sabem escriure poesies

Encara que sembli mentida també sabem escriure poesies. Divendres vaig escriure aquesta a una persona molt especial:

Me trobaré amb la mar

Aniré a veure la mar,
serà de nit,
sa lluna me mostrarà mitja cara,
resplandirà damunt s’aigua,
s’arena fregarà es peus meus,
s’oratge fresc des canaló m’acariciarà sa cara,
en aquell moment,
quan tot sigui fosc però clar,
pensaré en tu.

Jutipiris (11/03/2005)

Era tard, però t’havia fet una promesa. Valia la pena agafar es cotxo a la una de sa matinada i anar a Binigaus a trobar-me la mar per pensar en tu i fer-te més aprop del cor.
_______________________________________________

Era per Nadal, quan encara Menorca no havia quedat blanca quan vaig escriure:

Paradís blau

Obre els ulls i mira el cel;
res no hi ha que et faci ombra.

Trenca els murs i construeix de nou;
només el silenci empresona.

Neda fort i avança lliure;
és la por molt ufanosa.

Sigues nen de bell nou
i veuràs l’estrella que et guia joiosa.

Jutipiris i Nochetrasdia (Nadal de 2004)

Ara tornau-la llegir contemplant es castell de Tossa de Mar de nit, des de sa platja estant. Només se veu sa punta de ses roques amb es castell, la mar està totalment calmada, el cel és d’un negre molt fort, sembla que només se veuen tres estrelles perquè brillen molt més que ses altres. Damunt s’arena, reposant, hi ha ses barques des pescadors. Ses ombres, es murs, ses contracorrents moltes vegades mos els feim noltros. Si feim açò segur que també som capaços de veure brillar una estrella en qualsevol moment, per molt fosc o molt clar que sigui.
_______________________________________________

Omplim de somnis

Una nit estelada ens esguarda;
protegeix el pare el seu fill.

La llum del dia ens acarona;
fa un regal l’amic al seu amic.

El vent de tramuntana ens fa arrecerar;
es cura la ferida de la terra a la mar.

El llamp a l’arbre les branques romp;
traeix l’amor els més sincers sentiments.

Omplim de somnis la vida;
nit, llum, vent i llamp esdevindran.

Jutipiris (Nadal 2003)
_______________________________________________

Es Molí des Racó

No és que m’agradi fer propaganda de botigues, restaurants, etc. però és que vegades hi ha puestos que no perden sa seva essència menorquina. Dissabte a vespre vaig anar a sopar amb una molt bona amiga a Es Molí des Racó a Es Mercadal.

Mira que hi havia jugat vegades en aquell restaurant mentres mon pare feia de camarer o hi anàvem a sopar amb ets amics seus. Jo i es germà meu jugàvem defora perquè dins podíem molestar a sa gent i sempre menjàvem un plat de calamar a la planxa. Sa xemenia de foc donava prou escalfor com per sortir ben vermell d’Es Molí. Aquelles patates frites i aquells tres trossos de calamar estaven boníssims. Ara s’han reduït a dos, però allà tots es plats tenen es gust tant a menorquí, que sa veritat val la pena anar a menjar-hi.

Si a aquest bon gust hi afegeixes sa companyia d’una molt bona amiga sa vetlada ja és impressionant. I si, a més a més, acabes es vespre contemplant la mar, ses estrelles, sa lluna i es paisatge des de dalt sa torre de Fornells sa nit ja és perfecte.

Hi ha gustos, olors, vistes, companyies… que no se poden pagar amb res. Val la pena morir-se de son es dos dies següents!

Ses paraules de sa gent gran

Fa estona tot allò que sabia sa gent s'ho transmetia de paraula, ets uns ats altres. Avui en dia hi ha molta gent que sap escriure i ses coses queden més per escrit. M'agrada molt anar a veure sa tia Maria, perquè a part que me conti ses seves coses també me conti què deia sa gent en aquell temps, què feia i com era. Mai no me cansaré de sentir paraules que avui en dia ja no s'empren tant o no s'empren. Paraules i frases:

• En la boca del mentiroso, lo cierto es dudoso. "Cuando junio llega, afila la hoz y limpia la era" Margarita Caules Ametller. Menorca : diario insular. Maó : Editorial Menorca, 6 de juny de 2005.
• Es badai mai ment, és son, fam, vessa, talent o enamorament o no és es que està present. JC (22/05/2005). Quan fas un badai també te diuen: fam, set, son, cansament o mal d'enamorament. Jutipiris (22/05/2005).
• És la pàssiu. Jutipirs (19/03/2005). La "pàssiu" se celebra avui, es dissabte del Ram. És una celebració bastant llarga. Per açò en aquell temps se deia que qualcú era més lent que la pàssiu.
• És preferible ser aigua de vena que aljub limitat. Joan Casals. Pregó de Sant Bartomeu 2002.
• És una altra comerxera. Tia Montserrat. No totes ses persones són bones persones (12/03/2005).
• Escampen de mala manera. "Cuando junio llega, afila la hoz y limpia la era" Margarita Caules Ametller. Menorca : diario insular. Maó : Editorial Menorca, 6 de juny de 2005.
• Esquinxar (= esquinçar). (12/03/2005).
• Feixina. JPP (28/04/2005). Encara me'n record de s'àvia Guida quan venia a ca nostra amb sa feixina a sa mà. Dins hi duia allò que mos volia deixar a ca nostra: menjar, roba i qualsevol altra cosa. En aquell temps no hi havia bosses i per açò havien de dur ses coses dins qualque cosa. Ses feixines són de tela de roba amb forma quadrada, normalment amb es mateix tipus de dibuix: senefes de quadrats de colors marrons.
• Jesús és paciència, bons aliments i qualque dia res. PDS (05/02/2003).
• Jutipiris. Tia Maria. Fer carotes, fer tonteries, fer ses mil i una per agafar cosa i no arribar-hi (estiu 1999).
• Llinterna. Ranxo de l'Elche (anys 1990). Petit rebost normalment de dos prestatgets fet de tela de reixa transpirable on se guardaven ets sa sobrassada, es cuixot, es formatge, etc. perquè ses moques no ho fessin malbé.
• Neixes ase i mors ruc. B. d'es Lloc de Vall. Serà vera que som tontos tota sa vida? (13/03/2005).
• N'hi ha per na Clara i sa filla. "Cuando junio llega, afila la hoz y limpia la era" Margarita Caules Ametller. Menorca : diario insular. Maó : Editorial Menorca, 6 de juny de 2005.
• Ses coses se fan en vida, després de mort ni vinya ni hort. "Cuando junio llega, afila la hoz y limpia la era" Margarita Caules Ametller. Menorca : diario insular. Maó : Editorial Menorca, 6 de juny de 2005.
• Dalt s'era: Val més primerenc que tardà. "Cuando junio llega, afila la hoz y limpia la era" Margarita Caules Ametller. Menorca : diario insular. Maó : Editorial Menorca, 6 de juny de 2005.

Ses paraules de sa gent jove
Ses paraules de sa gent gran II

Es començaments no són fàcils mai

• Feim jutipiris quan volem agafar una cosa i no hi arribam.
• Feim jutipiris quan feim tonteries davant qualcú per fer-lo riure, davant un fillet petit.

Mos costa néixer, mos costa anar a escola, mos costa anar a fer feina, mos costa aixecar-mos cada dia, mos costa donar sa primera besada, mos costa sa primera relació… què hi farem! som així de raros. Avui començ aquest blog. Sa veritat és que no sé quin futur li espera però li desig lo millor del món.

D’on neix aquest blog?

• És que resulta que he conegut una persona que té un blog. Aquesta nit m’ha mostrat ses meravelles que sap fer, i sa veritat és que encara hi estic pensant, i me pens que açò me durarà dies. He pensat, ah, idò mira, per què no en fas un!
• Sa meva memòria és limitada i ja no m’enrecord de ses pel·lícules que vaig veure fa estona o des llibres que vaig llegir encara fa més. Almanco, esper que es blog m’ajudi a enrecordar-me’n i sebre que me van semblar llavors.

Ara idò, es bons propòsits pes blog:

1. Citar i comentar ets articles que llegesqui, ses cançons que escolti, ses pel·lícules que vegi, es llibres que llegesqui, ses webs que miri, es recursos electrònics que trobi,…
2. Escriure en menorquí.
3. Fer jutipiris, si fa falta, per citar i comentar allò que passa per ses mans, ets ulls o ses orelles meus.

Ale idò, aquí el deix. Tenc ganes de començar a fer jutipirs en aquest blog!